Resultats de la cerca
Es mostren 735 resultats
brotxa de campir
Oficis manuals
Brotxa grossa, emprada per a estendre colors a l’aigua (calç, cola, plàstic) en superfícies àmplies (parets, sostres); darrerament ha estat substituïda pel corró.
politetrafluoroetilè
Química
Tecnologia
Poliolefina perfluorada derivada del tetrafluoroetilè
.
Hom l’obté principalment per polimerització en suspensió del monòmer a pressió i en presència d’un iniciador radicalari, com el persulfat potàssic, d’on resulta un polímer granular, susceptible d’emmotllament i extrusió, amb un pes molecular mitjà de 5 × 10 5 a 10 7 És un sòlid amb la consistència d’una cera, de color blanc, amb molt bones propietats com a aïllant elèctric i amb el coeficient de fregament més baix de tots els materials sòlids coneguts És resistent a tots els agents químics, excepte els metalls alcalins fosos i el fluor, i no és soluble en cap dissolvent Té una extraordinària…
comparador intermitent
Astronomia
Dispositiu òptic emprat per a comparar dues fotografies d’una mateixa regió del cel obtingudes a distints moments, per mitjà de la seva presentació alternada i repetida davant el camp visual d’un observador.
Quan hom observa dues fotografies d’una mateixa regió del firmament en un d’aquests aparells té la impressió d’observar una sola imatge Si un dels astres fotografiats ha canviat de lloc durant el peróde que separa les dues imatges en el temps, hom veu com aquest astre presenta una oscillació intermitent respecte als altres estels que surten a la imatge, seguint el ritme del canvi de plaques igualment si un estel ha canviat la seva lluminositat aparent entre les dues fotografies comparades, hom observa com la imatge s’enfosqueix i s’illumina alternativament mentre la resta dels astres roman…
territori
Etologia
Zona habitada per un animal o un grup d’animals, que la defensen contra els altres individus, en especial contra els seus congèneres, sovint contra els del mateix sexe.
Les dimensions del territori són característiques de cada espècie i depenen de la quantitat i la natura de l’aliment els carnívors necessiten un territori més extens que els omnívors i de la productivitat del territori els animals que viuen a la sabana tenen un territori més gran que no pas els que viuen al bosc L’estructura del territori varia segons les espècies, i pot ésser el niu, els llocs freqüentats regularment per a capturar l’aliment o per a deixar-hi els excrements, la zona on és efectuada l’exhibició nupcial, etc Els límits del territori no són unes línies, sinó unes franges …
rajoler | rajolera
Història
Oficis manuals
Menestral que fa rajoles o en ven.
Des dels segles XIII-XIV els rajolers integraven gremis conjunts amb els gerrers i els ollers Així succeïa a Barcelona amb la confraria de Sant Hipòlit, la qual rebé importants ordinacions durant el segle XIV i fins el 1402 i el segle XVII La fabricació de teules i rajoles fou reglamentada per la ciutat de Barcelona els anys 1645 i 1706 El 1802 s’organitzà un nou gremi de fabricants de rajoles i teules, que conservava la seva vitalitat en produir-se la dissolució dels gremis 1834-36 A Mallorca, el gremi de gerrers, ollers i teulers es remunta al segle XVI la seva advocació era la Santíssima…
salvament
Medicina
Acció de treure algú d’una situació perillosa.
Sovint l’èxit d’una operació de salvament depèn de la rapidesa amb què és iniciada i portada a terme, com és el cas dels tripulants i passatgers d’avions accidentats, de nàufrags, d’escaladors accidentats, d’incendis, etc En el cas d’avions i de vaixells accidentats, les operacions de salvament han efectuat grans progressos, especialment gràcies al desenvolupament de les comunicacions per ràdio, que permeten de demanar ajut ràpidament o de detectar l’accident per la pèrdua de contacte de les estacions de terra amb l’avió o amb el vaixell El salvament també ha progressat gràcies als avions de…
bohemi | bohèmia
Sociologia
Artista que mena una vida precària i desordenada, deslligat de les convencions socials.
El terme, actualment en desús, fou posat en circulació amb el Romanticisme, quan la burguesia deixà d’ésser el moviment progressiu i renovador per excellència i l’artista, deixant d’identificar-s’hi, començà a rebutjar la societat constituïda i en fou alhora rebutjat Durant el Romanticisme foren en general els fills de famílies benestants els qui adoptaven la solució bohèmia, però amb la maduresa podien retornar a l’ordre dels pares i, així, el trencament era relatiu i poc compromès Amb el naturalisme i l’impressionisme el bohemi, reclutat entre capes socials més àmplies, passà a ésser sovint…
el Mas de Colom
Propietat rural del municipi de Tàrrega (Urgell), al vessant N de Sant Eloi.
Fou un dels masos del castell de Mor Sembla que el lloc fou habitat en època ibèrica, per la terrissa que s’hi ha trobat Al segle XIV era de domini reial El 1395 fou adquirit per Joan d’Aquilomis que el cedí a la vila de Tàrrega Sembla que fou adquirit després pel duc de Sessa, senyor de Bellpuig L’any 1699, el mateix duc va establir àmplies facultats a favor de Francesc Colom Després de molts plets, sembla que prevalgueren els drets de la família Colom Quan aquesta s’extingí, testamentàriament passà a la comunitat dels franciscans de Bellpuig A conseqüència del primer intent…
Reial Acadèmia de Medicina de València
Medicina
Institució fundada a València el 1830 com una de les ‘‘acadèmies de districte’’ creades dins el període absolutista de Ferran VII.
La renovació de la medicina valenciana s’havia desenvolupat fins aleshores al voltant de la universitat Aquesta acadèmia fou una creació artificial al servei del règim absolutista amb la finalitat de controlar estretament tots els aspectes de la medicina Tenia, per tant, atribucions molt àmplies, com la vigilància de l’ensenyament i de l’exercici mèdics, la censura de llibres i l’ordenació dels problemes sanitaris i medicolegals Només en segon terme era considerada com a organisme consultiu científic Durant els primers anys del regnat d’Isabel II els règims liberals privaren l’Acadèmia de…
Andrea Palladio
Arquitectura
Nom amb què és conegut Andrea di Pietro della Gondola, arquitecte i teòric de l’art italià.
A 16 anys es traslladà a Vicenza Allí treballà a la villa Cricoli, de l’humanista GTrissino, el qual el portà a Roma 1541, on estudià a fons els monuments clàssics i l’arquitectura contemporània Havent tornat a Vicenza 1546 hi féu nombrosos palaus della Ragione, Thiene, Chiericati, Valmarana, etc i villes, entre les quals la Capra, coneguda com La Rotonda 1550-52, on mostra el seu concepte de la villa clàssica de planta central entorn d’una sala rodona, coberta amb cúpula, s’agrupen les altres estances, en forma totalment simètrica les quatre façanes, iguals i que recorden les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina