Situació
Capella situada fora del que fou el clos monàstic de Santa Maria d’Ovarra, que serví per a ús de pelegrins i feligresos del rodal.
ECSA - F.Tur
L’església de Sant Pau és al costat de migdia del conjunt monàstic de Santa Maria d’Ovarra. (JAA)
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCG024968.
Història
Les dades històriques sobre aquesta església són pràcticament nul·les. L’apòstol sant Pau fou el segon titular del monestir d’Ovarra, en ordre d’importància, i així ho consignen els diplomes almenys des de l’any 976. La comparança amb altres conjunts així com l’emplaçament indiquen que es tractava d’una església de pelegrinatge que feia compatible l’afluència de visitants a Ovarra amb el recolliment propi dels cenobites, tot i que alguns autors com Abad y Lasierra (1772) hi veuen l’antiga església del monestir. Sigui com vulgui, tal vegada centrà un petit vilatge de domèstics al qual potser donà nom; de fet alguns monjos de mitjan segle XIII es cognomenaven de Sancto Paulo. Fou restaurada als anys setanta. (JBP)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un profund arc presbiteral, que configura un tram diferenciat a l’extrem de llevant de la nau. Aquest tram presbiteral també es manifesta a l’exterior, la qual cosa provoca una gradació de volums des del cos de la nau fins a l’absis.
La porta s’obre a la façana de ponent. És d’arc de mig punt, ressaltada per una arquivolta en degradació. En aquesta mateixa façana s’obre una finestra d’una sola esqueixada, que contrasta amb les dues finestres que hi ha a la façana sud i la que s’obre al centre de l’absis, totes de doble esqueixada.
Els paraments presenten un aparell molt ordenat, amb carreuons ben escairats i polits, disposats en filades uniformes i regulars, que palesen una obra molt cuidada i ben construïda de la plenitud del segle XII, en contrast amb les formes de la propera església de Santa Maria, totalment concebuda dins els paràmetres de les fórmules llombardes, absents a l’església de Sant Pau. (JAA)
Escultura
Crismó que corona la porta d’arc de mig punt que fa d’accés a l’església, que presenta en relleu els elements habituals.
ECSA - L. Carabasa
Sobre la porta de l’església de Sant Pau, encastat al mur damunt la dovella central de l’arc extern, hi ha un bloc de pedra esculpit que presenta un crismó trinitari.
És de bona factura i mostra, com és habitual, les inicials del nom de Crist en grec (XPS) amb l’alfa i l’omega penjant a esquerra i dreta dels braços de la X. El traç dels caràcters és de bona qualitat i el fons encara mostra restes d’una policromia vermella.
M. Iglesias explica com Abad y Lasierra va veure el crismó solt en la seva visita del 1772 i com a començament de segle el bisbe de Barbastre Badia Sarradell, en visita pastoral, feu que el fixessin; com a resultat, hom col·locà l’element a l’inrevés —M. Iglesias (1975, fig. 34) mostra una fotografia on encara es veu d’aquesta manera—. Actualment és col·locat del dret. La seva datació es correspon amb la de la fàbrica de l’església, probablement al segle XII. (LCV)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 236, pàgs. 410-411; Iglesias, 1985-88, vol. I/2, pàgs. 218-219
Bibliografia sobre l’escultura
- Iglesias, 1975, pàg. 118, i 1985-88, I/2, pàg. 219; Enríquez, [1987] 1993, pàg. 135