Resultats de la cerca

Nascut en una comunitat jueva de llengua ídix i immers en la tradició hassídica , a mitjan 1944 fou deportat pels nazis al camp de concentració d’ Auschwitz  i posteriorment al de Buchenwald amb el seu pare, la mort del qual, per fam i malaltia, presencià Alliberat a l’abril del 1945, fou traslladat a França, on una organització jueva s'encarregà de la seva recuperació i reinserció Estudià a la Sorbona 1948-52 i es dedicà al periodisme El 1948, esdevingué corresponsal del diari israelià Yedioth Ahronoth  a París Encoratjat per François Mauriac, el 1958 publicà la seva memòria dels camps de…

El 1966 acabà els estudis al seminari de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres 1969, especialitzat en semítiques, i arxiver des del 1979 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en fou secretari i responsable de la Cancelleria Reial Es dedicà a l’estudi dels jueus catalans medievals i, del 1985 al 1988, fou president fundador de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, precedent de la  Societat Catalana d’Estudis Hebraics , filial de l’Institut d’Estudis Catalans Impulsor de la revista Calls 1986-90, hi publicà una important bibliografia crítica del judaisme català També fundà 1981…

Desenvolupament enciclopèdic Soleia recull en una unitat Rapsòdia de Garí 1972, Rapsòdia d’Arnau 1974 i Rapsòdia d’Ahab 1976 L’únic canvi que l’autor introduí en els textos entre les edicions originals i l’edició conjunta fou l’esmena de les mutilacions i les supressions que la censura de l’època havia fet a Rapsòdia de Garí Soleia rebé el premi Josep Carner 1976, atorgat per l’IEC Constitueix el cim líric del projecte poètic que Bartra desplegà al llarg de la seva vida, tant a l’exili com després del retorn Rapsòdia de Garí fou escrit a Terrassa de manera intensa entre setembre i desembre…

Desenvolupament enciclopèdic Amb aquest llibre l’autor explora per primera vegada de manera unitària un univers poètic carregat de preocupacions sobre el sentit de la vida i de l’art Dividit en quatre parts les dues primeres, anomenades “Emblemes” i “Desficis”, amb dotze poemes cada una, i dos poemes llargs, Triomf de la vida i Reqviem , més un pròleg , “Enigma” Aquest últim és la pedra angular en què gira tot el llibre Quinaés la «imatge de l’emblema», és a dir, el correlat objectiu que pugui vehicular els sentits individuals i mortals del cos i extreure’n el significat més universal i…

Entre els seus primers treballs en el cinema hi ha les pellícules The World Ten Times Over  1963, de W Rilla, i Il castello dei morti vivi  1964, de W Kiefer Tres anys després aconseguí triomfar amb  The Dirty Dozen 1967, de R Aldrich, èxit que repetí a  Mash  1970, de R Altman, i Kelly’s Heroes 1970, de B G Hutton Consolidà la seva trajectòria amb Klute 1971, d’A Pakula,  Johnny Got His Gun  1971, de D Trumbo,  Don’t Look Now 1973, de N Roeg,  Novecento 1976, de B Bertolucci, Casanova 1976, de F Fellini, Invasion of the Body Snatchers 1978, de Ph Kaufman i Ordinary People 1980, de R Redford…

Estudià a la Central School of Speech and Drama l’any 1954, i debutà en el teatre el 1958 En pocs anys esdevingué una de les joves actrius més celebrades de l’escena anglesa, i el 1961 ingressà a la Royal Shakespeare Company Debutà en el cinema amb Morgan, a Suitable Case for Treatment 1966, premi a la millor actriu principal al Festival de Canes, de Karel Reisz, el qual la tornà a dirigir en l’esplèndida creació d’ Isadora 1968, film amb el qual tornà a guanyar a Canes Entre aquests dos films, actuà també a Camelot 1967, de Joshua Logan Posteriorment protagonitzà, entre d’altres, Mary, Queen…

Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…

Rússia rebé el cristianisme de Constantinoble, però sota la forma eslava, que ja s’havia establert a Bulgària El 988 el príncep de Kíev Vladimir es féu batejar, juntament amb tot el poble, i tot seguit s’organitzà l’Església Aviat, però, depengué de Constantinoble El 1051, com a reacció antibizantina, Hilarió es proclamà metropolita de Kíev L’ocupació mongol i els atacs dels croats suecs i dels cavallers teutònics segle XIII convertiren Novgorod i el seu príncep Alexandre Nevski en símbol de baluard de l’ortodòxia davant de pagans i de llatins Després d’una breu estada del metropolita a…

Escultura Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserven, procedents del Museo Provincial de Antigüedades de Barcelona, on figuraven amb els núms d’inventari 1 706 i 1 707, dues peces de gres de Montjuïc núms d’inventari 14 397 i 14 398, les quals foren trobades l’any 1887 en fer els fonaments de la façana actual de la catedral de Barcelona * Fragment d’imposta de la primera meitat del s XI, procedent de la catedral i conservada al Mnac-Mac núm inv 14397 ECSA - Rambol La peça amb núm d’inventari 14 397 és un fragment d’imposta, format per tres trossos units tal com es dedueix de les…

La seu de Moscou, metropolitana des del 1448 i autocèfala des del metropolita Teodosi 1461-65, fou erigida en patriarcat el 1589, pel patriarca de Constantinoble Jeremies, en la persona del metropolita Job, culminació del procés que portà a la formulació, al segle XVI, per part de Filoteu de Pskov, de la concepció de Moscou com a tercera Roma la primera, la dels papes, havia caigut a causa de les heretgies la segona, Constantinoble, a causa de la unió amb Roma en el concili de Florència Mort el patriarca Adrià 1690-1700, contrari a les reformes de Pere el Gran, aquest impedí l’elecció d’un…