Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
Albert Pérez i Baró
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i sindicalista.
Format a l’Escola del Treball i altres centres com a comptable, s’afilià a les Joventuts Socialistes del PSOE i milità des de la joventut al Sindicat Mercantil de la Confederació Nacional del Treball Decantat cap al comunisme, el 1920 participà en la fundació del Partido Comunista de España a Barcelona, i en fou militant fins el 1926 Empresonat tres anys per la Dictadura de Primo de Rivera, estigué molt vinculat a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, i collaborà en la premsa republicana, sobretot a Solidaridad Obrera i a El Diluvio Durant la Segona República, davant l’escissió…
, ,
Entitats empresarials catalanes es pronuncien sobre el procés
El president Carles Puigdemont assisteix a la Nit de l’Empresari que celebra la patronal CECOT al Teatre Nacional de Catalunya, en què és llargament ovacionat pels prop de 600 empresaris que assisteixen a l’acte En el seu discurs, el president de l’entitat, Antoni Abad, constata que, després de cinc presidents del Govern espanyol, fallen les bases del sistema i que no es pot donar resposta a les demandes legítimes dels empresaris En l’acte també s’homenatgen els líders d’Òmnium Cultural i l’ANC empresonats El mateix dia, el president del Cercle d’Economia, Juan José Brugera, en…
Rafael Tous i Giner
Art
Empresari tèxtil, col·leccionista d’art i mecenes.
Des dels anys setanta la seva collecció creixé i se significà a partir del seu interès per l’art conceptual i els artistes catalans Francesc Abad, Fina Miralles, Eugènia Balcells, Jordi Benito, Carmen Calvo, Joan Rabascall, Ferran Garcia Sevilla, Eulàlia Grau, Antoni Miralda, Pere Noguera, Carles Pazos, etc, les obres dels quals adquirí al llarg de cinc dècades Amb el temps la collecció també s’amplià a partir dels seus interessos per la videocreació, la fotografia contemporània i per l’art africà El 1980 obrí la sala Metrònom , i el 1985, la Fundació Rafael Tous d’Art…
Josep Lleonart i Maragall
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, crític literari i traductor.
Vida i obra Estudià comerç a Suïssa i a Alemanya, on es formà literàriament Era nebot de Joan Maragall , el qual l’encoratjà vers la poesia Conreà el gènere, des d’un doble vessant D’una banda, s’hi entreveu la influència del romanticisme alemany especialment de Goethe en poemes de to narratiu, tal com exemplifiquen Elegies germàniques 1910 o Tres poemes 1920 De l’altra, s’hi adverteix la impressió lírica i el ritme maragallià, sobretot a La merla i altres cants 1914, 2a ed revisada 1937 Tant en un cas com en l’altre s’adverteix un component vitalista i, en definitiva, la influència del…
,
Mar Targarona i Borràs
Cinematografia
Directora, productora i actriu.
A partir del 1971 estudià art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, a l’Escola de Teatre Nacional d’Estrasburg i a l’Institut del Teatre Lee Strasberg de Los Ángeles Debutà en la companyia Dagoll Dagom amb No hablaré en horas de clase i Antaviana , i en la del Teatre Lliure amb Els fills del sol i La vida es sueño i també ocasionalment dirigí alguna peça teatral Des del 1985 reorientà la seva carrera i es dedicà a la publicitat i els videoclips, si bé encara intervingué en Una ombra al jardí 1988, Antonio Chavarrías El 1990 fundà amb Joaquim Padró la productora publicitària Rodar y…
Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92
Esport general
Consorci format per l’ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el govern central de l’estat i el Comitè Olímpic Espanyol (COE), que tingué com a finalitat l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Constituït el 13 de març de 1987 d’acord amb la carta olímpica, fou presidit per l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i en fou conseller delegat Josep Miquel Abad, càrrec des del qual dirigí l’organització dels Jocs El seu màxim òrgan de govern era l’assemblea general formada per més de cent persones representants de les quatre institucions que integraven el consorci olímpic L’organigrama s’establí en divisions o comissions de treball, com són planificació i control, administració i finances, infraestructures, comunicació i imatge, esports, tecnologia, organisme de ràdio i…
,
Rudolf Rocker
Història
Anarquista alemany.
Relligador, hagué d’exiliar-se d’Alemanya a l’època de Bismarck i residí a París i Londres, on s’uní a l’anarquisme Repatriat el 1918 a Berlín, amb l’ascensió al poder del nacionalsocialisme hagué d’anar als EUA Fou un gran publicista i en especial assolí una gran repercussió la seva crítica dels bolxevics després de la revolució russa Escriví obres doctrinals, com Sozialdemokratie und Anarchismus 1919, Die Prinzipienerklärung des Syndikalismus 1920, Anarchismus und Organization 1921, Nacionalismo y anarquismo 1927, El nacionalismo 1938, etc , i de combat, Francesc Ferrer i l’educació lliure…
Benet Colombàs i Llull
Historiografia catalana
Historiador.
Ingressà al monestir de Montserrat , on rebé el nom de Garsias de Cisneros Maria, el 1942 i el 1948 s’ordenà de sacerdot Estudià a la Universitat Gregoriana de Roma i a la de Lovaina, Bèlgica 1948-51, on es doctorà en història eclesiàstica 1955 Es dedicà especialment a estudiar la congregació benedictina de Valladolid i el monaquisme antic Fundador de les revistes Studia Monastica , que dirigí fins el 1965 i Yermo , i impulsor de les Setmanes d’Estudis Monàstics celebrades a diversos indrets de la península Ibèrica a partir del 1958, que donaren lloc a la Societat d’Estudis Monàstics 1962…
,
Cròniques de tots los reys d’Aragó
Historiografia catalana
Crònica en català continguda al ms. d. III. 2 del monestir de San Lorenzo del Escorial de Madrid (f. 138r-144v).
Desenvolupament enciclopèdic La narració comença amb el regnat d’Ènnec Aritza de Pamplona 852, i continua fins al regnat de Sanç IV de Pamplona 1054-76 Prossegueix amb la relació dels reis d’Aragó des de Ramir I, primer sobirà aragonès amb aquest títol, i la unió d’Aragó i Navarra 1076-1134, i recull tots els reis d’Aragó fins a Alfons V IV de Catalunya el Magnànim † 1458 En el mateix còdex f 131r-138r, també en català, hi ha uns Annals d’Aragó , que situen la creació del món el 5198 aC i que arriben fins el 1437 Totes dues obres historiogràfiques, que es poden suposar redactades a mitjan s…
Sant Pau d’Ovarra (Beranui)
Art romànic
Situació Capella situada fora del que fou el clos monàstic de Santa Maria d’Ovarra, que serví per a ús de pelegrins i feligresos del rodal ECSA - FTur L’església de Sant Pau és al costat de migdia del conjunt monàstic de Santa Maria d’Ovarra JAA Mapa 32-10 213 Situació 31TCG024968 Història Les dades històriques sobre aquesta església són pràcticament nulles L’apòstol sant Pau fou el segon titular del monestir d’Ovarra, en ordre d’importància, i així ho consignen els diplomes almenys des de l’any 976 La comparança amb altres conjunts així com l’emplaçament indiquen que es tractava d’una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina