Resultats de la cerca
Es mostren 388 resultats
Arçamala
Antiga possessió del monestir de Ripoll, a l’actual terme municipal de Sant Joan de les Abadesses.
Hi passa la riera d’Arçamala , que neix al vessant septentrional de la serra de puig Estela, i desemboca al Ter, per l’esquerra, tocant a Sant Joan de les Abadesses
Casa forta de Bellvespre (Sant Joan les Fonts)
Segons F Caula Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàg 70, a Sant Joan les Fonts hi hagué una casa forta anomenada Bellvespre “ stadium de Pulcro Vespere ” Segons aquest autor, el primer membre conegut d’aquesta família de cavallers fou Bernat de Bellvespre documentat entre els anys 1195 i 1229, el qual havia d’acompanyar el rei Jaume I a la conquesta de l’illa de Mallorca, tal com figura en el seu testament Aquest cavaller establí que si moria durant els preparatius de l’expedició a Mallorca de l’any 1229, el seu cos fos enterrat al cementiri dels hospitalers en aquest cas…
Jordi Fornells Albanell
![](/sites/default/files/media/EEC/fornells_albanell_eduard_jordi.jpg)
Eduard (tercer baixant l’escala) i Jordi (quart baixant l’escala) Fornells Albanell
Pérez de Rozas
Vela
Regatista.
Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en la classe optimist El 1972 es proclamà campió del món juntament amb Tomàs Estela, Jorge Martí, Enric Estruch i el seu germà Eduard També fou subcampió mundial i d’Espanya l’any 1974
Eduard Fornells Albanell
![](/sites/default/files/media/EEC/fornells_albanell_eduard_jordi.jpg)
Eduard (tercer baixant l’escala) i Jordi (quart baixant l’escala) Fornells Albanell
Pérez de Rozas
Vela
Regatista.
Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en la classe optimist El 1972 es proclamà campió del món juntament amb Tomàs Estela, Jorge Martí, Enric Estruch i el seu germà Jordi Aquell mateix any fou subcampió d’Espanya i campió de Catalunya
Rosetta
Ciutat
Ciutat d’Egipte, 63 km al NE d’Alexandria.
Fundada el 870 a l’emplaçament d’una antiga ciutat, fou fins a l’inici del segle XIX el port principal d’Egipte Centre comercial agrícola És famosa per la pedra de Rosetta , una estela de granodiorita descoberta el 1799 per l’oficial francès André Joseph Boussard o Bouchard
art mesopotàmic
Art
Art desenvolupat a Mesopotàmia.
Hom hi aprecia tres tendències la sumèria la més antiga i, ensems, determinant, la babilònica i l’assíria, les quals presenten clares diferències malgrat unes característiques generals comunes manca de perspectiva en el relleu, en les rajoles esmaltades i en la glíptica diferències irreals de la mida de les figures caràcter anònim de l’obra artística, etc La influència de l’art mesopotàmic s’estengué pel Pròxim i pel Mitjà Orient L’arquitectura ha produït dos tipus d’edificis característics el zigurat sumeri, torre temple creada en la dinastia III d’Ur 2113-2006aC, i el palau reial , assiri…
Piankhi
Història
Rei de Napata (~751-730 aC) i fundador de la dinastia XXV d’Egipte (~721-656 aC).
D’origen incert libi o kušita, conquerí les principals ciutats del Mitjà i Alt Egipte El relat de les seves victòries aparegué a l’estela trobada al djebel Barkal 1862, prop de Napata Retirat a Núbia, fou enterrat a la piràmide del seu nom a el-Kurru Fou succeït pel seu germà Shabako
Érase una vez... (La Cenicienta)
Cinematografia
Pel·lícula del 1948-1950, Animació, 75 min., dirigida per Josep Escobar i Saliente.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estela Films Jordi Tusell, Barcelona GUIÓ Josep Maria Aragay i González Alvárez FOTOGRAFIA Jaume Piquer Cinefotocolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alexandre Cirici i Pellicer MUNTATGE Rosa Roig dibuixos ANIMACIÓ EN CAP JFerrándiz, Francesc Tur, Guillem Fresquet, Frederic Sevillano, Enric Ferran Dibán FONS O DECORATS EFerran a partir d’esbossos d’ACirici i Pellicer MÚSICA Rafael Ferrer i Fitó, Joaquim Serra i Antoni Català ESTRENA Barcelona, 18121950, Madrid, 21121950 PREMIS Venècia 1950 Sinopsi Un comte i la seva filla viuen al bonic castell…
Sant Miquel del Mont
Església
Església del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), al límit amb el de Riudaura,.
situada al cim de la serra de Sant Miquel del Mont , continuació vers l’E de la serra de puig Estela, des de l’antic hostal de la Serrota fins a Sant Andreu del Coll, serra que separa les valls de Ridaura i de Bianya L’església havia estat parròquia consagrada el 958 i esdevingué després sufragània de la de Santa Margarida de Bianya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina