Resultats de la cerca

Iniciada per Aldo Manuzio , fou continuada pels Torresani 1515-29, i des del 1533, conjuntament amb el fill d’Aldo, Paolo Manuzio Venècia 1512 — Roma 1574, que se separà dels Torresani el 1540 Excellent llatinista, publicà edicions d’autors clàssics especialment de Ciceró, la seva versió llatina de Demòstenes 1554, una collecció d’epístoles en estil ciceronià i unes antiguitats romanes en quatre volums 1560 Impressor de l’Accademia della Fama 1558-61, fou invitat per Pius VI a dirigir la impremta vaticana 1561 El seu germà Antonio Manuzio mort el 1559, expulsat de Venècia, fou llibreter i…

Aquesta església, actual parròquia del poble, correspon a la de l’antic priorat de Sant Quintí de Mediona, que va dependre del monestir de Ripoll Segons les notícies de Roc d’Olzinelles, el temple de Sant Quintí ja es documenta el 962 Una altra referència primerenca és de l’any 1021, pel fet que Guilla vengué unes propietats situades al comtat de Barcelona, al terme de Mediona, al lloc de Riudebitlles, prop de l’església de Sant Quintí L’any 1097 consta per primera vegada com a cella o casa monàstica dependent de l’abadia benedictina de Santa Maria de Ripoll Regida per un prior que era alhora…

Fill gran de Xavier de Borbó-Parma S’establí a Espanya el 1957, participà en les concentracions anuals de Montejurra i els anys seixanta refundà el carlisme , al qual donà un caràcter democràtic, socialista i federalista Expulsat per les autoritats franquistes el 1968 a causa de la seva activitat política, el 1975 rebé la successió dinàstica del seu pare El 1976 el seu germà Sixt de Borbó-Parma Pau, Gascunya,  22 de juliol de 1940, cap de la facció integrista i franquista del carlisme, li’n disputà el lideratge i, amb el suport d’elements d’ultradreta i dels serveis secrets del…

Nicolau V 1447-1455 n'encarregà un projecte —de creu llatina— a LB Alberti, i B Rossellino —restaurador de l’església de Sant Francesc a Assís— començà a erigir el nou cor La mort del papa féu suspendre l’obra, que, en gran part, fou destruïda Juli II 1503-13 n'encarregà un nou projecte —de planta central— a Bramante i en collocà la primera pedra 1506 L’obra fou continuada i retocada successivament pels arquitectes Rafael, Peruzzi, Sangallo i, finalment, per Miquel Àngel A la mort d’aquest 1564 hi mancava només la cúpula Al començament del segle XVI, sota Sixt V, fou novament canviat el…

Sixt V 1588 fou el primer a estructurar el cos de les congregacions i fixà en 15 llur nombre El 1908 Pius X procedí a una reorganització global, i el 1967 Pau VI promulgà una nova ordenació L’any 1988 tingué lloc una nova reorganització de la cúria romana Hom establí nou congregacions de la doctrina de la fe, per a les Esglésies orientals, del culte diví i de la disciplina dels sagraments, de les causes dels sants, per als bisbes —de la qual depèn la comissió pontifícia per a l’Amèrica Llatina—, per a l’evangelització dels pobles, per al clergat —de la qual depèn la comissió…

Seguí la carrera judicial i esdevingué jutge de la batllia de Perpinyà i de la vegueria del Rosselló Fou professor de dret francès a l’Estudi Major perpinyanès, del qual esdevingué rector el 1753 A fi de recaptar diners per a l’Hospital General de la Misericòrdia, del qual era administrador, escriví, vers el 1770, la Tragèdia dels sants Sixt, Llaurenç, Hipòlit i Romà, per a l’anomenat “teatre dels pobres”, que contrastava amb el dels rics, representat en francès Altrament, Balada i Sicart no sembla relacionat amb els dramaturgs del grup de Tuïr Aquesta tragèdia, estrenada el…

Fill del duc Robert I i de la seva segona muller, Maria Antònia de Portugal Succeí el seu nebot Robert II com a duc de Parma i cap d’aquesta casa ducal Durant la Primera Guerra Mundial fou oficial d’artilleria de l’exèrcit belga, i participà amb el seu germà Sixt en les negociacions secretes entre el seu cunyat, l’emperador Carles I d’Àustria, i els aliats Pretengué durant un quant temps el tron de França i escriví articles i algun llibre fent valer els orígens francesos de la seva família El 1936, en morir Alfons Carles de Borbó, darrer representant de la dinastia carlina…

Fill del duc de Milà Francesc I i de Blanca Maria Visconti Bisbe administrador de Pavia 1479-1505, nomenat cardenal diaca per Sixt IV 1484, bisbe de Novara 1484-85, 1503-05 i administrador dels bisbats de Cremona 1486-1505 i de Pesaro 1488-91, seguí la política del seu germà Lluís I, usurpador de Milà, que pertanyia al seu nebot el duc Joan Galeàs I, casat amb Isabel d’Aragó-Nàpols La seva intervenció en el conclave del 1492 fou decisiva per a l’elecció de Roderic de Borja, el qual, esdevingut papa amb el nom d’Alexandre VI, el nomenà vicecanceller de l’Església, legat a Bolonya…

Estudià a les universitats d’Erfurt i de Wittenberg 1512-14, on s’impregnà del ferment intellectual que precedí la reforma Els tres anys següents aprengué en aquesta ciutat l’ofici d’impressor amb un oncle seu El 1518 anà a Leipzig, on esdevingué cantor de la Thomaskirche, i hi publicà una Missa de Sancto Spirito , única obra seva coneguda Les simpaties de Rhau per Luter, cada cop més evidents, el situaren en una posició insostenible a Leipzig, i el 1523 tornà a Wittenberg, on romangué la resta de la seva vida dedicat a l’ofici d’impressor La vinculació personal de Rhau amb el luteranisme…

Començà a tenir importància amb Francesco Della Rovere , el qual, esdevingut papa el 1471 Sixt IV , afavorí els seus parents amb substancioses prebendes i avantatjosos matrimonis el seu nebot Leonardo Della Rovere ~1475 —fill del germà Bartolomeo— fou casat amb Joana d’Aragó, filla natural de Ferran I de Nàpols, i creat duc de Sora 1472 i d’Arce Dels altres nebots, Giuliano Della Rovere fill del germà Raffaelle fou creat cardenal i esdevingué papa Juli II , i Giovanni Della Rovere 1457-1501 fou fet senyor de Senigallia, heretà del cosí els ducats de Sora i d’Arce, fou casat amb…