Resultats de la cerca
Es mostren 171 resultats
piano mecànic
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical de so programat (instrumentprogramat), que consisteix en un piano que toca automàticament música enregistrada.
El suport de l’enregistrament sol ser un corró amb pues, o bé un rotlle de paper perforat En la classificació Hornbostel-Sachs, cítara de taula Bàsicament, n’hi ha de dos tipus els de maneta -normalment, proveïts d’un corró amb pues- i els de lectura pneumàtica -proveïts d’un rotlle de paper perforat- Els pianos de maneta dits també ‘de manubri’ es fan sonar mitjançant una maneta giratòria que acciona el corró, les pues del qual comanden, a través d’un sistema de palanques, els martells que percudeixen les cordes La seva invenció s’atribueix al constructor Joseph Hicks, de Bristol, actiu…
instrument programat
Música
Instrument musical que reprodueix sons emmagatzemats en un suport o programa d’una manera automàtica, sense la participació artística de l’home.
Morfologia El funcionament d’aquest tipus d’instruments pot ser provocat per mecanismes basats en pesos, ressorts, aigua, vapor o electricitat, o bé per accions humanes com girar una maneta o manxar uns pedals N’hi ha que preveuen un cert grau de control sobre alguns paràmetres de la interpretació com la dinàmica, el tempo o la intensitat, per exemple en el cas dels pianos de lectura pneumàtica Els generadors del so d’aquests instruments són diversos campanes, cordes, làmines flexibles, tubs d’orgue, etc En principi, qualsevol instrument és susceptible de ser tocat automàticament Els sistemes…
trill
Agronomia
Nom donat a diversos instruments emprats per a batre o, especialment, per a capolar la palla, en la batuda.
Malgrat que hom considera que les batolles o el simple bastó emprat per a batre a cops són trills, aquest nom és aplicat més correntment a la post rectangular de fusta proveïda a la seva cara inferior de ferros tallants, de claus o de trossos de pedra foguera o al corró cilíndric o troncocònic, de pedra o de fusta, guarnit de làmines de ferro, que, arrossegats per dues bèsties o per una, respectivament, eren emprats per a capolar la palla
pintura
Tecnologia
Operació de revestir alguna superfície amb pintura.
Comprèn tres etapes la preparació de la superfície a pintar, la pintura pròpiament dita i l’assecatge La primera pot consistir en una simple neteja o bé tractar-se d’un desgreixatge o un decapatge sorrejament, decapatge electroquímic, etc L’aplicació de la pintura pot fer-se a mà amb brotxa o amb corró o, més generalment en la indústria, amb pistola, per immersió, per deposició electroestàtica, etc L’assecatge pot ésser per evaporació natural dels constituents volàtils o bé per escalfament, sia en túnels d’aire calent o per radiació amb infraroigs, ultraviolats, etc
harmònium mecànic
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument mecànic de so programat (instrument programat), del final del segle XIX i principi del XX, que consisteix en un harmònium convencional amb l’afegit d’un sistema de programació de l’execució musical.
Quasi tots els exemplars construïts són, de fet, instruments mixtos, ja que es poden tocar de la forma manual convencional o bé com a instruments mecànics semiautomàtics, en què la intervenció humana es redueix a manxar per a posar en funcionament l’instrument En un primer moment, els harmòniums mecànics utilitzaven com a sistema de programació un corró de fusta amb grapes Més endavant, s’aplicà el sistema pneumàtic de lectura característic de la pianola, amb un rotlle de paper perforat associat a un lector d’aspiració d’aire
Juan Bautista Vázquez
Escultura
Escultor castellà.
La seva activitat es desenvolupà primerament a Castella, i a partir del 1557 a Sevilla, on tingué un lloc destacat en l’anomenada “escola sevillana” La seva obra, influïda per la de Miquel Àngel, a través d’Alonso Berruguete, incideix, però, en el manierisme Cal destacar-ne les escultures per a la catedral de Toledo 1552-53, el retaule major de la catedral de Sevilla 1562, la portalada de l’Hospital de la Sangre 1564, el sepulcre d’Antonio del Corro, a San Vicente de la Barquera 1564, i els retaules de Santa María de Carmona 1565, San Mateo de Lucena 1572 i Santa María de Medina…
planxadora
Indústria tèxtil
Instal·lació per al planxament industrial de roba, emprada en tintoreria i sastreria i basada, en qualsevol de les seves solucions constructives, en l’acció conjunta de la pressió, de la calor i, eventualment, del vapor d’aigua.
Algunes planxadores consisteixen en una taula damunt la qual pot girar una planxa elèctrica suspesa, dirigida en el seu moviment manualment o bé, si és proveïda d’un motor elèctric, mitjançant un volant Un altre tipus de planxadora consisteix en una taula mòbil, dotada d’un moviment de vaivé, damunt la qual és disposada la roba, que passa una o més vegades per sota d’un corró escalfat interiorment per vapor Unes altres planxadores consisteixen en una taula fixa, en un dels costats més llargs de la qual és articulada una altra peça, de superfície més o menys gran i proveïda d’uns orificis pels…
ciclostil
Disseny i arts gràfiques
Multicopista que treballa per serigrafia.
La tinta grassa d’impremta travessa un clixé format per un paper ceba o teixit fibrós proveït d’una capa permeable de parafina o de nitrat de cellulosa per una de les cares en el qual, per mitjà d’un punxó, d’una màquina d’escriure sense cinta o de màquines electròniques, ha estat perforat el text o dibuix en la cara no permeable La reproducció és efectuada en passar el paper entre el cilindre tintador, portador del clixé, mogut a mà o per motor elèctric, i un corró de goma que el prem En els models més antics el clixé era muntat pla damunt un teixit esponjós, subjectat en un marc, el qual…
Jaume Cortei i Manescal
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Fill de l’impressor Joan Cortei, dit Corró , d’origen convers, i nebot dels impressors Joan i Francesc Trinxer, s’establí pel seu compte a Barcelona després de la mort del seu pare 1536 Fou llibreter de la generalitat, per a la qual imprimí alguns actes de cort El 1543 formà companyia amb els impressors Jaume Manescal, Joanot Amorós i Pere Montpesat per publicar el Methodi Donati i la Sintaxis , d’Erasme El 1562 imprimí la Crònica de Ramon Muntaner, còpia, amb algunes esmenes lèxiques, de la publicada quatre anys abans a València, que dedicà a l’almirall de Nàpols Ferran de Cardona El 1565…
Emil Hübner
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Redactà el segon volum del Corpus Inscriptionum Latinarum de l’Acadèmia de Berlín, publicat el 1869 i del qual, el 1892, se n’edità un suplement Per elaborar l’obra recollí totes les inscripcions romanes conegudes de la Península Ibèrica i de les Illes Balears, la qual cosa tingué una gran importància per a l’estudi de l’època El 1893 publicà el primer gran recull d’inscripcions ibèriques, Monumenta linguae ibericae Visità Mallorca en diverses ocasions Collaborà en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana amb articles com “Monumentos epigráficos de Baleares” 1889-90, on proposà un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina