Resultats de la cerca

El lloc de Cercedol, actualment despoblat, figura en l’acta de consagració de l’església de Santa Eugènia de la Torre, del 912, entre les poblacions amb què fou dotada la nova església i en l’acta de consagració de Sant Martí de Tost, del 1040, a qui es donà una vinya situada a Sercedol En l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles, també del 1040, la parròquia de Cercedoll consta entre els béns amb què fou dotat el monestir, com també un mas a Sercedol La vila apareix de nou l’any 1093, quan l’alou de Cercedol fou llegat per Guillem Arnau,…

Fou confessor de Margarida Beaufort, mare d’Enric VII d’Anglaterra, i amic d’Erasme i de Thomas More Bisbe de Rochester 1504, en començar la reforma protestant es destacà com a controversista, principalment amb el tractat De Veritate Corporis et Sanguinis Christi in Eucharistia 1527 La seva defensa de Caterina d’Aragó i la negativa a reconèixer l’acta de successió en determinaren l’empresonament 1534, durant el qual fou creat cardenal 1535, i el seu refús de l’acta de supremacia el portà a ésser acusat de traïció, i fou decapitat Fou canonitzat el 1935 La seva festa…

Província de Barcelona Eleccions del 12 d’abril de 1931 Boletín Oficial de la provincia de Barcelona , del 15-IV-1931, del 16-IV-1931 y del 17-IV-1931 Eleccions del 28 de juny de 1931 Boletín Oficial extraordinario de la provincia de Barcelona , 1-VIII-1931 Per la segona volta, Boletín Oficial extraordinario de la provincia de Barcelona , 14-VIII-1931 El cens de la província de Barcelona s’ha obtingut directament de les actes municipals i en els municipis en que no s’ha pogut localitzar s’ha estimat a partir del cens de població de l’any 1930 publicat a Població de Catalunya, Servei Central d…

Investigà a fons en els arxius vaticans i catalans, i especialment a l’Arxiu Reial de Barcelona, i aprofundí sobretot els temes relacionats amb la història de la cultura i de la política internacional catalanes Fou professor a Münster, i després, durant molts anys, a Friburg Les seves obres principals són Acta Concilii Constantiensis 1896-1928, Aus den Tagen Bonifaz VIII 1902, Papstum und Untergang des Templerordens 1907 i, sobretot, les notabilíssimes Acta Aragonensia 1908-22 Fou president de la Görresgesellschaft, i per la seva iniciativa aquesta societat començà a…

Fou, juntament amb Jaume Miret, un dels puntals en la renovació pedagògica a les comarques de ponent Pionera en el camp de la matemàtica moderna, collaborà a les escoles d’estiu i fundà el Consell Català d’Ensenyament En les eleccions del 1977 guanyà una acta de senadora, en les del 1979 un escó de diputada al Parlament de Madrid, que renovà en les eleccions del 1982, i en les del 1984 una acta de diputada al Parlament de Catalunya, en els quatre casos per Lleida i representant CDC En les eleccions municipals del mateix any fou elegida regidora a l’ajuntament de…

L’any 1867, Leopold I de Baviera li donà l’oficialitat i el títol de reial Carles VII, el 1742, ratificà aquell decret i per això fou coneguda amb el nom d' Academia Sacri Romani Imperii Caesarea-Leopoldina-Carolina Naturae Curiosorum Tingué la particularitat de no tenir domicili fix, per tal com seguia el del seu president Durant el segle XIX tingué el centre a Bonn, Jena i Dresden des del 1878 radica a Halle i és anomenada Deutsche Akademie der Naturforscher Leopoldina Es consagrà a la recopilació de curiositats mèdiques i biològiques Les publicacions d’aquesta acadèmia han…

Al sector de llevant del terme, prop de Guissona, es troba el poble de la Morana, aturonat a 484 m d’altitud Conquerit a l’inici del segle XI pels comtes d’Urgell, l’indret és ja documentat el 1038, en què consta que depenia del bisbe d’Urgell Dos anys més tard el castell de la Morana s’esmenta entre les possessions de Santa Maria de la Seu en l’acta de consagració d’aquesta església Així mateix, l’any 1098, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona foren confirmats a aquesta canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de defunció del…

L’església de Roset, segurament l’església del castell, és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, del segle XI Roseto, però, llevat d’aquesta notícia, no en tenim d’altra i no podem conèixer-ne l’advocació Pensem que devia ésser l’església del castell de Roset que mai no arribà a ser parròquia, car devia estar sotmesa a la parroquial de Vilada La documentació parla ja l’any 954 de l’existència de la vall de Roset in comitatu Bergittaennse, in Valle Roseta, in locum quod vocant Bertrana i del castell l’any 1026 No sembla probable que aquesta…

Filla segurament del duc Eudes-Enric I de Borgonya i de Garsenda de Gascunya i neboda del rei Hug I de França Sembla que primerament es casà amb el vescomte Arnau I de Gabardà i després, poc abans del 994 data en què actua ja com a comtessa en un judici celebrat a Castellnou dels Aspres, amb el comte Bernat I Tallaferro de Besalú Figura al costat del seu marit en una donació a Ripoll 996, en l’acta d’elecció d’Adalbert per a abat de Santa Maria de Besalú 1006 i en l’acta de fundació i dotació de l’efímer bisbat de Besalú, que ocupà el seu fill Guifré 1017 Signà el…

El poblet de Conill, deshabitat des del 1980, és situat en un turó de 350 m d’altitud al peu del torrent de Sant Gil L’indret fou conquerit vers el 1070 pel comte Ermengol IV d’Urgell La primera referència a la seva antiga església es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta que estava subjecta a l’esmentada canònica Aquesta vinculació a Guissona no perdurà, ja que en la butlla de confirmació de béns que el papa Eugeni III atorgà l’any 1151 a la canònica de Santa Maria de Solsona, el temple de Santa Maria de Conill figura entre les seves…