Resultats de la cerca

Fou conegut durant la segona meitat del segle XIX com a compositor de música ballable i està documentat com a flautista en diferents orquestres de teatres barcelonins El 1875 era actiu al Gran Teatre del Liceu i també se sap que formà part de la Banda Municipal de Barcelona El seu prestigi com a solista feu que durant els darrers anys de la seva vida dugués a terme una intensa tasca pedagògica A més, li permeté de formar una orquestra de ball que gaudí de molta popularitat a Catalunya i amb la qual actuà arreu del país F Pedrell, en els seus escrits, el comparà amb el compositor…

Vida Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa Fixà la residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals Tingué per mestres Josep M Cogul harmonia, Vicenç M Gibert contrapunt, fuga i orgue, Josep Barberà composició i Felip Pedrell musicologia Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de Barcelona …

Últim marquès de Campomayor Estudià a Friburg i Lovaina i es llicencià en matemàtiques a Barcelona Afeccionat a la música, estudià al conservatori d’aquesta ciutat, on tingué com a professors a Joan Lamote de Grignon i a Felip Pedrell, Ernest Macià violí, i Pau Casals violoncel Atret per la guitarra, el 1916 inicià els cursos i pràctiques d’aquest instrument Formà part de conjunts musicals de cambra, a Madrid Se n'anà a París 1919-24, on amplià estudis Després marxà a Londres, i es dedicà a l’ensenyament musical El 1928 arribà a l’Argentina, on oferí concerts de guitarra a l’…

Fill d’Honorat Noguera, professor i compositor de música, mort el 1890 Estudià enginyeria de camins, però no exercí, i es dedicà a la música Amic de Felip Pedrell, escriví un notable treball titulat Memoria sobre los cantos, danzas y tocatas de la isla de Mallorca 1893 Fou un dels fundadors 1890 de la Capella de Manacor, a la qual dedicà la seva obra coral Himne a la capella És autor de Trois danses sur des airs populaires de l’île de Majorque , per a piano 1901, que inclou Festa , Dansa trista i Dansa de Sant Joan En les harmonitzacions per a cor i en les seves obres hom troba…

Estudià al Conservatori de Ginebra amb J Dalcroze, G Barblan, Humbert i l’arpista Tramonti Posteriorment amplià els seus estudis a París i a Barcelona, on fou alumna de Felip Pedrell Juntament amb Joan Gibert i Camins inicià, l’any 1934, els concerts de l’Associació de Música Antiga, que se celebraven a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona El 1916 aconseguí la plaça de professora d’arpa al Conservatori de Ginebra Ensenyà també al Conservatori de Lausana i en altres ciutats de Suïssa Els concerts que oferia solien incloure obres del repertori hispànic Compongué algunes obres per a arpa, com el…

Tot i que s’ignoren les dades essencials de la seva biografia, consta el seu ingrés a la capella reial de Madrid en qualitat de cantor tenor, al final del 1644 També hi ha notícies de la seva activitat en altres centres musicals de la capital castellana especialment, el monestir de La Encarnación, així com de la seva condició de clergue i del seu empresonament per robatori Bé que la "Gaceta de Madrid" anuncià la seva mort el 17 d’agost de 1699, els registres sagramentals de la parròquia de San Martín d’aquesta ciutat certifiquen la data de la seva defunció pel 8 de març del mateix any L’obra…

Es formà com a infant de cor a El Pilar, i posteriorment estudià al Conservatori de Madrid amb H Eslava Segons B Saldoni, des del 1848 fou organista a l’església de San Gil de Saragossa A partir del 1858 ho fou a l’església d’Atocha de Madrid, i més tard desenvolupà la mateixa tasca a l’església del Buen Suceso En ésser nomenat professor de solfeig al Conservatori de Madrid es pogué dedicar a la composició amb una intensitat destacable Redactà un Método de órgano 1860-67 que havia d’ésser la introducció al Museo orgánico d’Eslava Ben considerat com a organista, compongué un bon nombre de…

A Barcelona, estudià piano amb Frank Marshall i composició amb Ricard Lamote de Grignon i a Madrid, composició amb Joaquín Turina, Julio Gómez i Manuel Lopez Varela i direcció amb Ataúlfo Argenta Realitzà altres estudis a Friburg, Breslau i Heidelberg, i a París tingué com a mestre Salvador Bacarisse Feu concerts de piano a tota la Península i a l’estranger, i fou la primera dona espanyola directora de grans orquestres simfòniques, com l’OCB i l’Orquestra Simfònica de la RTVE Rebé, entre d’altres, un premi de la BBC per Ensayo para orquesta sobre dos canciones sudafricanas i fou guardonada…

La seva carrera musical començà a Oriola, on ocupà el càrrec de mestre de capella de la collegiata entre el 1562 i el 1581 Aquest any fou elegit per a fer-se càrrec del magisteri de capella de la catedral de València Allí tingué, entre els seus deixebles, Joan Baptista Comes El 1595 retornà a Oriola, on havia obtingut una canongia i hi restà Les seves obres es conserven a la catedral de València, a la de Segòvia i al Collegi del Corpus Christi de València Les que es guarden a la catedral d’Oriola són transcripcions posteriors Se’n coneixen una cinquantena, la majoria de caràcter religiós un…

Vida Advocat de professió, el 1836 participà en les guerres carlines en el bàndol liberal Home d’inquietuds culturals, pertangué a la Societat Arqueològica Tarraconense i collaborà en la premsa de l’època amb articles polítics i literaris La seva obra poètica, que s’inscriu en el Romanticisme, és en castellà, català i italià, i és recollida en els textos I miei solazzi 1882 i Ecos de mi lira 1888 Marià Obiols compongué cançons a partir d’alguns dels seus poemes en italià, a més de l’òpera Editta di Belcourt 1873, segons un llibret que Francesc Fors escriví per a ell Fors feu una segona…