Resultats de la cerca
Es mostren 1090 resultats
Digestió i absorció dels lípids
La major part dels lípids que són ingerits amb els aliments són triglicèrids En menor mesura també són ingerits fosfolípids, colesterol i àcids grassos en forma pura Els primers, que són atacats pels enzims digestius, són absorbits en forma d’àcids grassos i monoglicèrids En canvi, el colesterol, els fosfolípids i els àcids grassos lliures són absorbits directament en la mucosa intestinal Durant els processos de masticació i de trituració gàstrica, els lípids continguts en els aliments són fraccionats en partícules petites o en gotes de greix que arriben així al duodè De tota manera, aquest…
sal biliar
Bioquímica
Nom genèric d’unes substàncies altament tensioactives i molt solubles en aigua que es troben a la bilis i que tenen un paper important en el metabolisme intermedi com a emulsionants dels lípids.
Són les sals dels àcids biliars conjugats amb taurina o glicina àcids taurocòlic i glicocòlic , principalment Les sals biliars, en disminuir la tensió superficial de les solucions i activar les lipases intestinals, afavoreixen l’emulsió i la digestió dels greixos en el duodè Les sals biliars secretades en el duodè es reabsorbeixen en trams intestinals més baixos, tornen al fetge per la vena porta i són secretades novament, es constitueix així una circuació enterohepàtica d’aquestes sals que representa una veritable economia per a l’organisme En determinades malaties…
condrosina
Bioquímica
Disacàrid reductor, soluble en aigua i àcids diluïts, constituent principal dels àcids condroïtinasulfúrics.
aldosa
Bioquímica
Monosacàrid amb funció reductora pseudoaldehídica, és a dir, que existeix en una forma heterocíclica (pirànica o —en les formes inestables— furànica), amb un carboni primari semiacetàlic, en equilibri amb una forma aldehídica acíclica.
Les aldoses, contràriament al que succeeix amb les cetoses, són oxidades pel iode donant àcids aldònics, i per l’àcid nítric donant àcids glicàrics L’aldosa de tres carbonis és el gliceraldehid
prostaglandina
Biologia
Farmàcia
Química
Cadascun dels membres d’una família d’àcids grassos quirals, òpticament actius, no saturats, de vint àtoms de carboni, que contenen com a esquelet comú l’àcid prostano.
Aquest àcid és constituït per un anell de cinc membres al qual es troben enllaçades, en àtoms veïns, dues cadenes de set i vuit àtoms de carboni, i el grup carboxílic és en el carboni terminal de la primera La diferent funcionalització de l’esquelet bàsic condueix a les diverses sèries de prostaglandines conegudes, cadascuna de les quals és designada per una lletra que indica la sèrie i un subíndex numèric que denota el nombre d’insaturacions contingudes a les cadenes laterals Les prostaglandines foren descobertes per USvon Euler el 1934 i llur estructura fou determinada per Bergstrom i els…
Heinz Fraenkel-Conrat
Bioquímica
Bioquímic alemany naturalitzat nord-americà.
Graduat a la seva ciutat natal, el 1933 es doctorà en bioquímica a la Universitat d’Edimburg El 1936 emigrà als EUA, on, després de treballar en diverses universitats, del 1952 al 1981 féu recerca i exercí la docència a la Universitat de Berkeley Estudià els mecanismes i les funcions biològiques de les proteïnes, els àcids nucleics, la mutagènesi i la modificació dels àcids nucleics i les proteïnes RNA Demostrà la funció infectiva dels àcids nucleics en els virus, separant-ne les proteïnes i posteriorment, reconstituint-los De les seves nombroses…
àcid alcohol
Química
Substància orgànica que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció alcohol.
Els àcids alcohols, el més simple dels quals és l’àcid glicòlic, són més forts que els àcids no hidroxilats corresponents, a causa de l’efecte inductiu del grup OH, que facilita la separació del protó del grup carboxil
guanilat sòdic
Alimentació
Sal sòdica de l’àcid guanílic.
Es forma en el múscul per degradació dels àcids ribonucleics La indústria alimentària l’obté per degradació enzimàtica dels àcids ribonucleics del llevat posteriorment, hom el purifica És un additiu legalment acceptat que hom utilitza com a portador i reforçador de l’aroma càrnia en productes alimentaris
naftenat
Química
Qualsevol sal dels àcids naftènics.
Els més importants són els de cobalt i els de manganès, solubles en els olis assecants per a vernissos, als quals hom els addiciona com a catalitzadors d’oxidació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina