Resultats de la cerca
Es mostren 1220 resultats
Salvador Daniel
Música
Pianista català.
Fou capità de les tropes del pretendent Carles durant la primera carlinada Emigrà a França, país en què desenvolupà la carrera musical, i s’establí a Bourges, on començà com a professor de piano i oferí petits concerts Guanyà la plaça d’organista a la catedral d’aquesta mateixa localitat, i més tard fou professor d’harmonia i solfeig a l’École Normale Fou partidari del sistema d’ensenyament musical de Pierre Galin, i n’ideà noves aplicacions Publicà diferents obres pedagògiques a França, com la Grammaire philarmonique 1836-37 i el Cours de plain chant 1845, entre d’altres
Melcior de Gualbes
Literatura catalana
Cavaller i poeta, pertanyent a la família de banquers barcelonins.
Vida i obra La seva poesia presenta una purificació de l’amor i pertany a un món diferent del trobadoresc, amb influències de Dant i Petrarca El 1409, com a patró de galera, participà en laguerra de Sardenya Partidari de Ferran de Trastàmara, fou l’emissari que anuncià als parlamentaris de Tortosa 1412 l’elecció d’aquell com a rei, i fou recompensat 1413 amb la castellania de Castellví de Rosanes l’infant primogènit Alfons el nomenà, a més 1413, comissari reial a Girona i al Rosselló Bibliografia Bohigas, P 1988 Rubió i Balaguer, J 1985 2 Vegeu bibliografia
Partit Republicà Radical Socialista “Regió Catalana”
Partit polític
Partit constituït al febrer de 1931 a Barcelona.
Es declarà partidari del Partido Republicano Radical Socialista Español, però no fou reconegut com a tal per Marcellí Domingo, un dels dirigents màxims del radicalsocialisme espanyol El mateix 1931 es fusionà amb el Partido Social Demócrata Al maig de 1932 patí una escissió que donà lloc al Partit Republicà Radical Socialista de Catalunya El 1933, quan Domingo trencà amb el Partido Republicano Radical Socialista Español, esdevingué Partit Republicà Radical Socialista Ortodox El 1934 es fusionà amb l’ Esquerra Radical Socialista de Catalunya per crear al Partit Republicà Radical…
Catalònia-Partit Polític Català
Partit polític
Constituït a Barcelona al febrer de 1977, com a resultat de la transformació en partit de la societat d’estudis Club Catalònia (Joan Anton Maragall, president; Pau Roig, Ramon Guardans, Josep A. Linati, Joan Alegre Marcet, Ferran Giménez Artigues i Carles Sentís).
Fou partidari de l’evolució del règim franquista vers la democràcia, defensà la monarquia, es definí liberal i regionalista-autonomista, però s’oposà al restabliment de l’Estatutde 1932 Pretengué crear un gran partit de dreta, similar a Lliga Catalana Per talde concórrer a les eleccions legislatives de 1977 assajà una fallida coalició Concòrdia Catalana, amb el Partit Conservador de Catalunya i el Partido Social Regionalista, i a la fi optà pel retraïment, tot i que alguns membres, com Sentís, ingressaren en la Unión de Centro Democrático El partit restà inactiu fins a…
revolució permanent
Política
Teoria formulada en embrió per Karl Marx (1850) i desenvolupada àmpliament per Lev Trockij (La revolució permanent, 1930).
Parteix de la idea que la revolució no ha d’acceptar cap forma de dominació de classe, sinó que ha d’arribar a la liquidació total de la societat classista, i planteja la necessitat de superar ràpidament la democràcia burgesa —mitjançant la dictadura del proletariat — per arribar al socialisme, en la construcció del qual també hi haurà una transformació constant de les relacions socials Finalment, per evitar que la revolució sucumbeixi, cal estendre-la a tot el món L’any 1923 aquesta concepció revolucionària enfrontà Trockij amb Stalin, partidari de la construcció del socialisme…
Galí II d’Aragó
Història
Comte d’Aragó (~844-d 867?), d’Urgell i de Cerdanya (834-~838) com a successor del seu pare, Asnar I, i de Pallars i Ribagorça (833/34-~848) pel fet d’haver-se’n apoderat i haver-s’hi mantingut independent de Tolosa.
En la lluita per la successió del rei Lluís I de França fou partidari de Lotari Sunifred I, pare de Guifre I el Pelós, l’expulsà d’Urgell-Cerdanya, que li havien estat conferits per Lluís I, vers la fi del 834 i els ocupà efectivament vers el 838 Pels volts del 848 Galí hagué d’abandonar Pallars-Ribagorça, que Frèdol de Tolosa tornà a incorporar al seu comtat, i ocupà Aragó, antic comtat del seu pare abans del 820, i el governà fins a la mort El succeí a Aragó el seu fill Asnar II Galí
Henry Charles Carey
Economia
Economista nord-americà.
Tingué una visió optimista del capitalisme Definí el cost com la mesura de la resistència a l’obtenció de béns per a l’ús Negà el rendiment decreixent de la terra DRicardo , així com el principi malthusià de la població Tot i que es declarava proteccionista, dins del marc dels estats era partidari d’un total laissez faire , i influí tant en els lliurecanvistes continentals F Bastiat com en els proteccionistes entre ells el català J Güell i Ferrer Dins la seva extensa obra es destaquen Principles of Political Economy 1837-40 i The Principles of Social Science 1857-59
Henri Barbusse
Literatura francesa
Escriptor francès.
Es féu conèixer amb un recull de poemes, Les pleureuses 1895, i algunes novelles, com L’enfer 1908, però la seva consagració tingué lloc després de la Primera Guerra Mundial, amb Le Feu 1916, novella antimilitarista que provocà una polèmica sorollosa i que guanyà el premi Goncourt de l’any 1917 Partidari del leninisme, anà a viure a Rússia, on féu assaig, com Paroles d’un combattant 1921, Le couteau entre les dents 1922, etc, novella, com Clarté 1919, i narració, com Quelques coins du coeur 1922, Les Judas de Jésus 1927, biografies de Lenin 1934 i de Stalin 1935, etc
Federico De Roberto
Literatura italiana
Escriptor italià.
Amb Verga i Capuana fou un dels més grans representants del verisme sicilià Ja en la seva primera obra Arabeschi, 1883 es manifestà partidari d’un estil realista basat en l’escrupolositat de l’observació, la impersonalitat de la realització i l’exactitud en la reconstrucció del fet històric En la seva novella més important, I Viceré 1884, on narrava la decadència d’una família d’origen espanyol, els Uzeda, trobà l’equilibri entre la documentació històrica i la raó de l’art Unes altres obres són Processi verbali, L’albero della scienza 1890 i L’illusione 1891
Joan Cós i Duran
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític carlí.
Inicià els estudis de dret a la Universitat de Cervera Participà en la primera guerra Carlina i s’exilià el 1840 Es doctorà en dret civil i canònic a la Universitat de Bolonya i residí a Montpeller, on exercí d’advocat, i a Nàpols, on fou conseller del pretendent carlí Carles VI Com a membre del consell privat del pretendent Carles VII, assistí a l’assemblea de Vevey 1870 Fou un partidari exaltat del legitimisme, tema sobre el qual publicà nombrosos opuscles, entre els quals Le droit legitime au trône de Saint-Ferdinand 1845 i Oh Roma feliz 1860
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina