Resultats de la cerca

El conjunt d’electors constituïa, dins la Dieta Imperial, el collegi d’electors Els electors Kurfürsten eren els prínceps laics i eclesiàstics més importants de l’Imperi Originàriament els prínceps electors foren set, tres d’eclesiàstics l’arquebisbe de Magúncia, que era arxicanceller de l’Imperi pel regne de Germània, el de Trèveris, que ho era pels de les Gàllies i Arle, i el de Colònia, pel regne d’Itàlia i quatre de laics els ducs de Baviera, Francònia, Saxònia —gran mariscal de l’Imperi— i Suàbia El 1150 el duc de Francònia fou reemplaçat pel comte palatí del Rin, i el de…

Fou un dels membres més destacats de l’escola suàbia i introductor dels primers brots del Renaixement en el seu país De la seva producció, executada més segons la modalitat alemanya o l’holandesa que pròpiament la italiana, sobresurten els retaules, particularment el de la catedral d’Ulm 1521, i diversos retrats executats segons una tècnica molt depurada, de cromatisme sobri i poc lluminós, que denoten la influència de Cranach Comte Wolfgang d’Oettingen 1508 i el d' Eitel Hans Besserer I 1533

Duc de Suàbia Fill de l’emperador Conrad IV, fou desposseït 1258 del regne de Sicília pel seu oncle Manfred I d’Atenes Quan aquest fou derrotat i mort Benavent 1266 per Carles I de Nàpols , investit rei pel papa Climent IV, Conradí intentà de recuperar el seu regne per les armes, però fou derrotat per Carles a Tagliacozzo 1268 i executat Havia sollicitat ajut al seu cosí polític, el futur Pere II de Catalunya-Aragó, però la petició arribà massa tard

Fill del duc Frederic Eugeni I S'uní a la segona coalició contra França, però el seu ducat fou envaït i hagué de retre's 1802 Combaté Àustria aliat amb Napoleó, que li atorgà una gran part de les possessions d’aquella a Suàbia 1805, i el títol de rei l’any següent El 1806, en entrar a la Confederació del Rin, s’annexà alguns principats i, per la pau de Viena 1809, territoris austríacs Nogensmenys, s’uní a la coalició del 1813 contra França

Ocuparen aleshores el territori comprès entre l’actual Rhön i la Suàbia central, on romangueren fins el 363, que emigraren cap a la Germània El 411 combateren a favor de Joví, però signaren un tractat foedus amb Roma i obtingueren la part de la Gàllia més propera al Rin Trenta anys després els huns els feren emigrar, i s’establiren el 443 al sud del Jura Lluitaren amb els romans contra Àtila i els sueus d’Hispània 456 En tornar, ocuparen els territoris propers a Lió, on fundaren el regne de Borgonya

Fou rei de Sicília Conrad I 1251-54 i de Jerusalem Conrad II 1250-54 i duc de Suàbia Era fill de l’emperador Frederic II, i en nom seu governà l’imperi des del 1237 Deposat, com el seu pare, pel papa Innocenci IV 1245, lluità contra els usurpadors Enric Raspe i Guillem d’Holanda Designat emperador pel seu pare 1250 no arribà a ésser coronat El 1251 anà a Itàlia i recuperà Nàpols 1253 Deixà els seus regnes al seu fill Conrad II de Sicília, dit Conradí

Començà treballant de fuster ebenista en el taller del seu pare A partir del 1719 ho feu en el d’A Ziegenhorn, a Magúncia, i el 1726 n’assumí la direcció Allí tingué contacte amb mestres orgueners, com ara G Geissel, JAI Will, JJ Dahm, A Onimus i J Onimus Entre els nombrosos orgues monumentals que bastí destaquen especialment el del monestir d’Ochsenhausen 1729-33, amb 49 jocs i 4 manuals, el gran de l’abadia de Weingarten 1737-50, amb 63 jocs i 4 manuals, i el de la Wallfahrtskirche de Memmingen, amb 24 jocs i 3 manuals Morí mentre treballava en l’orgue de la Stadtpfarrskirche de Bregenz…

Autor d’un poema satíric i moral Bescheidenheit , ‘Modèstia’, 1229 on, mitjançant una sèrie de proverbis i faules, critica els costums de l’època

Professor de llengües germàniques a Tübingen Diputat liberal al parlament de Frankfurt 1848, tornà a la càtedra després de la dissolució de l’Assemblea de Diputats Notable representant del Romanticisme de Suàbia, la seva obra lírica reflecteix un sentiment d’unió amb la natura i el paisatge de la seva terra Cal esmentar Die Kapelle ‘La capella’ i Der Wirtin Töchterlein ‘La filleta de la mestressa’ La part més original de la seva producció es troba a les balades de to popular, fruit dels seus estudis sobre els vells contes i lieder germànics L’obra dramàtica és considerada menys…

Tercer fill de Ferran III i de Beatriu de Suàbia, el 1255 intentà una conjuració contra el seu germà Alfons X, però fracassà 1257 Passà al servei del califa hafsí de Tunis, i després, a Itàlia, dels gibellins, que el nomenaren senador de Roma el papa Climent IV, però, l’empresonà al castell de Santa Maria de Pulla 1268-94 En tornar a Castella, la reina Maria de Molina li cedí la regència Quan Ferran IV arribà a la majoritat, Enric passà a l’oposició i intentà de ressuscitar els drets d' Alfons de la Cerda