Resultats de la cerca

Soci de la secció de cinema del Centre Excursionista de Catalunya 1932, realitzà per a aquesta entitat el seu primer curt, Fums de glòria Juntament amb JM Galceran i D de Caralt coordinà Cinema Amateur , la revista de la secció que amb Josep Torrella tornà a dirigir en 1952-59, rebatejada com Otro Cine Als anys trenta rodà alguns curts de ficció i didàctics o publicitaris, dels quals sobresurt L’home important 1935 El 1933 elaborà per a la Generalitat la proposta Quina hauria d’ésser la funció dels organismes oficials per utilitzar l’acció del cinema com a instrument de cultura L’anv 1934…

Es graduà a l’Architectural Association de Londres el 1965 Representant del high-tech britànic, obtingué el Premi Mies van der Rohe per la terminal del tren Eurostar a l’estació de Waterloo 1988-93, el seu projecte més ambiciós La inspiració en les formes de la indústria nàutica i aeronàutica, amb els seus elements lleugers i tensats, i el predomini de l’acer i el vidre caracteritza un extens seguit d’obres realitzades a Anglaterra, que van des dels projectes industrials —les fàbriques Herman Miller a Bath 1976 i BMW a Bracknell 1980 o els tallers d’impressió del Financial Times a Londres…

Depèn de la Generalitat de Catalunya i el Consejo Superior de Deportes Nasqué amb l’objectiu de posar a disposició dels esportistes i entrenadors d’arreu d’Espanya tots els mitjans materials, humans, tècnics i científics per aconseguir nivells alts en les grans competicions esportives Disposa d’una residència per a més de tres-cents esportistes, serveis científics i de salut, i installacions específiques per a diversos esports camp de futbol, pavelló de gimnàstica, pistes d’atletisme, pistes de tennis, piscina coberta i descoberta, camp de voleibol de platja, sales d’halterofília, d’esgrima,…

El Mariner 1 fou projectat per arribar a les proximitats de Venus a mitjan 1962, però fallà, a causa del coet de llançament El Mariner 2 , disparat el mes d’agost de l’any 1962, passà a 34 750 km de Venus El Mariner 3 i el Mariner 4 , destinats a Mart, foren llançats pel novembre del 1964 el primer fracassà, però el segon passà a 9 845 km de Mart i en transmeté les primeres imatges vint-i-dues de la superfície, que mostraren un sòl amb un gran nombre de cràters, semblant al de la Lluna El Mariner 5 , que fou llançat pel juny del 1967, sobrevolà Venus El Mariner 6 ,…

Format a la seva ciutat natal amb els mestres Mora i Casasempere, prosseguí els estudis al Conservatori de València amb M Asins Arbó i Cervera L’obtenció del premi de Roma de composició li permeté estudiar a Itàlia i a París, on fou deixeble d’O Messiaen Director de diferents bandes, guanyà per oposició la càtedra de composició del Conservatori de València, del qual fou director Creador d’una àmplia obra simfònica, la seva proposta estilística no és agressiva, si bé introdueix elements innovadors Aquest estil, anomenat pel mateix compositor modalitat tonal, fou tractat en diferents obres,…

Estudià amb L Fago, N Sala i N Tarantino al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, ciutat on estrenà la seva primera òpera, L’archetiello , el 1778 Tres anys més tard es traslladà a Roma per a la representació de les seves òperes A partir d’aquest moment viatjà molt per a fer conèixer la seva obra Fou un període molt productiu per a Tarchi, durant el qual estrenà entre quatre i sis òperes cada temporada, indiferentment de gènere buffo o dramàtic En 1786-87 presentà al Teatro alla Scala de Milà quatre títols nous, entre els quals Il Conte di Saldagna 1787, la seva obra més apreciada…

Estudià amb FN Fago, L Leo i VA Pagliarulo al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols El 1748 es traslladà a Praga, on fou mestre de clavicèmbal El ressò que aconseguí li permeté d’exhibir-se durant els anys següents a les corts de ciutats com Dresden i Berlín Des del 1758 visqué a Sant Petersburg, on les seves composicions i òperes foren molt apreciades El 1761 tornà a Itàlia i es casà a Florència Entre el 1762 i el 1777 compongué catorze òperes, entre les quals destaquen I matrimoni in maschera 1763 i, sobretot, L’olandese in Italia 1765, que del 1765 al 1770 fou representada als…

Continuadora dels dos números d’ IDEA Cuadernos del Instituto de Estudios Alicantinos , la revista publicà 40 volums L’accés, l’any 1968, de Pedro Zaragoza Orts a la presidència de la Diputació Provincial impulsà les activitats de l’Institut i l’obertura del Centro de Estudios Universitarios en el curs 1968-69 permeté que la revista comencés a publicar treballs d’investigació de professors d’aquella institució, germen de la Universitat d’Alacant, alguns dels quals becats pel mateix Institut El primer consell de redacció l’integraren Juan Ors Serrano com a director també de l’Institut, Gaspar…

Vida i obra Estudià a Múrcia, Oriola i València Residí a Cadis 1776-85 i a Madrid 1785-91 Des del 1792 ocupà diferents càrrecs a la catedral de Sevilla i a la de Palma Fou nomenat cronista del Regne 1807 El coneixement de diverses llengües francès, anglès, italià, grec, llatí, àrab i hebreu li permeté traduir obres com el Diccionario universal de Física 1796-1802 de Brisson, que difongué les idees de la Illustració, i El Juicio Final , d’E Young Fundà a Madrid el diari Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa 1785-91 La seva aportació a la investigació…

Doctorat en ciències químiques El 1947 fou nomenat conseller delegat de Derivados Forestales —de la qual fou propietari des del 1972—, empresa que patentà i comercialitzà amb gran èxit un producte consistent en formol concentrat extret de la fusta amb un mètode de la seva invenció Amb l’acumulació de patents la companyia es consolidà com un líder mundial en la fabricació de paraformaldehid i altres productes del sector Inicià la seva activitat filantròpica la dècada de 1960 amb una donació a la residència Casa Pairal de Vilassar de Mar El 1977 refundà el Rotary Club després de la dictadura…