Resultats de la cerca
Es mostren 9629 resultats
El control policíac de la frontera gironina
La frontera de la província de Girona masies desafectas i Guàrdia Civil el 1946 L’estricte control policíac fou un dels elements més representatius del nou Estat franquista Un control que s’establí amb finalitats repressives, defensives i d’ordre públic El vessant repressiu s’acarnissà amb aquelles persones que havien mantingut una actitud contrària al moviment franquista L’acció defensiva es va encarregar de tenir a ratlla els guerrillers espanyols exiliats a França al final de la Guerra Civil enmig d’un context internacional delicat, i l’ordre públic es va concretar en una tasca…
La catedral de Solsona
Art gòtic
Interior de la nau única de la catedral mirant vers la capçalera RESOL - MJounou La conclusió de la nau gòtica de Santa Maria de Solsona, començada als segles XIII-XIV, fins a cobrir el presbiteri amb un nou absis, no es va fer efectiva fins al primer quart del segle XVII, en què l’antiga canònica ja havia esdevingut catedral El 29 de desembre de 1622 es va signar un contracte entre el capítol i el mestre de cases barceloní Claudi Casals –que també treballà a Calaf–, en compliment del qual ho havia de portar a terme Casals havia de fer, en primer lloc, “los dos pilars de la iglésia”, és a dir…
Els platihelmints
Morfologia general interna dels platihelmints A turbellaris Procerodes littoralis , al dibuix, B trematodes digenis, C monogenis, D cestodes Echinoccocus granulosus al dibuix Hom hi ha indicat 1 gangli cerebral, 2 cordó nerviós, 3 faringe, 4 esòfag, 5 intesti, 6 cec intestinal, 7 ovari, 8 glàndules vitellines, 9 oviducte, 10 canal vitellovaginal, 11 vagina, 12 canal de Laurer, 13 úter, 14 metraterma, 15 ootip, 16 receptacle seminal, 17 testicle, 18 conducte eferent, 19 conducte deferent, 20 vesícula seminal, 21 penis, 22 atri genital, 23 bossa copuladora, 24 bossa del cirrus, 25 porus…
Les serres de Cardó i del Boix
La intensitat i la freqüència dels incendis han fet que actualment la coberta arbòria de la serra del Boix sigui ben escassa Ernest Costa Les serres de Cardó i del Boix 111, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís format per les serres del Boix i de Cardó, continuació natural dels ports de Beseit, constitueix el primer tram de la Serralada Pre-litoral Catalana al nord de l’Ebre S’estén des de la cubeta de Móra fins al coll de l’Alba i manté una clara orientació nordsud A l’est cau molt bruscament sobre els plans del Burgà, els quals l’aïllen de les serres de…
Història 2013
Història
Quan coincideix una commemoració amb una situació política determinada, la història desborda els marges de la historiografia i inunda, amb referències i interpretacions, tot l’àmbit cultural La commemoració, el 2014, del tricentenari de la victòria de les forces borbòniques a la ciutat de Barcelona, el 1714, és una mostra d’aquest fet, tot i que els altres grans temes de la historiografia catalana continuen sent la Segona República i la guerra del 1936, així com el període de transició entre l’anterior estructura jurídica administrativa de l’Estat espanyol i l’actual El Museu Comarcal de…
Sant Andrèu de Salardú
Art romànic
Situació L’església és situada a la part alta de la població, sobre una terrassa aixecada entre la Garona i l’Unhòla, a l’indret on s’havien desplegat les dependències del castell, del qual encara es conserven algunes restes Mapa 149M781 Situació 31TCH283306 S’hi arriba fàcilment per la carretera del port de la Bonaigua C-142 El recorregut des de Vielha és d’uns 10 km aproximadament Església Planta, a escala 1200, de l’església, una construcció amb un pla basilical amb tres naus paralleles, capçades a llevant per sengles absis semicirculars A Mazcuñan-F Junyent Aquesta església és un magnífic…
El govern de l’arxiduc Carles III
L’arxiduc Carles III, AVaccaro sd PCM / RM Després de la presa de Barcelona per part dels aliats, Carles d’Àustria va romandre fins el 5 de novembre, data en què es traslladà a la ciutat, a la Torre de Lledó de Sarrià Allà fou on rebé les ambaixades de la Diputació del General i del Consell de Cent de Barcelona, que el van felicitar i es posaren al seu servei Una de les primeres decisions de l’arxiduc va ser la formació de diverses juntes de govern Aquests organismes, que foren la Junta de Cavallers, la Junta Militar i la Junta d’Estat, actuaven totalment al marge de les institucions…
San Marino

Vista del castell de San Marino
© Visit San Marino
Estat
Petit estat que forma un enclavament independent i sobirà dins el territori d’Itàlia, entre les províncies de Forlì-Cesena i Pesaro i Urbino; la capital és San Marino.
La geografia Comprèn el bloc calcari del mont Titano 738 m i els turons argilosos que l’envolten La població d’aquesta petita república viu a la capital, San Marino, situada al vessant occidental del Titano, i la resta viu als nuclis de Murata, Domagnano i Serravalle, o disseminada L’agricultura i la ramaderia, fonts tradicionals de riquesa, han estat del tot desplaçades pel turisme L’agricultura obté blat, ordi, blat de moro, raïm i olives La ramaderia consta de vaques lleteres, bestiar porcí, oví i cavalls no manca l’explotació forestal Després de la Segona Guerra Mundial hom…
Jerusalem
Vista de Jerusalem
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat de Palestina, dividida, del 1948 al 1967, entre els estats d’Israel i de Jordània, i sota administració exclusiva israeliana des del 1967.
Capital del maḥoz homònim d’Israel i de l’estat d’Israel des del 1980 La capitalitat —eterna— li fou conferida pel parlament israelià i comportà que la part oriental de la ciutat, ocupada per Israel des del 1967, fos annexada per aquest país L’ONU, que no ha reconegut la nova capital, es feu ressò de l’opinió internacional i condemnà la decisió israeliana Això ha fet que les ambaixades restin a Tel-Aviv, malgrat que Jerusalem acull els ministres i oficines del govern, el parlament, el tribunal suprem de justícia, la presidència de l’estat i la del govern La ciutat antiga, centre de…
Vènet
Divisió administrativa
Regió del NE d’Itàlia.
La capital és Venècia S'estén entre la frontera austríaca, la mar Adriàtica de N a S, i entre Friül-Venècia Júlia E i Trentino-Alto Adige i Llombardia W i Emília-Romanya S Morfològicament, s’hi distingeix un sector muntanyós, que constitueix la zona meridional del sector oriental alpí, al N, i la plana, al S La zona muntanyosa, o conca superior del Piave, correspon aproximadament a les Dolomites orientals, amb cims de més de 3000 m Marmolada i massís del Cristallo, al S dels quals hi ha els relleus prealpins, amb altituds més modestes i que arriben fins al llac de Garda La plana vèneta, que…