Resultats de la cerca

Situació Vista del costat de ponent, amb el gran atri que dóna accés a l’església EÇSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és situada a la part alta del poble de Castellet, a llevant del castell JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF860693 Història Els orígens d’aquesta església han de relacionar-se amb els del castell de Castellet, documentat des de l’any 977 L’església de Sant Pere s’esmenta l’any 1106, quan Ramon Berenguer III la cedí al monestir de Santa Maria de Solsona aquesta notícia recollida en la documentació solsonina es pot considerar suspecta a causa…

Aquesta església és situada a la caseria del mateix nom, abans coneguda com a partida de Rubió, dalt d’un petit turonet Les seves arrels son antigues, ja que és documentada des de l’any 1148 Fou una de les esglésies penedesenques que depengueren de la canònica de Santa Maria de Solsona, tal com consta en una relació d’esglésies pertanyents a la canònica solsonina del segle XIII Aquesta vinculació amb Solsona s’allargà fins l’any 1593 El 1682 fou encomanada al rector de l’Arboç, però al segle XVIII passà a ser sufragània de Sant Pere de Castellet Sant Marçal de Castellet…

Situació i presentació El terme municipal de Castellet i la Gornal, de 47,5 km 2 , és situat al punt de contacte entre el Garraf i les dues comarques penedesenques li manca l’accés a mar que havia tingut a l’edat mitjana, a la vall del riu de Foix, que el travessa de N a S 8 km Limita al N amb Santa Margarida i els Monjos i amb Olèrdola, a l’E amb Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Canyelles tots tres del Garraf, al S amb Cunit i Calafell tots dos del Baix Penedès, al W amb Bellvei, Banyeres del Penedès i l’Arboç tots tres del Baix Penedès i al NW amb Sant Jaume dels Domenys Baix Penedès i…

Abans fou el centre religiós de la demarcació del castell de Castellet Existia ja el 939 sota la protecció de Moià, actuà com a independent entre els segles XI i XV i passà a sufragània de Granera segles XVII El 1670 tenia 5 masos És una església romànica segle XII, amb afegitons tardans, i ara sense culte Església de Sant Llogari de Castellet, Castellterçol © CIC -Moià

Publicà Enología española 1865 i Viticultura y enología española 1869, reeditada amb un resum dels seus estudis sobre els ceps americans i la conveniència d’introduir-los com a solució de la filloxera La Memoria sobre los medios de combatir la filoxera fou premiada 1878 per la Sociedad Económica Matritense

Catedràtic de geometria i topologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Format a l’escola de B Eckmann de la Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric, ha treballat en qüestions de topologia algèbrica, especialment de teoria d’homotopia Des del 1976 ha impulsat a la Universitat Autònoma de Barcelona la creació d’un grup per a la recerca en topologia Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1978, n'ha estat secretari general 1990-92, vicepresident 1992 i president 1995-2002 Fou president de la Secció de Matemàtiques de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i…

Passà la joventut a Granollers Tot i que passà, fugaçment, per la Llotja de Barcelona, cal considerar-lo un autodidacte Exposà per primer cop el 1932 a la Sala Parés de Barcelona, on concorregué a les Exposicions de Primavera enquadrat en el Saló de Barcelona 1934-36 Fou invitat especial del Carnegie Institute de Pittsburgh 1936 i 1937 Ha exposat individualment a Barcelona, sobretot a la Sala Gaspar Gran admirador de Degas, fou influït per ell en la seva temàtica predilecta la figura femenina Esporàdicament abordà també altres temes, com el paisatge urbà, del qual cal destacar la sèrie de…

L’edifici L’església, que es troba en bon estat de conservació, data del segle XI, però va ser modificada posteriorment, sobretot durant els s XVII i XIX Consta d’una nau rectangular amb una capçalera trevolada a l’est, amb un absis i dues absidioles semicirculars L’absis, més gran i de més alçària que les absidioles, s’obre a la nau a través d’un arc presbiteral L’espai entre els absis, a manera de creuer, és format per quatre arcs semicirculars i adovellats, que arrenquen d’un fris senzill L’arcada de la nau i la de l’absis central són més altes que les de les absidioles laterals Cada absis…

Situada dins l’antic terme del castell de Castellet Molt aviat degué tenir categoria de parròquia, per perdre-la després i recuperar-la més tard El lloc de Castellet és documentat des del 1013 i l’església apareix esmentada com a parròquia de Castelleto abans del 1154, i el 1205 la parròquia és citada amb l’advocació de Sant Vicenç El 1361 encara conservava la categoria de parròquia, que el 1685 havia perdut i s’havia convertit en sufragània de Sant Vicenç de Castellbell, per recuperar-la després L’actual temple no conserva res de la possible construcció romànica de…

Es trobava a l’extrem E del municipi, en un indret envoltat per la riera de Granera o de Sant Joan, proper a l’antiga parròquia rural de Sant Llogari, dita per això Sant Llogari de Castellet És probable que ocupés el mateix indret del mas Sala de Sant Llogari, veí de l’església, i algú ha pretès veure restes del castell en els murs amb volta de la part baixa del sector meridional del mas, bé que això és difícil de comprovar El terme i el castell de Castelleto són documentats des del 949, quan Guadamir, fill de Sala, fundador de Sant Benet de Bages, féu compres al seu terme Entre…