Resultats de la cerca
Es mostren 7780 resultats
Toxicitat dels microorganismes
Patologia humana
És anomenada toxicitat la capacitat que tenen nombroses espècies d’agents infecciosos, sobretot nombroses espècies de bacteris, d’elaborar i secretar diverses substàncies, anomenades toxines , que d’una manera o una altra alteren el metabolisme de l’organisme humà Les toxines, a diferència de les agressines i les impedines, són substàncies que se solubilitzen i difonen en els líquids orgànics, com ara el líquid intercellular, la sang o les secrecions, i que tenen la propietat de fixar-se en els receptors específics d’unes cèllules determinades, la qual cosa n’incrementa o en redueix l’…
Hipofunció hipofisial o hipopituïtarisme
Patologia humana
És anomenat hipofunció hipofisial o hipopituïtarisme un trastorn poc freqüent i greu que es caracteritza per una fallada de l’activitat de la hipòfisi o glàndula pituïtària Quan es tracta d’una fallada global de la hipòfisi, l’alteració és anomenada panhipopituïtarisme si es produeix un dèficit en la producció d’algunes de les hormones hipofisials es parla d’ hipofunció hipofisial parcial i si es tracta solament de la fallada aïllada en l’elaboració d’una de les hormones hipofisials hom parla d’ hipopituïtarisme selectiu o monohipopituïtarisime L’origen de l’alteració pot ésser variat La…
Aplàsia medul·lar
Patologia humana
L’anomenada aplàsia medullar és una alteració molt greu de la medulla òssia que es caracteritza per un desenvolupament insuficient de les cèllules mares hematopoètiques Així, es presenta una notable disminució de la producció d’elements sanguinis i, per tant, un defecte de la concentració que mantenen en la sang L’aplàsia medullar, característicament, genera una manca de totes les cèllules sanguínies, tant d’eritròcits com de leucòcits i plaquetes Aquest trastorn és també anomenat anèmia aplàsica , perquè una de les manifestacions de l’aplàsia medullar és l’anèmia, és a dir, una disminució de…
Publicacions des Born
Historiografia catalana
Revista cultural bianual, editada pel Cercle Artístic de Ciutadella de Menorca des de l’any 1996 i coordinada per Pau Gener.
El Cercle és una societat cultural i recreativa fundada el 1881 a l’empara del Teatre de la Plaça des Born, inaugurat el 1875 D’acord amb el subtítol de la revista, Treballs de la Secció d’Estudis , la publicació s’inicià amb la voluntat de recollir els estudis més destacats apareguts en cicles o conferències esparses, inclosos en l’agenda dels cursos acadèmics d’aquesta Secció del Cercle, revitalitzada el 1986, després d’haver tingut un paper clau en la represa de la menorquinitat durant la seva primera etapa 1953-70 sota el règim franquista Amb un ampli ventall temàtic, metodològic i…
Josep Gudiol i Ricart
Historiografia catalana
Historiador de l’art.
Vida i obra Fill d’una família benestant d’Osona, oriünda del Mas Godaiol de Folgueroles, i nebot i deixeble de mossèn Josep Gudiol i Cunill Destacà ja en plena joventut pels seus coneixements artístics, i s’inicià com a arqueòleg collaborant amb Pere Bosch i Gimpera en la Secció Historicoarqueològica de l’IEC L’any 1921 es traslladà a Barcelona per estudiar a l’escola d’enginyers, en la qual feu dos cursos, i a vint-i-un anys inicià els estudis d’arquitectura i es titulà el 1934 Al principi de la dècada del 1930 viatjà als Estats Units per estudiar història de l’art, entrà en…
Heinrich Finke
Historiografia catalana
Medievalista alemany.
Vida i obra S’especialitzà en la corona catalanoaragonesa i en la història de l’Església Catòlica de la Baixa Edat Mitjana Fou professor a Münster i, a partir del 1899, a Friburg Arran de la seva investigació sobre el concili de Constança que culminà amb l’edició de les Acta Concilii Constantiensis , I-IV, 1896-1928, descobrí la riquesa de l’ACA, que es convertí en una font de primer ordre no tan sols per a aquella recerca, sinó per a altres treballs posteriors Així, publicà les Acta Aragonensia 3 vol i 2 suplements, 1908-36, considerada la millor collecció diplomàtica sobre el regnat de…
Josep Rodrigo i Pertegàs
Historiografia catalana
Erudit i metge.
Concentrà la seva activitat de recerca en la història de la medicina i en l’Edat Mitjana a la ciutat de València Fou membre, entre d’altres, de la RABLB, de la Reial Acadèmia de Medicina de València i de la RAH de Madrid, així com director del Centro de Cultura Valenciana des del 1915 Després de dues dècades dedicat a la professió mèdica, cap a quaranta anys, s’anà concentrant en els estudis històrics a partir de l’elaboració de diferents biografies sobre destacats metges valencians Apologia del Dr D Vicente García Salat , 1896 Recuerdo apologético del Maestro en Medicina Domingo Ros de…
José Pellicer de Ossau y de Salas-Tovar
Historiografia catalana
Cronista, genealogista i polígraf aragonès.
Membre d’una nissaga d’homes de lletres procedent de la població de Sallent de Gállego, al Pirineu aragonès Un avantpassat seu fou Juan Pedro Pellicer de Ossau, autor d’uns Anales de Ribagorza , que arriben fins l’any 1520 El seu pare, Antonio, també escriptor, es casà a Saragossa amb María de Salas y Tovar, i José fou el primer de quatre fills Un altre fill, Antonio, fou capità en els exèrcits de Felip IV i morí en acció bèllica Un fill de José, Miguel Antonio, escriví al final del s XVII uns annals de la monarquia espanyola medieval José Pellicer estudià dret a Salamanca, on conegué el…
publicacions musicals
Música
Publicacions periodístiques que tracten de manera específica i exclusiva, o gairebé, de la música.
En essència es distingeixen de les altres només per la seva dedicació específica a la temàtica musical, entesa aquesta en tota la seva varietat, com per exemple música culta, música popular, música ètnica, jazz , pop, música antiga o música religiosa També s’hi inclouen temes relacionats amb la investigació -musicologia i historiografia musical- i qüestions de caràcter pedagògic Hi ha, o hi ha hagut, publicacions dedicades de manera molt explícita a determinats corrents estètics musicals i també a una figura concreta o a la tendència iniciada per aquesta figura N’hi ha hagut de dedicades a…
esquaix

En l’esquaix la pilota pot rebotre en qualsevol de les quatre parets
Fotolia
Esquaix
Esport practicat en una pista coberta de planta rectangular tancada per quatre parets, que consisteix a fer rebotre una pilota de goma contra la paret frontal mitjançant una raqueta.
L’objectiu és aconseguir tornar la pilota abans o després que aquesta hagi botat una sola vegada sobre la pista i que el contrincant no la pugui retornar En la paret frontal hi ha marcades la línia de servei i la línia de falta, i al sòl, que és de fusta, els quadres de servei La pilota pot rebotre en qualsevol de les quatre parets, sempre que a la frontal ho faci per damunt de la línia de falta El servei es fa de forma creuada Quan dos jugadors ensopeguen o no es permet al rival d’arribar a la pilota, es produeix una anullació i cal repetir la jugada Hi ha la modalitat individual, en la qual…