Resultats de la cerca

Vida S’introduí en el món de la música a través de l’àmbit familiar, i probablement realitzà els primers estudis musicals al convent dels mínims de Muro i al de Santa Maria Fou un organista precoç, i de molt jove exercí com a tal a la parròquia de Muro El 1823 guanyà les oposicions per a la plaça d’organista de la seu de Mallorca, després de preparar aquesta prova amb el mestre J Aulí El 1824 fou ordenat de prevere i des dels anys trenta dedicà molts esforços a l’educació musical La petja del seu magisteri marcà decisivament bona part dels músics de la tercera generació del segle XIX…

Vida Nebot de John Wesley, fundador del metodisme Nen precoç, l’any 1774 William Boyce ja l’anomenava el Mozart anglès A vuit anys compongué el seu primer oratori, Ruth Guanyà fama principalment com a organista i fou considerat un dels millors intèrprets d’orgue de l’època Des de jove se sentí atret per la música de l’Església Catòlica i a partir del 1778 assistí sovint a la capella de l’ambaixada portuguesa El 1784 es convertí al catolicisme, religió que aviat abandonà, tot i que hi estigué relacionat durant la major part de la seva vida Així, entre els anys 1811 i 1823 feu d’ajudant de…

Vida Fill de Pieter Swibberszoon, que era organista de l’església de Sant Nicolau d’Amsterdam, adoptà el cognom matern De vegades s’ha especulat amb la possibilitat que anés a estudiar a Venècia amb Gioseffo Zarlino, però aquesta és una dada que no ha pogut ser verificada documentalment Sí que es pot assegurar que es formà amb el seu pare, amb el pastor Jacob Buyck de l’església on aquest exercia i amb el contratenor i instrumentista de vent Jan Willemszoon Lossy a Haarlem Abans del 1580, segurament el 1577, ja era organista a Sant Nicolau, església que amb la conversió de la ciutat al…

A deu anys restà orfe de pares Descendent d’una família de músics Bach , rebé probablement del seu pare, Johann Ambrosius Bach, músic de la cort, les primeres nocions de l’ofici musical El seu germà Johann Christoph Bach, amb el qual continuà la seva educació musical, l’acollí a casa seva, a Ohrdruf, on tenia el càrrec d’organista A quinze anys, gràcies a la seva bona veu, trobà una plaça de cantor a la Michaeliskirche de Lüneburg, on visqué tres anys de formació intensa, en contacte amb obres d’autors alemanys, flamencs i italians que trobà a la biblioteca del Lyceum A divuit…

Vida Era fill del pintor Jacobo del Casentino, membre de l’escola de Giotto i cofundador del gremi florentí de pintors Segons el Liber de civitatis Florentiae famosis civibus , de Giovanni Villani, era d’origen humil i perdé la vista en la seva infantesa a conseqüència de la verola Aquest fet el predisposà a desenvolupar el seu talent musical, i es convertí molt aviat en un hàbil intèrpret d’instruments, en especial d’orgue També sobresortí com a orguener, cantor i poeta, i participà activament en els debats polítics i filosòfics del seu temps Sobre la seva vida, són poques les dades que es…

Fou mestre de cant a la catedral de Pàdua entre el 1305 i el 1307 Abandonà la ciutat el 1308, moment a partir del qual residí al Vèneto Fou autor de tres tractats de teoria musical que escriví amb l’ajut del frare dominicà Syphans da Ferrara El primer, dedicat a Ranieri di Orvieto i titulat Lucidarium , el començà a Cesena cap al 1308 i l’acabà a Verona el 1318 Molt probablement fou el resultat de la seva experiència docent, i tracta de qüestions generals de teoria musical En la secció central, que és la més creativa, exposa les seves idees sobre la divisió del to en cinc parts iguals, que…

Vida Probablement cap al 1460 coincidí a la catedral de Cambrai amb Guillaume Dufay, que llavors hi ocupava la plaça de cantor Segons els seus propis escrits, entre el 1463 i el 1472 ensenyà els infants de cor de la catedral de Chartres La seva presència és també documentada a Lieja i Bruges L’any 1472 entrà a formar part de la cort napolitana de Ferran I d’Aragó, on s’ocupà de la formació de la filla del rei Durant la seva llarga estada a la cort, efectuà alguns viatges a Ferrara i Roma A part de la seva destacada producció musical, composta per cinc misses i diversos motets i cançons, en…

Vida Músic de gran talent, aprengué de tocar el clavicèmbal i la guitarra de manera autodidàctica A setze anys compongué la primera obra El 1784 participà en la fundació de la Germandat de Santa Cecília, una associació de músics professionals que tingué una gran repercussió en la vida musical del Brasil El 1791 fou ordenat de sacerdot a la catedral de Rio de Janeiro, de la qual esdevingué mestre de capella l’any 1798 El 1808, arran de la invasió napoleònica, la cort portuguesa s’exilià al Brasil i l’hereu al tron, el futur Joan VI, reconeixent el talent musical de Nunes, el posà al seu servei…

Vida Estigué vinculat a la cort reial castellana, primer com a músic al servei de Francisco de los Cobos, secretari de l’emperador Carles V, i després de Felip II, a qui acompanyà en el viatge pel nord d’Europa que aquest realitzà el 1548, quan encara era príncep Durant aquest periple s’ocupà, conjuntament amb Antonio i Juan de Cabezón, de la formació dels nens cantors de la capella musical Gaudí d’un gran reconeixement com a instrumentista i compositor Diversos autors, entre els quals figuren Juan Bermudo, el citen com un dels músics més brillants de la seva generació La seva obra musical…

Vida Ingressà a la capella reial de Madrid el 1631 des del 1645 consta que era maestro de la Real Cámara , bé que sense sou oficial des d’aquests anys Hidalgo era considerat no solament un excellent arpista, sinó també un compositor de tonos i de música incidental per al teatre A la cort de Madrid gaudí sempre de confiança, raó per la qual ocupà diversos càrrecs aliens a la seva dedicació musical familiar 1638 i, més tard, notari del Sant Ofici 1640 i ayuda de sobrestante dels cotxes de les cavallerisses reials L’activitat compositiva de Juan Hidalgo comprèn més d’un centenar de…