Resultats de la cerca

Doctor en lletres 1936, fou professor d’història grega a Dijon 1927-45 i a París, i director de l’École Française d’Atenes 1950-69 El 1947 fou membre del comitè d’enquesta balcànica del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Membre de diverses acadèmies, rebé la Legió d’honor Publicà, entre altres, Delphes au IIe et au Ier siècle avant Jésus-Christ 1936, Étapes de l’archéologie 1942, Chronologie delphique 1943 i Art antique 1947

Estudià a València i es traslladà a Madrid, on publicà 1687 una Carta filosófica médico-chímica que provocà grans polèmiques pel seu caràcter innovador, puix que refutava l’autoritat dels metges clàssics, com Galè, i propugnava un criteri basat en l’experiència S'inclinà per la iatroquímica i proposà la creació d’acadèmies i laboratoris en què treballessin científics estrangers Fou soci fundador de la Regia Sociedad de Medicina y Otras Ciencias, de Sevilla 1700 El 1714 exercia a Bilbao

Destinat molt de temps a Melilla Publicà uns quants treballs històrics i militars Especialista en l’obra de Palomino, publicà El magno pintor del Empíreo 1928 i Estudio crítico acerca del pintor Antonio Palomino de Castro y Velasco 1941 Collaborà a Archivo de Arte Valenciano , Valencia Atracción i, sobre temes religiosos, a Catolicismo És autor també de Sobre el sentido español del regionalismo valenciano Fou membre corresponent d’acadèmies de València, Sevilla i Còrdova i de l’Instituto Genealógico de São Paulo

Format a les acadèmies de Sant Carles de València i de San Fernando de Madrid, on fou deixeble de Joaquim Sorolla Anà pensionat a París 1924 Professor a San Fernando des del 1930 Fou becat per la Fundació March 1960 per a fer estudis d’art a Itàlia Conreà un realisme dins la tradició lluminista Té obres a museus de Madrid i de València Publicà obres didacticoartístiques i estudis sobre pintura hellenística romana i Caravaggio, així com una crònica personal del seu mestre

Les seves activitats foren dirigides a la recollecció d’objectes arqueològics, de llibres rars i d’obres d’art Foren redactades diverses memòries sobre temes històrics i literaris Nomenà membres corresponents, entre d’altres, Antoni Ramis i Ramis, Fèlix Torres i Amat i Pròsper de Bofarull Establí relacions amb altres acadèmies catalanes i de diversos països Fou dissolta abans d’un any de la seva fundació per ordre del rei, a causa de la significació política d’alguns dels seus membres

Fou professor de les universitats d’Ankara, Princeton, Berlín, Pisa i Viena, membre de diverses acadèmies i societats científiques europees i nord-americanes i doctor honoris causa per les universitats de Bordeus, Lecce i Atenes Fundà la revista “Anatolia”, i entre les seves nombroses publicacions cal destacar Die Kunst der Hethiter ‘L’art dels hitites’, 1961, The Birth of Greek Art 1968, Alt Smyrna ‘Esmirna antiga’, 1983 i Griechische und römische Kunst in der Türkei ‘Art grec i romà a Turquia’, 1987

Vida i obra Jesuïta, ensenyà filosofia i literatura al collegi de Sàsser Suprimida la Companyia el 1773, fou prefecte del seminari de Càller Participà en la renovació literària de Sardenya de la mà dels models arcàdics italians i fomentà les acadèmies sardes Pertangué a l’Arcadia Sassaritana A més de composicions en llatí i italià, dedicà un sonet en català al nou arquebisbe d’Oristany Càller 1778, i el 1780 n’escriví un altre sobre el tema Mater dolorosa Bibliografia Manunta, F 1992 Vegeu bibliografia

Format a l’escola de Sant Carles, n'esdevingué membre i director d’escultura 1803 Hom coneix diversos crucifixos i les Virtuts i els putti del nínxol de la Mare de Déu a la collegiata de Xàtiva El seu fill Josep Gil i Nadales València 1787 — 1843, format a Sant Carles, fou escultor honorari de la ciutat de València 1829 i s’especialitzà en relleus de tema mitològic i religiós, alguns dels quals es conserven a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando

Ajudà els astrònoms Cassi-La-Hire en la mesura del meridià Fou professor d’artilleria a París, i arribà a membre de les acadèmies de ciències d’Anglaterra i Prússia Serví en els exèrcits francès i alemany, i el 1758 fou nomenat inspector de l’arsenal de París Publicà nombroses obres d’enginyeria civil i militar Science des ingénieurs 1729, Bombardier français, ou l’art de jeter les bombes avec précision 1731 i una monumental Architecture hydraulique 1737-82, de la qual foren fetes dues edicions

El ple de la Real Academia Española aprova una nova Ortografía de la llengua castellana El nou text, elaborat per un equip dirigit per Gregorio Salvador i que ha recollit els suggeriments de les 22 acadèmies de la llengua castellana d’Espanya, l’Amèrica Llatina i les Filipines, no modifica la doctrina general però introdueix reformes per a unificar els criteris d’escriptura Una de les novetats és la possibilitat de prescindir de l’accent gràfic en paraules que a Amèrica es pronuncien com a monosíllabs guión , país , etc