Resultats de la cerca

Difícil de diferenciar actualment de la sociologia i antropologia culturals, la reflexió filosòfica sobre la cultura comença pròpiament amb el Romanticisme i té en Hegel el primer representant destacat A Grècia el tema ja havia estat tractat, en certa manera, en contraposar els estoics, per exemple, cultura i natura però hom emprava ambdós termes en un sentit que no respon a l’ús modern, segons el qual la cultura és el procés i el resultat de la transformació que l’activitat humana opera sobre la natura des del treball i la tècnica fins a les arts, ideologies i realitzacions historicosocials…

Passà la infantesa a Atenes, fet decisiu en la seva obra L’any 1904 es traslladà a Munic, on estudià contrapunt amb Max Reger A partir del 1911 continuà la seva formació a París, on entrà en contacte amb les avantguardes Les diferents disciplines que conreà formen un tot coherent influït per diverses fonts des de la mitologia i la filosofia gregues fins a Stendhal, Nietzsche o el seu propi germà, el pintor Giorgio de Chirico Defensà l’art metafísic, cognitiu, arrelat en la tradició però al mateix temps profundament avantguardista Influí considerablement en André Breton i el…

Hom pot considerar com a variants diverses del biologisme l’animisme, l’hilozoisme, el panpsiquisme, el panvitalisme i algunes formes de naturalisme El tema més constant en les doctrines biologistes és el de l' ànima del món , principi universal de vida i d’unitat, que concep el món material com a individuacions de la vida en diversos graus de diferenciació Aquesta doctrina és present especialment en els presocràtics i els estoics, que veuen el món com un gran organisme viu, i reapareix en el Renaixement Paracels, Giordano Bruno i en el Romanticisme Schelling, èpoques en què sovint s’aferma…

Influït per Nietzsche, les primeres poesies pertanyen al moviment expressionista, dins el qual fou radicalment renovador La seva lírica es basa en la negació de tot element científic, sociològic o psicològic dins el poema i intenta de considerar els aspectes ignots de l’home i del món Morgue 1913, Söhne ‘Fills’, 1913, Fleisch ‘Carn’, 1917, Schutt ‘Runa’, 1924 Defensà el règim nacionalsocialista en nom de la creença en un ordre demiúrgic que, per a ell, no es contradeia amb els postulats del nou estat Der neue Staat und die Intellektuellen ‘El nou estat i els intellectuals’, 1933…

Propugnà una Europa unificada des de l’Atlàntic fins als Urals entesa com a “comunidad histórica” i una cosmovisió individualista exaltà una “concepción heroica”, per la qual l’home assumia la seva identitat com a “proyecto hacia la muerte” i orgànica amb una “nueva democracia” que “considerará a cada hombre como cumplidor de funciones comunitarias” La seva ideologia reflectia un paneuropeisme totalitari, filosofia de Friedrich Nietzsche i Martin Heidegger i la voluntat de crear un moviment polític rupturista respecte de fronteres ideològiques tradicionals, integrador d’àmbits d’…

Segons ell, el món no fou fet per cap home ni per cap déu és etern i té per principi el foc vivent, que és també lógos , del qual procedeixen totes les coses primerament la mar, i d’aquesta, la terra camí cap avall, de la qual torna a sortir l’aigua, que torna al foc camí cap amunt Tot flueix, doncs, en un procés cíclic, però el flux universal té una llei que pocs, només els savis, coneixen D’altra banda, el lógos , etern, no és simple, sinó contrarietat interna i secreta harmonia que engendra el moviment “la guerra és el pare de totes les coses” Caracteritzat per l’esforç destinat a…

Vida Del 1892 al 1900 estudià al Conservatori de Moscou, amb Sapel’nikov i Safonov piano i amb A Arenskij i S Tanejev composició, i en sortí amb el cobejat Premi Rubinstein Com a pianista efectuà diverses gires per Europa al principi de segle Durant els períodes 1909-10 i 1914-17 ensenyà al mateix conservatori, períodes separats per una etapa dedicada exclusivament a la composició El 1921 abandonà Rússia per sempre només hi tornà el 1927 per fer-hi una sèrie de memorables concerts i es traslladà a Berlín Durant els anys vint i trenta oferí concerts als Estats Units, França, el Canadà i…

El 1848 esclatà el conflicte social amb vista a la solució del problema unitari a Alemanya Vers la fi del segle el programa, que pretenia la unió de tots els germànics de l’imperi dels Habsburg, renasqué amb la creació de l' Alldeutscher Verband i de l' Alldeutsche Vereinigung contra les minories de llengua no germànica L’imperi, a més d’Alemanya, Àustria, Holanda, Bèlgica, el Flandes francès, Alsàcia, Lorena, el Franc Comtat, Suïssa, els Balcans i Polònia, havia de comprendre altres pobles d’origen germànic Anglaterra, Escandinàvia, Hongria i Rússia occidental Ajudat per les teories de J -A…

Es doctorà a la Universitat de Michigan el 1956, i ha estat professor de les universitats de Wayne State 1955-58, Rochester 1958-68 i Califòrnia, a Los Angeles 1968-73 Director del Centre per a les Humanitats de la Universitat de Wesleyan 1973-78, des del 1978 fou professor al campus de Santa Cruz de la Universitat de Califòrnia Inspirant-se en el neoidealisme de Benedetto Croce i Friedrich Nietzsche, es convertí en el capdavanter del corrent que defensa la idoneïtat del discurs narratiu per tal de representar la part de la realitat que anomenem història És autor de diverses obres, …

Es llicencià 1986 i doctorà 1996 en filologia catalana per la Universitat d’Alacant Després d’exercir uns quants anys com a professor d’educació secundària 1986-2000, des del 2001 és professor titular del Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant Ha publicat les narracions El tren dels negatius 1985, premi Ciutat d’Alzira, Fins que va traure el cap el rossinyol 1990, La devastació violeta 1993, premi Enric Valor de literatura juvenil,  Joan de l’Iris i el rossinyol 2002, premi Empar de Lanuza de narrativa infantil 2001, El cervell de la serp 2007, premi Antoni Bru de…