Resultats de la cerca
Es mostren 270 resultats
Sant Pere de Torrelles de la Salanca
Art romànic
Actualment desapareguda, es creu que el seu emplaçament era al lloc dit els Capellans , no lluny de la mar Al segle X era propietat de l’abadia empordanesa de Sant Pere de Rodes, que també hi posseïa l’alou adjacent Aquestes possessions li foren confirmades successivament per les butlles dels papes Benet VI 974 i Joan XV 990, i per un precepte del rei Lotari del 982 A la segona meitat del segle XI apareix la dinastia senyorial dels Torrelles, que té com a primer membre conegut Guitard Gausbert, espòs d’Adelaida, els quals donaren a Cuixà el 1071 “l’església de Sant Pere amb les…
Ponç III d’Empúries
Segell de Ponç III d’Empúries
© Fototeca.cat
Història
Comte d’Empúries (1173-1200), fill d’Hug III i de Jussiana d’Entença.
Home religiós i pacífic, protegí els templers, als quals donà el feu de Sant Llorenç de les Arenes, féu donacions als monestirs de Sant Pere de Roda i Sant Quirze de Colera i concedí diverses immunitats als seus súbdits 1175 En el seu temps el comtat i les finances comtals conegueren una greu crisi econòmica, testimoni de la qual són diverses vendes, empenyoraments i reconeixements de deutes que hagué de fer, molt especialment a l’església de Girona I la situació empitjorà encara arran de les inundacions, la pesta i la fam que afectaren el país l’any 1193 Malgrat posar el comtat sota la…
Roger II de Sicília
Història
Comte de Sicília.
Fill de Roger I i de la seva tercera muller, Adelaida de Montferrat, fou proclamat comte de Sicília i duc de Calàbria Recollí l’herència de Robert Guiscard a la Pulla, fou investit pel papa Honori II 1128 i prengué el títol de rei d’Itàlia actuà com a vassall pontifici al continent i com a sobirà independent a Sicília Lluità contra l’emperador Lotari Assetjà Tunis, però els bizantins, ajudats pels venecians, l’obligaren a tornar al seu regne Aliat amb Lluís VII de França, ocupà Corfú i Trípoli, saquejà Eubea, Tebes i Corint 1146-49 Creà una flota que sotmeté diverses localitats…
Sant Valentí de Vilallonga (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Aquesta església no se sap on es trobava Per una donació que l’any 1062 féu Guillem a la seva muller Adelaida dels alous que tenia a Olius, a Joval i a Riner, es pot deduir que tot plegat afrontava a llevant amb la casa de Sant Pere d’Hortoneda, a migjorn amb el riu Negre, a ponent amb Vilallonga i a tramuntana amb les Guardioles, i el terme continuava fins a l’església de Sant Pere Per tant, aquest lloc de Vilallonga es trobava a ponent del terme de Riner, o sigui, al de Llanera L’existència de l’església és documentada l’any 1062 al testament de Goltret, que deixà un matxo per…
Sant Feliu de Castellet (Tremp)
Art romànic
L’any 1085 la senyora Ava de Sapeira i els seus fills Guiu, Gerberga Adelaida i Bernat Mir lliuraren en batllia al bisbe Bernat i a Santa Maria d’Urgell l’església de Sant Feliu amb els seus alous i delmes, al comtat de Pallars i termes de Castellet, l’Espluga, castell de Sapeira i Aulàs L’any 1126 el cavaller Bernat Ramon de Maçanet confirmà a favor de l’església de la Seu i dels canonges la donació feta pel seu avi al castell de Castellet Després, la memòria sobre aquesta església es perd en el temps Potser es tracta de l’anomenada quadra del Mag, a Castellet, on segons la…
Castell de Palmas (Camporsin)
Situació Restes del castell, que foren aprofitades per una explotació agrícola, on s’evidencia la torre i un sector de la muralla que l’encerclava ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell, reaprofitades per una explotació agrícola, són a migdia de Camporsin, al peu del camí que s’enfila cap al coll d’en Gues Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 21′47″ N-Long 2° 27′24″ E Hom arriba a Palmas per una carretera que surt de Camporsin el recorregut és d’uns 2 km PP Història La primera referència del lloc de Palmas data de l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú segons…
Sant Just de Lançac
El poble de Lançac és situat a la dreta de la ribera del Boissar o Rec Grand, sota el gran roc de Lançac La primera menció documental del lloc i de la seva església data de l’any 1017 en l’acta d’institució i dotació de l’efímer bisbat de Besalú, creat a instàncies del comte Bernat I Tallaferro segons indica el mencionat document, una part de la dotació la formaven la villa Olonzach conjuntament amb l’ ecclesia Sancti Justi Poc temps després, en el testament del mencionat comte de Besalú, datat l’any 1020, s’indica que deixava “la seva filla Adelaida, amb l’alou de Lançac”, al…
Sant Pere de Vilavella (Valldellou)
Art romànic
A ponent del terme de Valldellou se situa el lloc de Vilavella, entre el barranc del Molí del Pubill i el seu tributari per l’esquerra, el barranc de l’Arena Les ruïnes de l’església de Sant Pere queden molt a prop de la carretera local, al nord, i vora mateix hi ha una altra capella dedicada a la Mare de Déu El lloc Vilavella era una antiga caseria amb terme propi És possible que sigui la mateixa quadra de Vall de Lors que el rei Jaume I confirmà a Adelaida de Canal 1243 A l’edat moderna pertanyia al domini baronial dels Gurrea i Sangarrén JBP Aquesta capella és avui reduïda a…
Ponç I d’Empúries
Història
Comte d’Empúries-Peralada (1040-78), fill i successor d’Hug I.
En el seu temps fou construït el convent de Sant Miquel de Fluvià, consagrat el 1045, i començada la seu de Castelló, consagrada el 1064, amb l’assistència de la comtessa Almodis, del comte Ramon Berenguer I de Barcelona i del comte Guillem II de Besalú S'esforçà a mantenir bones relacions amb els seus vassalls i sobretot amb els seus veïns en 1064-66 assistí a Toluges Rosselló a la solemne proclamació de la pau i treva de Déu vers el 1067 reté vassallatge al comte de Barcelona reconeixent-li la supremacia jurídica el 1068 prengué part, amb Ramon Berenguer I, al concili de Girona que presidí…
Anna Maria Strada del Pò
Música
Soprano italiana.
Nascuda possiblement a Bèrgam, el 1720 era al servei del comte Colloredo, governador de Milà Començà la seva carrera al principi dels anys vint a Venècia cantant La verità in cimento , d’A Vivaldi, i la continuà a Nàpols interpretant Eraclea i Astianatte , de L Vinci, Semiramide , de N Porpora, i Zenobia in Palmira , de L Leo, entre altres òperes El 1729 anà a Londres contractada per GF Händel El mateix any fou Adelaida en l’òpera Lotario , del mateix compositor, i fins el 1737 fou la cantant que interpretà més òperes i oratoris seus, incloent-hi els papers principals de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina