Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
poltre
Indústria tèxtil
Bancada de ferro emprada per a sostenir els corrons de les cardes per tal de desborrar-los o d’esmerilar-los.
tampó
Indústria tèxtil
Corró de fusta, folrat de cuir, que empren els gravadors per a tamponar els corrons d’estampar abans de gravar-los.
ecartament
Indústria tèxtil
Distància, d’eix a eix, a què hom disposa els corrons estriats dels trens d’estiratge de les màquines de filar.
L’ecartament ha d’ésser proporcional a la llargària de les fibres que hom treballa per tal que pugui ésser estirada, sense malmetre-la, la metxa que hom fila
retòrcer en moll
Indústria tèxtil
Retòrcer fent passar el fil per un dipòsit d’aigua disposat entre les bobines i els corrons ratllats de les màquines contínues.
raspall
Indústria tèxtil
Fusta plana coberta de pelfa que hi ha damunt els corrons ratllats i els de goma, en les màquines de filatura del cotó.
guarnició rígida
Indústria tèxtil
Fil d’acer proveït de dents rígides, en forma de dent de serra, amb què hom recobreix els corrons de les cardes ràpides.
La guarnició rígida té un poder de carda més gran i una major duració de la guarnició flexible
orgue mecànic
Orgue mecànic de maneta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument programat, molt usual als segles XVIII i XIX, que consisteix en un orgue que reprodueix la música enregistrada prèviament (programada) en un suport, normalment un corró de fusta amb pues i grapes.
El corró es fa girar, generalment, per mitjà d’una maneta o per un mecanisme de rellotgeria, i les seves clavilles entren en contacte amb un sistema mecànic de lleves que comanda l’obertura de les ventalloles del secret que permeten l’arribada d’aire als tubs El mateix moviment giratori acciona, gràcies a uns engranatges, una o més manxes que subministren aquest aire Certes formes primitives d’orgues mecànics foren descrites per Arquimedes al segle II aC, i pels germans Banū Mūṣà de Bagdad al segle IX de l’era cristiana No fou fins al Renaixement, però, que aquests instruments esdevingueren…
La llana i els llaners
La llana, la fibra tradicional Etiqueta de la fàbrica de Teixits R i F Rovira A Catalunya la fibra tèxtil tradicional ha estat la llana, perquè sempre hi ha hagut ovelles, a casa nostra Les filadores de les nostres cançons populars teixien llana i de llana eren la majoria dels teixits que s’utilitzaven La seda, el lli i el cànem són fibres animals o vegetals, introduïdes a Catalunya en diversos períodes històrics, però que sempre mantindran una posició minoritària dintre del consum tèxtil El cotó, una fibra importada de països tropicals o subtropicals, no arriba a Catalunya fins a la meitat…
calefacció
Dispositiu en paraigua per distribuir aigua calenta des de dalt
Física
Conjunt d’aparells o dispositius destinats a escalfar un local o a produir calor en un procés industrial.
Els sistemes tradicionals de calefacció per combustió de llenya o carbó llar de foc, escalfapanxes, estufes han estat coneguts des de l’antiguitat Més modernament, la calor necessària ha estat produïda cremant combustibles diversos, com carbó, petroli, butà, etc, per la transformació d’un corrent elèctric en calor en passar per una resistència efecte Joule, i per la despresa de calor en certs canvis termodinàmics, com la condensació de vapor emprada a la bomba de calor En la calefacció central una font única de calor escalfa una caldera en la qual hi ha un fluid que, per unes canonades, és…
corronera
Indústria tèxtil
Cadascuna de les fileres de corrons ratllats que formen part del tren d’estiratge de les màquines de preparació i filatura del cotó, de la llana, etc.