Resultats de la cerca

El castell de Madrona, malgrat ésser molt documentat, presenta una gran dificultat de localització Seguint les traces de Martí de Riquer, que ha estudiat molt bé la zona i la documentació referent al tema pel seu treball sobre el trobador Guillem de Berguedà, el castell de Madrona “ cal localitzar-lo, sens dubte, a l’imponent tossal escarpat dit Castellberguedà que s’aixeca davant Berga, prop del Santuari de Queralt ” Les restes d’aquest castell serien, doncs, l’església de Sant Pere de Madrona i alguns elements de l’avui Santuari de Santa Maria de Queralt Les referències més antigues sobre…

L’església de Sant Pere de Cohorts fou construïda el segle XIII dins els murs de la vila de Berga, a l’indret que avui es coneix com a Plaça de Sant Pere malauradament, de l’església no es conserva cap testimoni car fou destruïda el segle XVII en traslladar-se l’església parroquial de Santa Eulàlia de Berga a l’indret ocupat per l’església romànica de Sant Pere El dos de gener de 1267 Pere II de Berga o del castell de Berga, amb el consentiment del bisbe d’Urgell, Abril Pérez Peláez, i del rector de Santa Eulàlia de Berga, Arnau…

Una església dedicada a sant Joan i sant Mamet de Berga, situada dins l’antic terme del castell de Madrona, i possiblement a la Serra de Queralt no ha estat localitzada fins ara Les notícies històriques sobre aquest edifici són molt reduïdes i pensem que es tractava d’una petita església, capella o oratori que devia dependre de Sant Pere de Madrona i que possiblement va tenir una curta vida L’any 1005 el comte Guifré, el vescomte Bardina i la seva muller Adalez donaren al monestir de Santa Maria de Serrateix un alou que tenien al comtat de Berga, al terme del castell…

Situació Esquema d’un dels forns dibuixat de perfil a dalt i en planta a baix té forma ovalada I Padilla El jaciment dels forns de Casa En Ponç era situat a poc menys d’un quilòmetre de Berga, anant cap a Pedret, al sud del cementiri de la vila esmentada Va ésser excavat l’any 1959 sota la direcció d’Albert del Castillo i amb la participació d’Antoni Arribas, Glòria Trias i Manuel Riu L’any 1971, l’indret on hi havia el jaciment en el qual encara restaven forns sense excavar ni estudiar, fou aplanat per tal de poder-hi construir uns edificis, fet que comportà la destrucció de…

El 1919 s’integrà, sense fusionar-s’hi, a la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans

Situació Vista exterior de la capella M Anglada Aquesta església, única cosa que ha restat de les construccions medievals del conjunt que formava la domus de Sala-d’Heures, es troba a una desena de metres del casal L’itinerari és, doncs, el mateix indicat anteriorment APF Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, on hi havia hagut la vila d’Eures junt a la torre de Sala-d’Heures Des dels seus inicis fou una capella estretament vinculada a la família propietària de la torre El terme de Taradell és documentat a partir de l’any 893, quan Teudefred i la seva…

L’alt Llobregat, de Manresa cap amunt, conté algunes de les més importants colònies industrials catalanes Els manresans i els berguedans tenen un paper essencial en la història de la indústria cotonera catalana Uns i altres buscaren l’aprofitament energètic que els podien donar les aigües del Llobregat i establiren les seves fàbriques a la vora del riu, a prop de casa Estació de Fígols Les mines Els interessos carboners de la conca de l’alt Llobregat, units als dels cotoners, actuaren a favor de la continuïtat del ferrocarril fins a Guardiola de Berguedà, amb perjudici de la ciutat de …

Atemptat frustrat d’ETA contra el quarter de Berga

Situació Un dibuix fet per JM Pericas al començament del segle XX de l’aspecte que oferia la fortificació A Pladevall Malauradament és ben poc el que ens ha previngut d’aquesta antiga domus , de la qual en treballs hom podrà endevinar-ne alguns elements Aquest domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 42,2 —y 39,5 31 tdg 422395 L’accés s’hi efectua per una pista en molt bon estat, que surt de la carretera de Vic a Taradell, poc abans d’arribar a Santa Eugènia de Berga, uns 700 m i a mà esquerra hi ha el…

El 22 de juliol de l’any 1683, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Baltasar de Muntaner i de Sacosta Segle XVII – Mèxic 1712, paborde de Berga diputat militar Anton de Camporrells i de Gallard, senyor de Biosca, no exercí el càrrec diputat reial Josep Melic i Armant, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Francesc de Montgai, paborde major de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Pere Desbac Descatllar i de Cartellà, senyor d’Orriols, Malla, Rocabruna i Rubió, carlà d’Alòs i de Baldomer oïdor reial Onofre Cortés i Pinyana, doctor en…