Resultats de la cerca

L’ expectoració és la secreció mucosa o d’una altra substància procedent de les vies respiratòries inferiors que s’elimina cap a l’exterior generalment en un accés de tos El material expulsat d’aquesta manera de les vies respiratòries rep també el nom d’ esput La producció d’esputs constitueix un símptoma molt comú de malaltia respiratòria, que es presenta a conseqüència d’un increment de les secrecions bronquials o de l’acumulació d’altres productes a les vies respiratòries inferiors En general, aquestes secrecions acumulades desencadenen el reflex de la tos i originen l’expectoració Les…

Solen fer-se en roquissars i pastures, sobretot a muntanya Algunes espècies han estat usades en medicina popular contra la tos i les bronquitis, a causa del contingut d’àcid poligàlic de les seves arrels, que és un esternutatori i un fluïdificant de les secrecions bronquials

Constitueix una complicació secundària a una malaltia granulomatosa tuberculosi, histoplasmosi o a alguna infecció per fongs Es manifesta per crisi de tos, hemoptisi intermitent i infeccions pulmonars i, en un cas extrem, obstrucció de la via aèria Poden ésser extrets per broncoscòpia o per cirurgia a tòrax obert

Els símptomes d’aquesta malaltia són febre, dispnea, inapetència, tos i ronc nasal La mucosa bucal s’inflama i és recoberta d’un exsudat groguenc que es pot estendre a les cavitats nasals i a les parpelles, les quals manté tancades La diarrea es verdosa Hom ataca aquesta malaltia per mitjà de la vaccinació específica

Són paràsits i patògens per a diversos animals i per a l’home Foren descrits pel metge bacteriòleg i fisiòleg belga Jules Bordet 1870-1961 La B pertussis antigament anomenada Hemophilus pertussis és l’agent causant de la tos ferina i fou descoberta, conjuntament amb J Bordet, pel bacteriòleg francès Octave Gengou 1875-1957

Són anomenats cossos estranys a la tràquea i els bronquis qualssevol objectes o substàncies aliens a les vies respiratòries inferiors, que penetren per una aspiració accidental i provoquen trastorns diversos, des d’infeccions bronco-pulmonars fins a una insuficiència respiratòria greu Cal evitar que els infants s’introdueixin objectes petits a la boca, perquè qualsevol moviment sobtat, o fins i tot un espant, poden provocar-ne l’aspiració fins a la tràquea i els bronquis Per això és important de triar amb molta cura els objectes que quedin a l’abast dels infants i tenir en compte que no han d…

Els tumors bronco-pulmonars benignes són masses formades per la proliferació anòmala de determinades cèllules dels bronquis, que en créixer comprimeixen les estructures pulmonars veïnes, en general sense envair els teixits veïns ni disseminar-se a d’altres òrgans Per bé que hi ha una gran varietat de tumors bronco-pulmonars benignes, la freqüència que presenten és baixa, ja que constitueixen únicament entre un 5 i un 8% del total dels tumors bronco-pulmonars Els símptomes propis dels tumors bronco-pulmonars benignes depenen fonamentalment de la seva localització, amb independència del tipus…

És una malaltia professional de grangers, treballadors de la malta, cultivadors de bolets, etc en què els allèrgens inhalats i els corresponents anticossos formen complexos immunes que determinen una inflamació en el pulmó, localitzada sobretot als alvèols Si la reacció és aguda , es produeix tos, dispnea, febre i malestar Si la reacció és crònica es produeix un quadre d’insuficiència respiratòria crònica

Hom l’obté a partir de l’oli de menta i per hidrogenació del timol És una substància blanca i cristallina que es fon entre 41-43°C Pot presentar-se en quatre possibles formes racèmiques vuit d’enantiomorfes mentol, isomentol, neoisomentol i neomentol És emprat en la fabricació de licors, perfums i pastilles contra la tos i en els inhaladors nasals

Es caracteritza per una lesió pulmonar primària i, ocasionalment, per disseminació hematògena En la forma aguda primària ocasiona tos, febre i malestar general en la forma disseminada a partir dels pulmons apareix afectació hepàtica i esplènica, dels glanglis limfàtics, la boca i l’aparell digestiu en la forma cavitada crònica es formen cavernes als pulmons, les quals són molt semblants a les de la tuberculosi