Resultats de la cerca

Equivalia a 10 asos i pesava uns 4,5 g El tipus inicial duia el cap de Minerva i el numeral X a l’anvers i, al revers, els Dioscurs a cavall amb la llegenda ROMA Durant el període republicà moltes famílies patrícies encunyaren denaris amb llur nom i tipus propis, fet que en donà una gran varietat tipològica El 217 aC valia 16 asos i el numeral X fou substituït per XVI i, després, abreujat amb un asterisc El seu pes havia baixat a uns 4 g Hom en continuà batent durant el període imperial, generalment amb el bust de l’emperador El seu pes i la seva llei anaren decreixent Caralla creà una nova…

L’explotació dels jaciments d’argent i de plom començà al s XIX Abandonades el 1855, foren obertes de nou el 1907 per la British and Burma Corporation Limited La producció atengué el punt més alt l’any 1935 i disminuí fortament a partir de la Segona Guerra Mundial

L’art del niellat fou practicat a Bizanci Al s VII Marsella en fou el principal centre de producció Durant el Renaixement aquest lloc fou ocupat per Itàlia, on grans artistes, com APollaiuolo i BCellini, el practicaren Des del 1830, amb motiu de l’obtenció del niell mitjançant l’oxidació de l’argent, aquest art ha estat molt poc practicat

Equivalgué a 10 sous i fou un dels múltiples del ral d’argent

La d’or coneguda també amb el nom de salut La d’argent fou molt imitada als països mediterranis

El nom prové de la catalanització de la paraula italiana gigliato , utilitzada per a denominar aquestes monedes, que lluïen uns llirs heràldics Fou aplicada a d’altres monedes d’argent sobretot als carlins napolitans d’Alfons el Magnànim

Passà a ésser la unitat de la moneda d’argent bizantina Amb Justinià I el seu pes augmentà de manera que 12 feien el sòlid Més endavant el valor encara varià segons les diferents relacions or-argent Com a moneda desaparegué al s XI

És la primera vegada que apareix la paraula peceta , en castellà peseta com a indicació no popular del valor d’una moneda S'encunyaren monedes d’or de 20 pecetes, equivalents a 80 rals de billó o a 2 escuts del sistema tradicional, i les d’argent de 5, 2 i mitja i 1 pecetes , que corresponen respectivament a 20, 10 i 4 rals de billó o sia 8, 4 i 1,6 rals forts o d’argent

Inicialment aquest pes coincidia amb el de la lliura ponderal monetària En afeblir-se progressivament el pes dels diners i el seu contingut d’argent, la lliura, obtinguda pesant 240 diners, s’anà allunyant del valor de la lliura ponderal En ésser substituïda la lliura ponderal pel marc, la paraula lliura designà exclusivament el valor de 240 diners corrents Essent el diner la base de la comptabilitat en moneda, però de valor massa petit per a la major part de transaccions, hom es valia dels seus múltiples, el sou o 12 diners i la lliura o 240 diners Així els valors eren…