Resultats de la cerca

A 5 anys d’edat, la seva família anà a viure a la Garrotxa, on s’inicià en el periodisme radiofònic abans d’incorporar-se a Catalunya Ràdio 1992 Ha presentat, entre d’altres, els programes Catalunya Matí , Catalunya Nit , Hora Punta , i  El Matí de Catalunya Ràdio , a més d' El book insígnia , en collaboració amb Jordi Llavina, i L’ofici de viure , pel qual el 2009 guanyà el premi Ciutat de Barcelona al millor programa de ràdio i, el 2018 el premi Zapping de qualitat audiovisual en la versió televisiva estrenada el 2017 i presentada per ell mateix Articulista en la premsa diària Avui , El…

Vida Començà els estudis de violoncel a Barcelona, de la mà del seu pare, i el 1910 anà a París per estudiar amb Pau Casals A partir del 1919 inicià una carrera concertística amb la qual assolí un renom internacional i que el portà a actuar arreu del món juntament amb pianistes com A Rubinstein, J Iturbi o H Bauer, i formà un trio amb el pianista anglès L Kentner i el violinista Yehudi Menuhin Fou considerat un dels virtuosos contemporanis més destacats Molt obert a tots els corrents de la música, facilità amb les seves digitacions la interpretació d’obres contemporànies per a violoncel Si bé…

De família modesta, passà a Barcelona, on s’enriquí ràpidament amb el comerç de queviures i el 1812 ja era un assentador important que assegurava els proveïments de la ciutat La seva collaboració amb els francesos no li impedí de cooperar, quan Ferran VII recuperà el poder, amb el capità general F J Castaños secundà les seves iniciatives, com la creació d’una societat d’accionistes que regís el Teatre de la Santa Creu, per tal de millorar-hi les representacions d’òpera italiana i teatrals Malgrat la crisi dels anys 1817-23, aconseguí de mantenir la seva fortuna El 1822 es casà amb Teresa Rafo…

Intervingué en la política del seu temps i ocupà càrrecs administratius importants governador civil de Barcelona el 1868, secretari de la presidència i ministre d’ultramar el 1883 Bé que escriví algunes obres de teatre, es destacà com a poeta i, juntament amb Campoamor —ambdós representants del prosaisme poètic—, obtingué èxits assenyalats Anticatalanista furibund, el 1886, en ocasió d’un discurs pronunciat a l’Ateneo de Madrid, atacà grollerament Catalunya Els seus insults foren replicats en el Diario de Barcelona pel seu director Mañé i Flaquer i per Valentí Almirall

Era nebot de Joan Gaspar i Xalabarder mort a Barcelona el 1941, que regentava des del 1903 una botiga de marcs i estris de pintura al carrer de Sant Pere Més Alt de Barcelona, que convertí en una galeria d’art Inaugurada el 1909 al carrer del Consell de Cent, exposà l’obra de pintors modernistes catalans com ara Meifrèn, Casas o Nonell L’any 1927 la galeria adoptà el nom de Sala Gaspar  i incorporà el seu fill  Miquel Gaspar i Paronella Barcelona 1914 – 28 de setembre de 1989 i el cosí d’aquest, Joan Gaspar i Paronella, que se’n feren càrrec…

Vida i obra Estudià a l’escola d’arquitectura de València i treballa d’arquitecte a l’ajuntament d’Elx Des del 1989, és professor a la Universitat d’Alacant Ha publicat diversos treballs de la seva especialitat, sempre referits a l’àmbit del Baix Vinalopó o del País Valencià Guia d’arquitectura d’Elx 1978, Qüestions territorials al País Valencià 1979,  L’arquitectura popular dels horts de palmeres d’Elx 1980 i Les palmeres del migjorn valencià 1994 en són una bona mostra Com a poeta és notable per la rica sensualitat d’expressió, evocadora, a voltes, de tota la comunitat mediterrània, com en…

A onze anys entrà al seminari de Girona, i es llicencià en filosofia i teologia a Roma, on s’ordenà sacerdot A banda, obtingué també la llicenciatura en ciències polítiques per la Universitat de Ginebra Vicari a la Bisbal d’Empordà, a Canet de Mar i a Calella de Mar, el 1969 se secularitzà per fundar el Centre d’Estudis Tècnics Turístics CETT, dedicat a la formació d’empresaris en el sector turístic, que es diversificà i s’amplià a altres branques Destaquen l’Escola  d’Hoteleria i Turisme CETT i l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT, amb prop de 2000 alumnes i uns 300 docents Creà…

Primer comte de Bunyol, fill de Gaspar Mercader i Mercader, participà activament en les diferents festes i actes socials de la noblesa valenciana de l’època Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns 1591 amb el sobrenom de Relámpago , i el 1593 en presidí algunes sessions a casa seva Hi presentà més de trenta composicions poètiques en castellà, la mateixa llengua que emprà en la dotzena de poemes que escriví per a les festes literàries valencianes dels anys 1592, 1600, 1602, 1606 i 1619 És autor de la novella pastoral en clau El prado de Valencia València 1600, que tracta de les…

Fill del notari de Morella Gaspar Punter Es doctorà en lleis a Lleida Canonge de Tortosa 1569, vicari general de la diòcesi 1574 i bisbe de Tortosa 1590-1600 El 1588 fou nomenat visitador del monestir de Montserrat, on dos antecessors seus havien trobat la mort El 1591-92 estigué reclòs al seu palau episcopal per la seva intervenció en el plet de la castellania d’Amposta Consagrà el 1597 el temple de la catedral de Tortosa i instituí un mont de pietat per a afavorir els pagesos Escriví De recta subditorum administratione i publicà un Ritual 1592, un Procesional 1591 i un tractat…

Vida Afeccionat a la fotografia i el cinema, entrà a treballar com a comptable a la Gaumont de Barcelona Aquesta empresa l’envià a la casa central de París perquè es formés com a operador S’estrenà el 1908 amb l’encàrrec de realitzar un seguit d’actualitats per a Espanya i Tetuan i l’any següent rodà un documental sobre la Setmana Tràgica encarregat per la Gaumont russa El 1910 feu un documental sobre la caiguda de la monarquia a Portugal que li proporcionà prestigi i ingressos Acomiadat de la Gaumont el 1912, el mateix any feu la seva primera feina com a càmera en un film de ficció amb…