- Els tumors bronco-pulmonars benignes són masses formades per la proliferació anòmala de determinades cèl·lules dels bronquis, que en créixer comprimeixen les estructures pulmonars veïnes, en general sense envair els teixits veïns ni disseminar-se a d’altres òrgans.
- Per bé que hi ha una gran varietat de tumors bronco-pulmonars benignes, la freqüència que presenten és baixa, ja que constitueixen únicament entre un 5 i un 8% del total dels tumors bronco-pulmonars.
- Els símptomes propis dels tumors bronco-pulmonars benignes depenen fonamentalment de la seva localització, amb independència del tipus de tumor de què es tracta, i són deguts sobretot a l’obstrucció del bronqui deguda al desenvolupament del tumor.
- Els tumors localitzats a les zones més perifèriques dels pulmons, als bronquis de diàmetre més petit, no solen originar símptomes, i habitualment es detecten de forma casual en efectuar un examen mèdic rutinari.
- Els tumors localitzats en bronquis de més diàmetre solen causar una obstrucció progressiva del bronqui afectat. Inicialment poden originar una tos seca irritativa, i més endavant episodis de tos amb expectoració purulenta i sensació de dificultat respiratòria. Sempre que es presentin aquests símptomes cal consultar el metge, ja que s’ha de tenir en compte que corresponen no solament a l’existència de tumors benignes, sinó també a la de tumors malignes que han d’ésser tractats molt precoçment.
- L’hemoptisi o expulsió de sang amb un cop de tos pot ésser deguda, entre moltes altres causes, a l’esquinçament d’un vas sanguini d’un tumor bronco-pulmonar benigne, de manera que és necessari consultar un metge sempre que hi hagi hemoptisi.
- El tumor carcinoide és un tipus de tumor bronco-pulmonar benigne les cèl·lules del qual contenen substàncies que de vegades passen a la sang i originen diversos símptomes generals com ara envermelliment de la pell, llagrimeig, secreció nasal, dolors abdominals, vòmits i diarrea.
- No és estrany que de vegades no es detecti l’existència d’un tumor benigne situat en un bronqui de gran diàmetre, perquè durant les primeres fases de desenvolupament no provoca una obstrucció bronquial i pot passar desapercebut en un examen físic rutinari i una radiografia de tòrax convencional.
- Per tal de confirmar la diagnosi d’un tumor i descartar la possibilitat que sigui maligne, sol caldre d’efectuar una fibrobroncoscòpia, i de vegades una intervenció quirúrgica per tal de poder observar directament el tumor i extreure’n una mostra que pugui ésser estudiada.
- En la majoria dels casos, les persones afectades de tumors bronco-pulmonars guareixen sense complicacions rellevants després d’haver-los extirpat el tumor en una intervenció quirúrgica.
- Quan els tumors són petits i ben localitzats poden ésser eliminats amb l’aplicació de raig làser a través d’un fibrobroncoscopi, sense necessitat d’intervenció quirúrgica.