Resultats de la cerca

Contribuí a l’organització de l’Exposició Regional Valenciana del 1867 Professor a l’escola d’enginyers de mines de Madrid 1868, collaborà a diverses empreses del marquès de Campo 1874-82, especialment a la fàbrica de gas de València Fou vicepresident de l’Exposició Universal de Barcelona 1888 Diputat a corts des del 1886 en diverses legislatures, pertangué, successivament, als partits fusionista, conservador i demòcrata Entre altres càrrecs, fou ministre d’hisenda 1895, 1897 i 1906 Fou membre de l’Academia de Ciencias 1894 i de l’Academia Española 1907, on ingressà amb el discurs El…

Estudià a l’Escola de Periodisme del CIC, i es graduà en una de les primeres promocions d’aquesta institució Muller del periodista Llorenç Gomis , codirigí amb ell la revista El Ciervo des del 1956 i collaborà a Saó L’any 1974 fundà la revista Foc Nou , com les anteriors, d’inspiració cristiana En fou directora des dels inicis fins a l’any 2000, que passà a ser-ne editora Presidenta de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català 1989-92 i de l’Associació d’Amics del Montseny, la seva trajectòria professional fou reconeguda l’any 2006 amb la Creu de Sant Jordi i el 2008…

Maltractada per Egist, amant de la mare i assassí d’Agamèmnon, fou casada amb un neci Segons unes altres versions, fou feta presonera a Micenes o fou casada amb uns altres homes Orestes, el seu germà, salvat de la mort gràcies a ella quan era un infant, tornà a casa i la reconegué Tots dos germans prepararen aleshores la mort de la parella adúltera Consumada la venjança, Electra continuà al costat del germà, perseguit per les fúries Electra representa la tendresa humana i alhora és l’exponent màxim de la lluita entre l’amor i l’odi El mite apareix fixat en les tragèdies Les Coèfores d’Èsquil…

Amb seu al Palau Gomis, un edifici del segle XVIII situat al Barri Gòtic, que disposa de 1700 m 2 visitables en diverses plantes Les colleccions exposades unes dues-centes pintures i una quarantena d’escultures en el moment de la inauguració es divideixen en tres seccions pintura del segle XX amb una important presència de l’hiperrealisme, escultura i figura i escultura modernista, molt centrada a Catalunya Hi són representats pintors i escultors tant de l’Estat espanyol com internacional En el moment de la inauguració del museu, l’edifici es trobava encara en procés de…

L’ADP fou liderada per Josep Ignasi Urenda i reuní sectors propers a la revista El Ciervo Alfons Carles Comín, Antoni Jutglar, Joan Gomis, Josep Antoni Gonzàlez Casanova La seva organització universitària fou la Nova Esquerra Universitària NEU Pasqual Maragall, Isidre Molas i en el món obrer aplegà joves, sobretot procedents d’organitzacions catòliques, com la Joventut Obrera Catòlica Es definí socialista i revolucionària i es proposà conciliar marxisme i cristianisme Fou influenciada pel socialisme d’esquerra francès i pels moviments revolucionaris de Cuba i Algèria El 1961 la direcció…

Fins el 1882 aparegué desenalment a cura d’ Eudald Canivell , Ramon E Bassegoda i Jacint Laporta i dirigida per Josep Franquesa i Gomis , que fou substituït aviat per l’editor de la revista Carles Sampons Francesc Matheu , amb l’impressor Josep Thomàs , l’adquirí, i el 1883, com a director, la convertí en quinzenal, publicà acurats extraordinaris —els dedicats a l’Exposició del 1888 li valgueren la medalla d’or del certamen— i aconseguí la collaboració dels principals artistes i escriptors del moment En una segona època 1903-17 aparegué com a setmanari amb el nom d’ Ilustració Catalana , amb…

Menà campanyes d’oposició legitimista i s’afrontà amb els periòdics republicans Suspès per l’autoritat, sortí amb el nom “El Eco del Milanesado” i “El Noticiero” 1880 i “El Fénix” 1900 S'hi succeïren en la direcció Lluís Maria Llauder, Salvador Morales i, el 1903, Miquel Junyent, que donà una orientació catalana al periòdic i, malgrat que continuà redactat en castellà, adherit a la Solidaritat Catalana, publicà, des del 1912, en català, una pàgina literària i editorials, articles i solts Fou el primer periòdic barceloní que inclogué una plana d’esports Joan Soler i Janer en continuà la…

La presidència de Francesc Xavier Tobella, que durà dos mesos, i de Josep Fiter, que hi renuncià, donaren pas a Ramon Arabia, que presidí l’entitat fins el 1881, el qual s’esforçà a agermanar l’excursionisme català amb les entitats alpinistes estrangeres Els membres d’aquesta nova associació pretenien impulsar l’excursionisme amb un esperit més contemplatiu de la naturalesa i fomentar alhora la investigació i l’estudi de les ciències naturals Edità el Butlletí , de caràcter mensual, on iniciaren llur obra literària Carles Bosch de la Trinxeria, Artur Osona, Cels Gomis, Jaume…

És la continuació de la Circular informativa de pastoral litúrgica que, des del 1964, publicava el Centre de Pastoral Litúrgica És editada pel grup editor El Ciervo 96 Pretén d’ésser un instrument de reflexió, des d’una òptica cristiana i catalana, sobre els fets principals que afecten l’Església, la cultura i la política, amb una orientació oberta i progressista Sempre propera a la línia del concili II del Vaticà, es manté coherent amb la idea fundacional d’ésser una referència per als sectors més renovadors i oberts del cristianisme i per a les persones interessades en la vida de l’Església…

En la primera època, amb la grafia L’Avens , es publicà quinzenalment de manera irregular entre el 1881 i el 1884, i després, en la segona època entre el 1889 i el 1894, aparegué primer mensualment per a convertir-se més tard en quinzenal El 1891 regularitzà el nom i esdevingué L’Avenç Fou fundada per Jaume Massó i Torrents, primer director, Emili Guanyavents, Josep Meifrén i Ramon Casas, amb un ideari de progressisme laic i catalanista, inspirat en Valentí Almirall, i per omplir el buit en el camp de la crítica literària i artística que la conversió en diari de la revista La Renaixensa…