Resultats de la cerca

En foren membres fundadors Jacint Verdaguer, Jaume Collell, Francesc Febrer, els germans Antoni i Joaquim Espona i de Nuix, Francesc Cuadros, Josep Serra i Campdelacreu, Martí Genís i Aguilar, Magí Verdaguer i Callís i els germans Francesc, Joaquim, Josep i Ramon Masferrer i Arquimbau Tingué vida molt activa en 1867-69, i persistí encara més de deu anys, bé que no amb les reunions i el caràcter primigeni El 1879 publicà La garba muntanyesa, recull de poesies de l’Esbart de Vic , antologia poètica dels esbartistes Josep Bach, Josep Camp, Marià Campà, Joan Cendra, Jaume Collell, Antoni i…

L’església de Santa Coloma, avui dia desapareguda, era situada al terme de Palau, just al límit amb Tatzó d’Avall, i contigua a la vila de Torrent Segons indica R d’Abadal, serví una localitat la senyoria de la qual el 1075 era del comte Ponç d’Empúries, que en aquesta data la cedí al seu cosí el comte Guislabert II de Rosselló en garantia del seu jurament de fidelitat Entre els segles XII i XIV, el nom de Santa Coloma va acompanyat del topònim Tresbons Tribus bonis , potser per oposició a la propera església de Santa Eugènia de Tresmals, a Elna Aquesta església ha deixat el nom…

Ramon d’Abadal I Vinyals La batalla del adopcionismo en la desintegracion de la Iglesia visigoda , Discurs llegit a l’acte de recepció pública de Ramon d’Abadal a la Rablb el 18 de desembre de 1949, Barcelona 1949 Ramon d’Abadal I Vinyals Els diplomes carolingis a Catalunya , Memòries de la secció històrico-arqueològica, Institució Patxot, Diputació de Barcelona, Barcelona 1952 Ramon d’Abadal I Vinyals Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1972 J Arce El Edictum de Pretiis y la diócesis Hispaniarum Notas sobre la economía de la Península Ibérica en el Bajo Imperio romano…

Des del començament d’any es feia palesa una crisi de l’Estat espanyol minva de la prosperitat causada per la Primera Guerra Mundial, augment de la desocupació, descontentament de l’exèrcit reflectit en l’aparició de les juntes militars, pressió de nacionalistes i republicans contra el sistema de torns i per l’aplicació de reformes Al juny, l’empresonament dels dirigents de les juntes provocà la caiguda de García Prieto El poder passà a les mans del conservador Dato, que, com que no tenia la majoria parlamentària, tancà les corts alhora que suspenia les garanties constitucionals i instaurava…

AAVV La formació i expansió del feudalisme català “Actes del colloqui organitzat pel Collegi Universitari de Girona” 8-11 gener 1985, Homenatge a Santiago Sobrequés, Girona Ramon d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives biografies catalanes Sèrie històrica núm 1 Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans , 2 vols Edicions 62, coll Estudis i Documents 14,…

Petita capella que sembla de factura moderna i popular, situada a la confluència del barranc del seu nom i la Noguera Ribagorçana, entre els km 99 i 100 de la carretera N-230 Una prova documental discutible és la seva menció en el precepte lliurat per Carles el Calb vers l’any 855 a favor del monestir de Santa Maria d’Alaó i l’abat Frugell, on rep el monestir sota la seva protecció i defensa, i fa franques i ingènues les seves possessions, les celles de Sant Andreu i Sant Romà i les altres esglésies amb delmes, primícies, oblacions i defuncions Segons R d’Abadal aquest privilegi…

És probable que fos indígena i que es pugui identificar amb un Otger, fidel del comte Guifré I de Girona, que surt documentat en l’acta d’un judici del 850 Segurament aconseguí l’honor gironí vers el 862, en els primers moments de la revolta del marquès Unifred, quan Carles el Calb es proposà de deposar el rebel i de guanyar aliats en una zona secessionista Del comte Otger hom sap del cert únicament que el 866 era a Quierzy, on sollicità i aconseguí del sobirà un precepte per al monestir de Sant Julià del Mont, del pagus de Besalú El 869 Carles el Calb atorgà un nou precepte per a Catalunya,…

Pare del també actor Enric Guitart i Matas , el 1882 debutà al Teatro Español de Barcelona D’ampli registre i molt versàtil, conreà tota mena de personatges i gèneres, i participà en l’estrena d’un bon nombre d’obres d’autors catalans Frederic Soler, Josep Maria de Sagarra, etc i estrangers Ibsen, Maeterlinck, Wilde, etc Entre d’altres, actuà en la companyia d’Antoni Tutau 1890-95 i en les representacions de l’Agrupació Avenir organitzades per Felip Cortiella També dirigí el Teatre de les Arts 1904-05 i la companyia del Foment del Teatre Català A diferència de la seva activitat escènica, que…

El lloc de Cartanís —que Ramon d’Abadal identifica amb el topònim Corts— és documentat per primera vegada en l’acta fundacional del monestir de Gerri de l’any 807 com un dels indrets on el cenobi va posseir els seus primers béns El castell de Cartanís consta en el fals I de Gerri , per la qual cosa es pot considerar que ja existia en l’època en què es redactà aquest document, al final del segle XI S’hi refereix també un document del 1202 de concòrdia entre l’abat Hug de Gerri i els homes de Lleràs, els quals, vulnerant la prohibició de l’abat, havien plantat de vinyes la plana…

De periodicitat trimestral en els inicis, des del 1986 té una regularitat semestral Fins el 1974, el títol i subtítol de la revista, així com la gran majoria d’articles eren escrits en castellà, però a partir del 1975, el català n’esdevingué l’idioma usual D’altra banda, el 1983 i, posteriorment, el 1990, es produïren canvis importants en la imatge de la revista La quantitat d’articles i estudis publicats sobre la comarca d’Osona és molt important història, folklore, art, etc, amb noms tan remarcables entre els seus collaboradors com Ramon d’Abadal i Vinyals, Eduard Junyent i…