Resultats de la cerca

Fill d’un metge, passà la infantesa a Lleida Inicià els estudis d’arquitectura a Barcelona 1907, però els deixà i el mateix any s’installà a Madrid, on s’integrà en les tertúlies dels membres de la Generació del 98 i féu gran amistat amb l’escultor Julio Antonio, amb el qual viatjà per la península Ibèrica 1908 Féu la primera exposició a Madrid 1909, on tornà a exposar el 1912 Residí algun temps a Sevilla 1911, i després s’installà a París amb Julio Antonio Allà fou protegit per Anglada i Camarasa, que el relacionà amb la Hispanic Society de Nova York, la qual esdevingué la principal…

La mina del sector de Seròs, que començà les extraccions el 1862, i explotada per la societat Minera del Baix Segre, tancà definitivament les seves portes el 2010

Situació i presentació El municipi de Riba-roja ocupa una extensió de 99,14 km 2 i és situat al NW de la comarca, a banda i banda de l’Ebre, des de poc després de la seva confluència amb el Segre fins al pantà de Flix Limita amb els termes d’Almatret N i Maials NE, del Segrià, amb Flix E i Ascó al SE, per un petit sector, amb els municipis de la Terra Alta de la Fatarella, Vilalba dels Arcs ambdós al S i la Pobla de Massaluca SW, i amb Faió W, del Matarranya El municipi comprèn les valls de diversos bar-rancs que aporten les seves aigües a l’Ebre, que dins el terme dibuixa un parell de…

La geografia Cap de comarca, Lleida 112199 h 2001 El nucli central, que li ha donat nom, és el Segrià estricte, sector situat al nord de la ciutat de Lleida fins al terme d’Alguaire, entre la clamor de Noguerola i la Noguera Ribagorçana entre aquests cursos d’aigua discorria, davallant de l’altiplà de Ratera, a Alguaire, la clamor de Segrià , documentada al segle XII La comarca actual comprèn també el pla de Lleida, a banda i banda del Segre, amb els altiplans d’Almacelles i d’Alguaire i la serra Pedregosa fins al Sas d’Almenar, límit amb la Llitera i la conca del Cinca el sector del baix…

Situació i presentació S'estén pel sector sud-occidental de la comarca, ja al límit amb el Baix Cinca, a banda i banda del Segre, que travessa el territori en direcció NE-SW fins poc abans de la seva confluència amb el Cinca El municipi té una forma de mitja lluna envoltada a ponent pels termes segrianencs de Massalcoreig i de la Granja d’Escarp entre els quals el Segre rep les aigües del Cinca, i els termes de la comarca del Baix Cinca de Fraga NW i de Mequinensa SW A llevant limita amb els termes de Maials, Llardecans i Aitona, i a migdia amb Almatret El sector septentrional, a la dreta del…

La geografia És constituïda per un planell inclinat cap al NW i enèrgicament dessecat que constitueix l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i, al N, per un sector de la plana d’Urgell Forma part del vessant esquerre de la conca del Segre, des de les serres que formen la divisòria d’aigües amb el Francolí serra la Llena, la més alta alt del Curull, 1025 m alt, continuada cap a l’W pels contraforts septentrionals del Montsant Tanmateix, en dos indrets la comarca ultrapassa aquesta línia divisòria d’aigües a la vall de Bovera, drenada pel riu de la Cana, afluent de l’…

Els quelonis En els jaciments neògens catalans, no hi són escasses les restes de quelonis fòssils Els més ben representats són els testudínids, que presenten algunes espècies de dimensions gegantines La de la fotografia, Cheirogaster = Geochelone perpiniana , fou trobada als jaciments del Pliocè inferior de Perpinyà i ateny dimensions pròximes a l’alçària d’un home Denis Serrette / MNHN París Als Països Catalans trobem restes de quelonis pertanyents a les famílies dels quelònids Chelonidae , trioníquids Trionychidae , caretoquèlids Charettochelydae i testudínids Testudinidae L’únic…

Situació i presentació Les Garrigues és una comarca de la regió de Lleida, d’una extensió de 797,61 km 2 , situada a l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i amb un sector que, des d’un punt de vista morfològic, forma part del Pla d’Urgell La comarca, que té com a capital les Borges Blanques, és composta per 24 municipis després de la segregació del municipi de Torregrossa, el qual, per la llei 5⁄1988, va passar a integrar-se a la comarca del Pla d’Urgell Els límits administratius de les Garrigues són marcats al N pel Pla d’Urgell, al NE per l’Urgell, a l’E per la Conca de…

Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…

Situació i presentació La comarca del Segrià es troba al sector ponentí del Principat de Catalunya, centrada en la ciutat de Lleida, i comprèn un conjunt de terres baixes i planeres, travessades diagonalment de NE a SW pel Segre El Cinca hi desguassa al seu límit fronterer, prop de la Granja d’Escarp, poc abans que el Segre s’uneixi a l’Ebre, riu aquest que també toca la comarca al sector W d’Almatret La comarca actual és una de les més extenses de Catalunya, amb 1 396,65 km 2 La vida comarcal es troba, per altra banda, molt condicionada per la ciutat de Lleida, i exerceix un gran poder d’…