Resultats de la cerca

Associat 776 al seu pare Lleó IV, el succeí sota la regència de la seva mare Irene 780-790 Aquesta, finida la tutoria, volgué mantenir la iniciativa en el govern i sabé treure partit de la impopularitat del seu fill a causa de les segones noces amb Teòdota 795 després de divorciar-se de Maria Fou traït i lliurat a Irene, que el féu eixorbar, i regnà després de la seva deposició Durant la regència d’Irene tingué lloc, a Nicea, el setè concili ecumènic 787

Succeí Andrònic I Comnè i instaurà la dinastia dels Àngel Menà una política desastrosa, bé que obtingué alguns èxits en la campanya contra els búlgars 1186-87, 1188 s’alià amb Saladí i s’oposà al pas de la croada de Frederic Barba-roja, però finalment hagué de cedir 1190 Deposat el 1195 pel seu germà Aleix III Comnè , recobrà més tard el tron, que hagué de compartir amb el seu fill Aleix IV Àngel

Casada 1097 amb Nicèfor Brienne, intrigà, sostinguda per la seva mare, prop d’Aleix I contra el seu germà Joan Lluny de la cort, visqué voltada d’un cercle d’erudits, gramàtics i monjos És autora de l' Alexíada , obra històrica del període del 1069 al 1118, que completa i continua la del seu marit Malgrat la tendència panegirista a favor d’Aleix I, és la font més important per al coneixement de la història bizantina d’aquest període, inclosos els episodis de la primera croada, puix que, ultra ésser testimoni de certs fets, recollí altres testimoniatges orals i utilitzà documents dels arxius…

Fill i successor d’Arcadi De caràcter feble, visqué sota les influències del seu tutor Antemi, de la seva germana Pulquèria, que fou associada al govern com a augusta 414, i de la seva muller Atenaida, filla del filòsof Leonci, batejada amb el nom d’Eudòxia i exiliada anys més tard El seu govern es distingí més per les arts diplomàtiques que no pas per les militars Tingué qüestions amb els vàndals 439 i lluità amb els perses, que entraren a l’Imperi els huns travessaren el Danubi, devastaren Tràcia i s’encaminaren a Constantinoble Teodosi pactà amb aquests una pau humiliant els…

Succeí el patriarca Ignasi, deposat pel regent Bardas En la lluita que hi hagué entre Foci i els partidaris d’Ignasi, el papa Nicolau I excomunicà Foci, però aquest fou defensat per l’emperador Miquel III L’emperador Basili I rehabilità Ignasi, i el papa Adrià II condemnà Foci, deposat també pel vuitè concili ecumènic 869-870 Mort Ignasi, el papa Joan VIII rehabilità Foci, el qual féu un esforç de reconciliació L’emperador Lleó VI, per enemistat amb Teodor Santabarenos, promogut per Foci a la seu d’Euchaita, deposà el patriarca Foci es preocupà per les missions, especialment entre els eslaus…

Ambaixador de Manuel II Paleòleg a Roma, Venècia, Anglaterra i París Establí escoles de cultura grega a Florència i a Constantinoble i ensenyà a Milà i a Pavia Convertit al catolicisme i nomenat cardenal, participà en el concili de Constança Traduí al llatí la República de Plató

Fou un dels animadors del concili II de Nicea , que condemnà els iconoclastes Mantingué relacions amicals amb l’església de Roma, especialment amb el papa Adrià I La seva festa se celebra el 18 de febrer

Estudià a Constantinoble i formulà un sistema que intentava fusionar les doctrines platòniques amb les religions orientals Fundà diverses escoles de teologia i, com a conseller de l’emperador Joan VIII Paleòleg participà en el concili de Ferrara comprès en el concili Florència Escriví un Codi de Lleis que promogué controvèrsia a causa del seu antiaristotelisme La seva distinció entre les doctrines platònica i aristotèlica tingué certa influència en alguns humanistes del Renaixement italià

També donà a conèixer una novella filosòfica Leandre , obres líriques i tragèdies El seu germà, Alexandros Sutsos Constantinoble 1803 — Esmirna 1863, escriví una Histoire de la révolution grecque 1829, diverses sàtires polítiques i poesies èpiques en llengua purista L’errant , 1839, d’inspiració byroniana, i Grècia en lluita contra els turcs , 1850 Tant aquests dos germans com la resta dels membres de la família contribuïren tots decisivament al progrés de la vida literària i intellectual de la nova nació hellènica

Arribada la companyia a Constantinoble, fou nomenat almirall 1303 i es casà amb una dama enllaçada amb la família imperial, filla de Raul, dit el Gros Passà la hivernada del 1303 al 1304 amb l’estol a l’illa de Quios vigilant les embarcacions turques d’allí es dirigí a la ciutat d’Ània 1304 i després a Gallípoli, des d’on conduí a Constantinoble la família de Roger de Flor, abans que aquest anés a Andrinòpolis 1305 En la matança de catalans i aragonesos a Constantinoble el poble el cercà a la casa del seu sogre incendiada la casa, hi morí amb els seus