Resultats de la cerca

Franciscà, des del 1657 fou provincial de Mallorca Ensenyà teologia i filosofia lulliana a Palma i teologia a Roma El 1645 fou nomenat síndic per sostenir a Roma la causa pia lulliana Per tal d’evitar falses interpretacions de Llull, propugnà el retorn als seus textos i publicà amb notes i índexs l’ Ars Brevis 1642 i l’ Ars Magna 1643 Denuncià les tergiversacions del pensament de Llull causades pels comentaris europeus de l’època i n’assajà la restauració Escriví diverses obres en llatí per acostar críticament la lògica de Llull a la de Caramuel i mantingué correspondència amb Maleval A…

Feu estudis d’enginyeria industrial i agronomia a Barcelona, i, a vint anys, anà a l’Argentina, on fou cofundador de L’Aureneta 1870 En retornà el 1880 i fundà a Valls La Pàtria Catalana  1880 i La Veu de la Comarca  1885 Establert a Barcelona el 1886, fou directiu de banca  Publicà nombrosos reculls poètics, amb predomini de romanços i romancets històrics, llegendaris i de costums Moneda de fadrí recollida en lo Camp de Tarragona , 1892, que inclou notes lèxiques i de costums populars Breus consells , 1905, quartetes sentencioses, premiat a Caldes de Montbui, i Poesies , a Lectura Popular…

Realitzà els estudis musicals amb E Bagdasarian i, després, al Conservatori de Yerevan amb L Sarjan 1960-65 En aquest centre ensenyà posteriorment anàlisi de la música contemporània i composició, i el 1991 se’n feu càrrec de la direcció Ha buscat nous desenvolupaments per a les monodies religioses antigues i la música tradicional armènia, a la qual ha dedicat intensos estudis Això el conduí al principi cap a fórmules d’estil neoclassicista — Partita 1965—, però ben aviat adoptà tècniques serialistes i dodecatòniques Algunes de les seves obres mostren un buscat equilibri entre…

Fou l’impulsor i el primer director del Museu Municipal de Badalona 1954, creat a base de les nombrosíssimes prospeccions arqueològiques prop de 300 que dugué a terme Publicà treballs sobre historiografia badalonina La Badalona del segle XVIII 1936, Notas históricas de Badalona 1941, el dietari del baró de Maldà en les seves estades a Badalona Badalona en las postrimerías del siglo XVIII y en los albores del XIX , 1948 i una documentadíssima Història de Badalona 7 volums, 1975-82, etc També publicà diverses monografies sobre història badalonina La marineria i la pesca a Badalona , Notes…

Tecla de piano de cua amb el mecanisme adjunt © Fototecacat/ Idear La finalitat del teclat és facilitar la tria dels sons a produir, gràcies a la seva localització correlativa, i també permetre la producció d’una gran varietat d’harmonies i de textures polifòniques per un sol intèrpret Segons que s’accioni amb les mans o amb els peus, el teclat pot ser manual o de pedals pedaler Alguns instruments, com l’orgue, poden tenir un o més teclats manuals i un pedaler Característics de la música occidental, els instruments de teclat han tingut un paper determinant en la seva evolució, com és el cas…

Vida i obra Després d’assistir a les aules dels Germans de la Doctrina Cristiana de la Bonanova, cursà estudis a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i a l’Escola d’Arquitectura, estudis frustrats per una greu malaltia i per la dedicació als negocis familiars De formació autodidàctica, es vinculà al món dels arxius catalans i de la investigació històrica des del 1921 En aquesta línia, fou adscrit a l’arxiu del Museu Marítim de Barcelona durant els anys 1940-44 i al de la Sociedad Anónima Cros del 1940 al 1969 Tanmateix, la seva tasca més transcendent fou el treball desplegat…

Al segle XII el cant litúrgic sofrí una primera revisió en els monestirs cistercencs reducció de l’àmbit a deu notes, retallada de melismes que també imitaren altres ordes religiosos Al segle següent, la denominació de cant pla s’usà com a contraposició a la música amb notes mesurades, musica plana en oposició a musica mesurata L’aparició de la polifonia, el contrapunt i la notació mensural, i el seu ús com a cantus firmus en les peces polifòniques, acabaren de transformar el cant litúrgic monòdic en un cant pla, amorf i inexpressiu Després del concili de Trento, GP da Palestrina fou l’…

Estudià a la Universitat Pontifícia de València i fou destinat com a capellà a la Torre de les Maçanes Alacantí, on començà a interessar-se per l’arqueologia El 1929 publicà Excavaciones en el “Monte de la Barsella” término de Torremanzanas Alicante , i el 1943 fou nomenat director del Museu Provincial Arqueològic d’Alacant, que en aquells moments es trobava encara en formació Belda contribuí a augmentar-ne considerablement els fons amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la villa romana de la Torre de la Vila Joiosa, al Tossal de Manises i a l’Albufereta d’…

Es formà a Nova York i Connecticut, ciutat on, el 1964, es graduà en arts escèniques al College Sarah Lawrence S’interessà pel cant, el cinema i la coreografia i la direcció teatrals La seva primera obra de teatre, Julia , s’estrenà al Museu Guggenheim de Nova York el 1969 Entre la seva producció teatral destaca Quarry , estrenada el 1976 A la dècada dels anys setanta esdevingué un dels membres més populars de l’avantguarda del downtown Creà una tècnica vocal que incloïa notes extremes, crits i sons, com si cantés música d’una cultura ètnica inventada per ella Al piano combinà…