Resultats de la cerca

Mestra de professió, collaborà en diverses publicacions literàries Després del cop d’estat que instaurà la dictadura militar a l’Uruguai 1973 s’exilià a Mèxic, on continuà la docència i, amb el suport del poeta Octavio Paz, les activitats literàries, en les quals ocuparen un lloc important les traduccions Tornà a viure a Montevideo els anys 1984-89 i posteriorment residí a Austin Texas fins el 2016, que tornà a la seva ciutat natal Ha publicat els poemaris La luz de esta memoria 1949, Palabra dada 1953, Cada uno en su noche 1960, Oidor andante 1972, Fieles antologia 1977, Jardín…

El 1967 anà a Cuba en representació del seu país al Festival de la Cançó de Protesta L’any següent s’establí a Barcelona, on es llicencià en Periodisme a la Universitat Autònoma, i posteriorment es dedicà a fer crítica musical a la ràdio i a la premsa collaborà, entre altres mitjans, a RNE, Ràdio Quatre, Canal Sur, i a El Periódico de Catalunya i Destino , a la producció musical i enregistrà diversos discs, amb algunes cançons en català Senzillament , Aquí una nit i Amor que tens ma vida El 1991 s’establí a Madrid, on prosseguí la carrera periodística i artística i el 1995 fundà l’…

Fill de Manuel Torres i Torrents Estudià arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, on es graduà el 1875 Projectà les esglésies de la Mare de Déu de Valldaura de Manresa 1877, aquesta en collaboració amb Antoni Calvet, la de la Colònia Ponç de Puig-reig i el nou temple parroquial de Sallent, les obres del qual s’iniciaren pels volts de 1885, d’estil neogòtic D’un estil més modern, cal esmentar les oficines del diari “Noticiero Universal” Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1895 i vicepresident de l’Ateneu Barcelonès Pels volts del 1890 emigrà a Amèrica…

Fill de Cosme Marià Argerich del Castillo , estudià al Colegio de San Carlos de Buenos Aires, on fou condeixeble de Bernardino Rivadavia El 1801 inicià la seva carrera de medicina com a alumne del primer curs sota el patrocini del Protomedicat, on tingué, entre altres mestres, el seu pare Metge militar des del 1806, fou també professor d’anatomia i director de l’Institut Militar de Medicina 1815-21 Nomenat cirurgià major de l’exèrcit 1822, ocupà el càrrec de secretari interior de l’Acadèmia de Medicina 1823 Treballà com a cirurgià, en diversos períodes, a l’Hospital de Dones de Buenos Aires…

Vida Net dels catalans Josep Alsina i Adelaida Suárez, que emigraren a Montevideo, es formà en un ambient teatral i cinematogràfic El seu pare Eugenio 1890 - 1970 fou crític i traductor de teatre, director del suplement dominical d’"El Día", responsable municipal d’espectacles públics i membre del Casal Català de Montevideo El 1936, Homero que sempre signà amb el nom de HAT s’inicià en la ràdio com a comentarista de cinema, i collaborà en la revista de l’emissora "Cine Radio Actualidad" A la dècada del 1940 dirigí la pàgina de cinema de "Marcha" i inicià la…

Migcampista que inicià la seva carrera al Nacional de Montevideo A la Lliga espanyola jugà amb el Valladolid 1973-76, el Futbol Club Barcelona 1976-78, la UD Salamanca 1978-79, i el Reial Club Deportiu Espanyol 1979-80, 1981-82 Amb el FC Barcelona guanyà una Copa del Rei 1978

Debutà amb el Racing de Montevideo i arribà al futbol espanyol la temporada 1959-60 després de fitxar pel Valladolid Posteriorment ingressà a les files del Saragossa S’incorporà al Futbol Club Barcelona el 1961 El seu traspàs, nou milions de pessetes, fou un dels més costosos d’aquella època En un principi ocupà la posició de centrecampista, però amb l’arribada de Kubala passà a ocupar la posició de lateral dret Fou expert en el llançament de faltes Alineat en un total de 238 partits, marcà 26 gols i fou campió de Copa 1963 i de la Copa de Fires 1965, 1966 Morí la vigília d’un…

Cursà estudis de mediciana a la Universitat de Barcelona Més tard exercí com a professor d’anatomia a la Facultat de Medicina d’aquesta universitat i també a l’Escola Oficial de Practicants de Barcelona Durant la guerra civil dirigír a Sarinyena I'àrea sanitària del que després seria el II Cos de l’Exèrcit Després d’intervenir directament en el conflicte, fou nomenat general de Defensa Civil El 1939 s’exilià a França, on fou cap de sanitat al camp de concentració d’Argelers, al Rosselló S'embarcà cap a Amèrica i, després d’haver estat a l’Argentina Mendoza, Bolívia i Xile, s’establí a l’…

Vida Formada a l’Escola d’Art Dramàtic de Barcelona, a dotze anys debutà a Badalona amb Don Álvaro o la fuerza del sino , que muntà el seu pare Sembla que el 1909 feu el seu primer paper cinematogràfic per a Films Barcelona a Guzmán el Bueno Fructuós Gelabert, al costat d’Enric Giménez, i el 1910 intervingué en les cintes de l’Iris Films, La muerte del tirano i Violante La Coqueta , de Narcís Cuyàs i E Giménez, que també els protagonitza En el teatre professional es donà a conèixer el 1906 al Teatre Català Romea, amb la companyia de Josep Santpere, a Mar i cel , d’Àngel Guimerà, autor que la…

De formació autodidàctica, aprengué a tocar el piano i compongué algunes cançons que tingueren anomenada a l’Uruguai i que músics professionals li escriviren, perquè Quijano no tenia els coneixements necessaris per a fer-ho Durant molt de temps se li atribuí l’autoria de l’himne de l’Uruguai, adoptat com a tal el 1845, l’autèntic compositor del qual fou Francisco José Debali Segons el musicòleg uruguaià L Ayestarán, Quijano és també autor d' El amante de Arlequín o Las estatuas vivas i Pastorella o la noche de Navidad , les partitures de les quals no s’han conservat