Resultats de la cerca

Mai no fou admès pel seu pare a la cort, i per això es posà al servei del bei de Tunis, d’on sortí el 1322 per passar al Marroc Des d’allà envià diverses ambaixades a Jaume II Alfons III, que, essent infant, no l’acceptà en la conquesta de Sardenya, li donà el castell de la Joiosa Guarda en aquella illa i el casà amb la filla del mallorquí Guillem Robert 1332 Pere III li confià alguna missió al Marroc

No hi ha notícia personal de cap vescomte fins al segle XI, però mentre els comtes de Tolosa regien la zona n’hi mantingueren un És insegur, per la presència simultània de diversos germans, que els comtes independents se’n servissin Amb la divisió del comtat 1010 en Jussà i Sobirà, ja apareixen documentats Generalment al costat dels comtes de Pallars Jussà, el veïnatge dels vescomtes d’Àger al sud els restà relleu El primer vescomte conegut és Ató 1015-22, probablement bastard del comte Sunyer I tenia béns a Enviny, Cardós i Morreres i figura a la dotació de la germana del comte…

Es presentà a l’infant Alfons en el setge de Càller 1324 Jaume II, tot i reconèixer-lo, no li permeté de viure a la cort, on retornà quatre vegades del 1325 al 1330 com a ambaixador del rei de Tilimsen per tractar una pau Finalment, Alfons II el féu membre del seu consell i li donà uns feus de Sardenya, on l’envià amb tots els honors l’any 1333 Fou veguer de Càller 1337-41 Prengué part en la campanya del Rosselló, on fou armat cavaller 1344 Tornat a Sardenya, el governador Guillem de Cervelló el posà com a lloctinent seu a Càller, mentre ell s’ocupava de la defensa de l’illa Mort Cervelló el…

L’any 1025 fou celebrat a Claret un solemne judici per l’adjudicació del seu castell Els contrincants eren tres germans que l’havien heretat del seu pare En el testament d’Arnulf, datat el 23 de juliol de 1040, aquest deixa, entre altres béns, els alous d’Oliola i de Solsona i el castell de Claret a sa muller Ponça i a llurs fills, sota la protecció i tutela d’Hug Bernat Tenim constància de la seva existència en un document de l’any 1139, en el qual Bernat de Claret dóna a Santa Maria de Solsona la meitat del castell de Claret i dels homes que l’habitaven, la meitat de la dominicatura que…

La seva biografia no és ben coneguda Sembla que fou fill bastard del duc d’Osuna Ingressà a l’orde de la Mercè i restà durant tres anys a l’illa de Santo Domingo, d’on tornà el 1618 Fou cronista del seu orde i definidor general per a la província de Castella A més del teatre, conreà la poesia i la prosa En aquest darrer camp, escriví dues obres d’estructura novellesca Los cigarrales de Toledo i el Deleitar aprovechando , espècie de miscellànies formades per actes, poesies, novelles curtes algunes de tan excellents com Los tres maridos burlados i comèdies, com El vergonzoso en…

Vida i obra Fill de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida, de la branca de Cabrenys Professà en l’orde de Sant Joan, en la qual fou comanador d’Alfambra i de Montsó i castellà d’Amposta Fou fidel a Joan II durant la guerra civil, on es revelà com un militar expert i de bon sentit estratègic sembla que la seva acció fou decisiva en la batalla de Prats de Rei, o de Calaf 1465, on comandà l’ala dreta de l’exèrcit reial, i el 1467 fou fet presoner a l’acció de Viladamat, i després rescatat El 1472 combaté al Rosselló contra els francesos, i en acabat li foren encomanades missions diplomàtiques a…

Fill bastard de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Blanca de Antillón Fou un dels fills preferits del rei, que l’heretà amb la baronia de Castre i, entre d’altres, els castells i les viles de Borjamán, Pomar, Estadella i Olvena Es casà amb Aldonza Ximénez de Urrea, de la qual tingué un sol fill, Felip El 1261 Jaume I l’envià a Nàpols per concloure els tractes del matrimoni concertat entre l’infant Pere i Constança de Sicília, i sembla que en tornà amb la núvia el 1262 Participà en les bandositats nobiliàries aragoneses i també, un temps, en la revolta de Ferriz de Lizana contra el…

Fill bastard d’ Alfons XI i de Leonor de Guzmán, rebé el títol de comte de Trastàmara Durant el regnat del seu germà Pere I s’insurgí 1352, i es reconcilià l’any següent, però tornà a rebellar-se el 1354 Quan caigué Toro 1356, cercà refugi a Astúries, des d’on passà a França i a Aragó, i es posà al servei de Pere III de Catalunya-Aragó El 1362 tornà a França, i des d’aleshores aspirà obertament al tron del seu germà Utilitzà amb gran habilitat, per a guanyar-se partidaris, el filosemitisme d’aquest, les seves cruentes justícies i el seu matrimoni fracassat amb Blanca de Borbó…

Prengué el nom de la baronia de Castre que el rei creà per al seu fill En morir aquest 1275, el seu fill i successor, Felip I Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea a 1275 — 1301, desposseït dels béns paterns, romangué sota la tutela de la seva mare, Aldonza Ximénez de Urrea Alfons II de Catalunya-Aragó li retornà els béns entre el 1285 i el 1286 De la seva muller María Álvarez de Haro, de Biscaia, tingué dos fills, Aldonça i Felip II Ferrandis de Castre i d’Haro a 1304 — 1328, que el succeí Estigué sota la tutela de l’àvia Aldonza, puix que la seva mare es casà de nou, amb Ramon Folc IV,…

Tot i que documentat tardanament —la primera referència és del 1361— sembla que el seu origen és anterior al 1300 El castell podria trobar-se en la mota situada a ponent del poble vers Millars Només unes excavacions arqueològiques, però, permetrien aclarir tal suposició Com Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall fou una possessió dels vescomtes de Castellnou Ambdós Sant Feliu continuaren pertanyent als vescomtes de Castellnou —sense perjudici dels drets diversos dels seus cosins, els vescomtes de Fenollet — fins a la mort, el 1321, del darrer vescomte de Castellnou, Jaspert V, deutor d’una…