La major part dels lípids que són ingerits amb els aliments són triglicèrids. En menor mesura també són ingerits fosfolípids, colesterol i àcids grassos en forma pura. Els primers, que són atacats pels enzims digestius, són absorbits en forma d’àcids grassos i monoglicèrids. En canvi, el colesterol, els fosfolípids i els àcids grassos lliures són absorbits directament en la mucosa intestinal.
Durant els processos de masticació i de trituració gàstrica, els lípids continguts en els aliments són fraccionats en partícules petites o en gotes de greix que arriben així al duodè. De tota manera, aquest esmicolament progressiu es produeix lentament, ja que els lípids, a diferència dels glúcids i de les proteïnes, no es dissolen en entrar en contacte amb les secrecions salivals i gàstriques. Per aquesta raó, els àpats rics en greixos són evacuats de l’estómac després d’algunes hores d’ésser ingerits i desperten més fàcilment una ràpida sensació de sacietat.
Les gotes de greix tenen una mida suficientment petita per a travessar el pílor, és a dir, l’estretor que separa l’estómac del duodè. Tanmateix, no són prou petites per a permetre que l’acció hidrolitzant dels enzims digestius es realitzi de forma completa. El fraccionament dels lípids en partícules susceptibles a l’acció dels enzims digestius comença en el duodè i depèn de la bilis, secreció que és elaborada pel fetge i que és concentrada i emmagatzemada en la vesícula biliar i que desemboca al duodè quan les gotes de greix procedents de l’estómac atenyen aquesta primera porció de l’intestí prim.
La bilis és un líquid que conté diverses substàncies, fonamentalment aigua, minerals, lecitina, colesterol, àcids biliars i pigments com la bilirubina que li donen la seva coloració verdosa característica.
L’acció digestiva de la bilis és de caràcter físic i és possible gràcies als àcids biliars, al colesterol i a la lecitina que formen unes partícules microscòpiques, anomenades micel·les digestives, les quals, a l’igual dels detergents d’ús comú, es dissolen tant en medis aquosos com en medis grassos i, per tant, tenen el poder d’emulsionar els greixos. Així, en contacte amb aquestes micel·les digestives, les gotes de greix procedents de la cavitat gàstrica es fraccionen, en arribar al duodè, en partícules microscòpiques.
La digestió química dels triglicèrids és efectuada per la lipasa pancreàtica, elaborada pel pàncrees i per la lipasa intestinal, produïda per la pròpia mucosa intestinal, les quals en contactar amb aquells trenquen llurs enllaços més febles i els descomponen en dues molècules independents d’àcids grassos i una de monoglicèrid.
Els monoglicèrids i àcids grassos així obtinguts, i també el colesterol, els fosfolípids i els àcids grassos lliures continguts en els aliments, s’absorbeixen en la mucosa intestinal per mitjà d’un mecanisme de transport actiu.
Després d’ésser absorbits, la major part dels lípids ingerits amb els aliments són reagrupats dins de les cèl·lules superficials de la mucosa intestinal, en unes partícules microscòpiques de greix que s’anomenen quilomicrons i que estan formades per triglicèrids, colesterol i fosfolípids, a més d’una coberta proteica que les fa solubles en els líquids orgànics. Els quilomicrons, a diferència dels altres nutrients secretats per les cèl·lules absortives, no van a parar al torrent sanguini sinó a la limfa, que els drena des de l’espai intracel·lular i més tard els aboca en la sang.
Aproximadament un 10% dels lípids continguts en els aliments no passa a formar part dels quilomicrons sinó que va directament a la circulació sanguínia i hi circula en forma d’àcids grassos lliures, colesterol, fosfolípids o fins i tot triglicèrids.