Resultats de la cerca
Es mostren 18388 resultats
ciutat intel·ligent
Urbanisme
Sociologia
Ciutat dotada de mecanismes intel·ligents basats en tecnologies de la informació i les comunicacions i enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis de la ciutat, com la qualitat de vida dels seus habitants.
Aquests mecanismes intelligents consisteixen en la recollida de dades per part d’una xarxa de sensors, i en la posterior anàlisi automatitzada d’aquelles que permet la millora en la presa de decisions sobre diferents serveis Alguns exemples de serveis que poden fer ús d’aquesta intelligència són el control automàtic de l’enllumenat públic, el control del reg depenent de la humitat, la recollida d’escombraries segons l’estat dels contenidors, el control automàtic dels semàfors segons l’estat del trànsit, etc Les ciutats intelligents a més d’una bona xarxa d’infraestructures d’informació…
Ciutat del Cap

La Ciutat del Cap des del mar
© Xevi Varela
Ciutat
Capital de la província del Cap Occidental i capital legislativa de Sud-àfrica, vora l’Atlàntic, a l’extremitat septentrional de la península del Cap.
Situada entre el mont Table i la badia de Table El pla urbà és ortogonal, amb una quadrícula de carrers orientada per blocs en la direcció del perfil de la platja de la badia La creixença urbana s’ha esdevingut per absorció de les àrees suburbanes circumdants per l’aglomeració és la segona ciutat del país És centre comercial d’una gran regió agrícola i ramadera, i mercat de fruites, cereals, vins i llana El seu port, que inclou modernes installacions pesqueres, és el més important de la República, tant pel moviment comercial com pel de passatgers La indústria és notablement…
Ciutat de Mèxic
La catedral de la ciutat de Mèxic, iniciada al segle XVI i finalitzada al segle XIX
© J.A. Afonso
Ciutat
Capital de Mèxic, situada al centre de l’altiplà d’Anàhuac, a 2.250 m d’alçada.
S'estén sobre terrenys actualment dessecats del llac de Texcoco Al llarg del segle XX ha experimentat un creixement demogràfic espectacular, que assolí el seu punt màxim al començament dels noranta del segle XX de 740000 h el 1920 passà a 9815795 el 1990, amb un lleuger descens els darrers anys de la mateixa dècada Fins al començament del segle XX el seu desenvolupament espacial s’efectuà, seguint el pla inicial, concèntricament Cap a la meitat del segle havia començat a allargar-se de nord a sud i després, seguint les principals vies de comunicació Cap al 1960 cresqué vers l’est i hi foren…
la Ciutat Jardí

Projecte d’urbanització de les Corts de Sarrià patrocinat per la societat cívica Ciutat Jardí
© Fototeca.cat
Societat cívica constituïda el 1912 sota la tutela del Museu Social de la Diputació de Barcelona.
Inspirada en la teoria de la ciutat jardí d’Ebenezer Howard i en l’anàlisi organicista, l’ànima i el cervell d’aquesta societat fou Cebrià Montoliu En exiliar-se voluntàriament el 1920, passà la direcció a Nicolau M Rubió i Tudurí La primera junta directiva fou presidida per Joan A Güell i en formaren part Josep Puig i Cadafalch i Frederic Rahola, entre d’altres Els seus objectius eren la descentralització de l’aglomeració urbana de Barcelona, la reintegració del treball humà dins la natura i la protecció del paisatge Creà un arxiu sobre urbanització, habitació i cultura cívica,…
la Ciutat Meridiana

Aspecte del barri de Ciutat Meridiana
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona a l’extrem septentrional del municipi, al límit amb el de Montcada i Reixac, dins l’antiga quadra de Vallbona, agregada al segle XIX a Sant Andreu de Palomar.
Fou construït a partir del 1965 per iniciativa privada, amb una previsió per a 25000 h És emplaçat, en fort pendent, en una vall del vessant septentrional del turó de les Roquetes, que l’aïlla del centre urbà La zona situada vora la carretera del Vallès concentra els serveis hi ha el mercat La població primera era formada principalment per immigrats de llengua castellana És un barri dormitori
ciutat de pont
Urbanisme
Ciutat sorgida per tal de controlar el pas d’un riu, i sovint amb caràcter de fortificació, per oposar-se al pas de l’enemic, quan els ponts són de pas obligat en les rutes de penetració al país (Avinyó, Orleans, Tours).
El cas més freqüent és el de riberes dissimètriques en què l’una és més alta que l’altra Varsòvia, Kíev, i aleshores la ciutat com a baluard defensiu s’installa a la part aturonada i desborda amb el creixement la vora contrària, on s’installen els barris industrials i els suburbis, mentre que les funcions administratives i comercials són reservades al nucli inicial Lió, Praga, Budapest Si el riu és fronterer, les ciutats s’hi installen amb aquesta funció, i normalment una d’elles, en una banda, té una funció principal, i a l’altre cap de pont n'hi ha una altra de funció…
la Ciutat Comtal
Ciutat
Nom donat a la ciutat de Barcelona per la seva condició de ciutat residencial dels comtes de Barcelona.
Vārānasi, ciutat santa
Aquest mapa representa la ciutat de Vārānasi, situada a l’estat d’Uttar Pradesh, considerada una de les ciutats més sagrades de l’Índia i la veritable capital de l’hinduisme Vārānasi s’alça a la riba esquerra del riu Ganges, que la limita per l’est formant una mitja lluna Els diferents cercles concèntrics indiquen els perímetres sagrats de la ciutat, i són també rutes de pelegrinatge El més extern, el Pāncakrośi, delimita l’amplària màxima de l’espai sagrat és una ruta molt popular que conté 108 temples i es pot completar a peu en cinc dies La ciutat de…
Roma, ciutat santa
Roma representa el món sencer Pot semblar pretensiós, però la ciutat té aquesta vocació d’universalitat ben assumida Roma és l’urbs, la ciutat, l’univers De Roma sortien les grans artèries viàries que avui dibuixen Europa Capital de l’imperi Romà, capital de l’Estat pontifici i, des del 1871, capital d’Itàlia, és la seu on reposen els apòstols Pere i Pau Catòlic significa universal, i la ciutat del Tíber ho escampa pertot arreu D’altra banda, Roma, llegit al revés, és amor Ciutat santa, doncs, eterna i romàntica de 'Roma antica', per raó del…
Ciutat de Tortosa
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli històric de la ciutat, que s’estén a redós del castell de la Suda o de Sant Joan, a la riba esquerra de l’Ebre ECSA - J Todó La ciutat de Tortosa, capital de la comarca del Baix Ebre i capital històrica de les terres de l’Ebre, és situada a ambdues vores del riu Ebre El seu nucli antic s’alça en una estreta franja, entre les muntanyes i el riu, i es prolonga cap a l’interior per la vall del barranc del Rastre A dins la ciutat hi ha un turó d’alçada considerable anomenat la Suda, on hi ha el castell del mateix nom o castell de Sant Joan Mapa 32-20…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina