Resultats de la cerca
Es mostren 269 resultats
acció d’un grup en un conjunt
Matemàtiques
Donat un grup G i un conjunt X, acció d’assignar a cada element g de G una aplicació bijectiva σg de X en X de tal manera que σe (e és l’element neutre de G) és la identitat de X i que σg’ o σg = σg’g, qualssevol que siguin els elements g i g’ de G.
Si g és un element de G , la inversa de l’aplicació σ g és σ g–1 Per exemple, si X , V és un espai afí, l’aplicació v → t v que assigna a cada vector v de V la translació t v definida per v és a dir, t v x = x + v per a tot punt x de X és una acció del grup additiu V ,+ en X Un altre exemple és l’acció per conjugació del grup G de matrius reals invertibles d’ordre n en el conjunt X de matrius reals d’ordre n , definida per la relació σ g x = gxg -1 Si X és un conjunt amb estructura per exemple un espai vectorial i les aplicacions σ g són automorfismes d’aquesta estructura…
Unió Democràtica de Catalunya es dissol
El secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya UDC, Ramon Espadaler, comunica per carta a la militància l’inici del procés de dissolució del partit En la carta admet que la formació democratacristiana es troba en situació de fallida El jutjat mercantil de Barcelona que dicta la liquidació del partit reconeix un deute de més de 22 milions d’euros i uns actius de només 5 milions També informa que els regidors podran seguir utilitzant el nom i les sigles d’UDC fins que acabi el mandat als ajuntaments Espadaler demana "perdó" per la gestió del procés i n’assumeix "la principal…
José María Cirarda Lachiondo
Cristianisme
Eclesiàstic basc.
Format a la Universitat Pontifícia de Comillas, fou ordenat de sacerdot el 1942, i el 1943 fou nomenat professor de teologia dogmàtica del seminari de Vitòria El 1961 fou consagrat bisbe auxiliar de Sevilla, malgrat l’oposició de Franco En 1968-72 fou bisbe de Santander i, simultàniament, administrador apostòlic de la diòcesi de Bilbao El 1971 fou nomenat bisbe de Còrdova, i el 1978 ocupà l’arquebisbat de Pamplona, càrrec que exercí fins el 1992 Afí al sector renovador de l’Església espanyola i partidari de les reformes del Concili II del Vaticà , el 1970 fou l’autor, juntament amb el bisbe…
Ramon Solà
Pintura
Pintor.
Documentat a partir del 1424, que policromà la imatge de Sant Carlemany i la Mare de Déu amb el Nen de la primera clau de volta de la nau de la seu gironina Hom l’ha identificat amb l’anònim Mestre de Girona, autor de l' Anunciació del Museu Diocesà catedral de Girona, l’estil de la qual, afí al de Jaume Huguet, permet de conjecturar un aprenentatge o una collaboració de Solà amb el mestre vallesà El 1456 contractà el retaule de Sant Cugat i Sant Jaume per a l’església parroquial de Fornells —avui perdut—, la decoració del qual havia d’ésser semblant a la d’un altre retaule dedicat a Santa…
Josep Maria Totosaus i Martorell
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Ordenat sacerdot l’any 1956, es llicencià en teologia i feu estudis de catequètica a Roma i a París Molt influït per Joan Batlles , fou vicari de les parròquies de Sant Sadurní i de Sants Fou consiliari d’Acció Catòlica i fundador i secretari del Centre d’Estudis Pastorals de Barcelona 1968 Cofundador 1969, amb Josep Junyent, Joan Carrera i Plana i d’altres, de la revista bimensual Quaderns de Pastoral , publicació durant molt de temps afí a les directrius del concili II del Vaticà i de la qual fou director fins el 1993 Fou un dels capdavanters de la lluita per una Església catalana a la…
Domènec Tous i Massanet
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Franciscà 1796, el 1821 passà a ser prevere secular Fou afí al liberalisme moderat Estigué al servei de Josep de ↑ Togores entre el 1826 i el 1831, el qual sembla que l’inicià en el conreu de la poesia, tot i que la relació literària fou profitosa per a ambdós La seva poesia conservada es pot datar entre el 1828 i el 1830 Es tracta d’un conjunt de vint-i-nou poemes, tres dels quals en castellà, que fluctuen entre l’estètica rococó —on dominen la temàtica amorosa i galant i l’assumpte anecdòtic— i els corrents illuministes —amb tonalitats de reflexió filosòfica o crítica social, i…
rata dormidora

Rata dormidora grisa
(cc-by-sa-2.5) Azay
Zoologia
Nom donat a alguns rosegadors pertanyents a la família dels glírids, de petites dimensions, amb la cua bastant llarga i molt pilosa, quatre dits a les potes anteriors i cinc a les posteriors, i dentadura amb una dent incisiva a cada mandíbula, cap ullal, una premolar i tres molars.
Són nocturns, es nodreixen preferentment de fruita, tenen costums arborícoles i gregaris i presenten una letargia hivernal prolongada La rata dormidora grisa o liró Glis glis , d’uns 13-19 cm, de pelatge grisós argentat per sobre i d’orelles petites, habita en boscs de roures i d’altres arbres de fulla caduca, jardins, parcs i camps de fruiters o d’avellaners És comuna a gairebé tot Europa, llevat d’Escandinàvia, la Gran Bretanya i Irlanda i una gran part de la península Ibèrica És freqüent als Països Catalans La rata dormidora rogenca o liró Muscardinus avellanarius , més petita 7-9 cm,…
gaita
Música
Instrument aeròfon, del grup dels de doble llengüeta, com l’oboè, i afí a la cornamusa.
Com aquesta, presenta, en totes les variants, un dipòsit d’aire, generalment de cuir L’aire hi és introduït pel gaiter mitjançant un tub o, en algunes variants, com la musette francesa, amb una manxa a l’estil de la d’un acordió La pressió del braç damunt el dipòsit, o sac, fa eixir l’aire per un nombre variable de tubs o bordons d’una llargària variable, per tal de poder-los ajustar al to de la melodia i per un altre tub, proveït de forats, que permet de fer la melodia Hom troba variants de gaita per tot Europa i bona part d’Àsia la més coneguda és la dels highlands d’Escòcia, on és…
referencial
Matemàtiques
Conjunt format per un punt d’un espai afí i una base de l’espai vectorial associat.
Joan P. Sánchez i Marín

Joan P. Sánchez i Marín
© Família Sánchez
Política
Sindicalista i polític.
Home de sòlida formació intellectual i d’educació francòfona, racionalista i illustrada, milità al PSOE Federalista convençut, fou secretari general de la Federació de Barcelona de la UGT 1931-34 i defensà infructuosament l’autonomia de la UGT de Catalunya, per la qual cosa participà en l’escissió de gran part dels seus sindicats 1934 Fou elegit secretari general de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya, UGSOC 1934-36, organització afí a la Unió Socialista de Catalunya, USC Candidat a les eleccions generals 1936 en les llistes del Front d’Esquerres en representació de la USC, fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina