Resultats de la cerca
Es mostren 382 resultats
alfòndec
Història
Conjunt d’edificis o de construccions sorgit entorn d’un hostal on s’allotjaven sobretot mercaders.
A vegades era emmurallat i als països mediterranis fou el resultat de l’evolució a partir de les funcions únicament d’allotjament, que n'inclogueren progressivament d’altres relacionades amb el comerç, com ara emmagatzematge i mercat Solia incloure capella, cementiri, banys i forn Cada nació tenia el seu alfòndec l’alfondeguer exercia les funcions d’intendent, sota la jurisdicció del cònsol Als països musulmans, on es trobaven en barris especials, també podia acollir els pelegrins hi era autoritzada i gratuïta l’entrada del vi L’extensió del comerç català vers llevant multiplicà…
tenda

Tenda de campanya
Etnografia
Esport
Excursionisme
Envelat portàtil, fàcilment desmuntable, consistent en un dosser de lona, de tela, de pell, de canyes, etc., que hom estén sobre una carcassa de pals clavats a terra.
De forma molt variable, és una de les formes d’habitació dels nòmades i seminòmades eventualment també és usada amb finalitats militars i excursionistes La tenda cònica tipi és pròpia de les regions subpolars Lapònia, Grenlàndia, N de Sibèria i d’Amèrica i serveix d’allotjament d’estiu en les parts més septentrionals del globus Un altre tipus és el dels tuàregs, composta de faixes o tires de pell adobada empastada d’argila collocades sobre uns pals de fusta i un travesser s’estén des de la zona sudanesa fins a Pequín La tenda àrab sol ésser rectangular, coberta amb faixes amples…
Xalet de la Molina
Refugi de muntanya
Xalet refugi per a esquiadors del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya).
Situat a la Molina, al barri del Sitjar, a 1570 m d’altitud i conegut com el Xalet del CEC, fou el primer allotjament de l’estació d’esquí de la Molina, al voltant del qual es construí un dels primers centres turístics hivernals de Catalunya Impulsat per Ignasi Folch i Girona, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, fou dissenyat per l’arquitecte Josep Danés i inaugurat el 6 de desembre de 1925 amb una capacitat de cent vuitanta places Durant dècades el Xalet del CEC, que fou declarat bé d’interès local l’any 2006, donà servei als excursionistes i esquiadors que anaven a…
Poor Laws
Dret
Conjunt de lleis britàniques del s. XVI que establien un sistema d’assistència per als pobres.
Finançat per imposts sobre la propietat i administrat a nivell parroquial sota la direcció d’un organisme central designat pel govern, proporcionava allotjament i aliments als vells, als malalts i als infants pobres i també ocupació als físicament capacitats a les workhouses , o cases de treball workhouse Les pèssimes condicions d’aquests centres responien a la creença que la pobresa era un símptoma de defalliment moral De fet, les Poor Laws foren un instrument per a disciplinar una mà d’obra no avesada encara al treball industrial assalariat i durant una gran part de l’era…
taverner
Història
Menestral que tenia una taverna.
La professió de taverner aparegué unida corporativament a la d'hostaler, bé que amb diferències entre elles, a Perpinyà s XIV, València 1392 i Barcelona s XV La tasca pròpia del taverner era la de vendre vi i menjars, sense donar allotjament, cosa específica dels hostalers La confraria d’hostalers i taverners de Barcelona, sota l’advocació de santa Marta, fou creada el 1445 per un privilegi del lloctinent, la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim Les ordinacions de l’ofici foren successivament renovades els anys 1536, 1613, 1655, 1770 i 1816 Les darreres foren redactades el…
balcó
Balcons d’un edifici
© C.I.C-Moià
Arquitectura
Obertura de l’alçada d’una porta, o més alta encara, feta a la paret d’un edifici per il·luminar-ne i ventilar-ne l’interior.
Com que no té ampit diferentment de les finestres, hom la protegeix amb una barana situada arran de la paret o a la llosana volada que moltes vegades és collocada davant el balcó A partir de l’inici del seu ús, al Renaixement tardà, la importància assolida pel balcó en l’arquitectura del Barroc, al s XVII, va lligada a la seva missió d’allotjament per a presenciar espectacles especialment les processons, que recorrien els carrers, i també d’altres manifestacions ciutadanes, com és ara les representacions teatrals Les actuals llotges dels teatres són una evolució d’aquests balcons…
suite
Conjunt de dues o més cambres d’un hotel, comunicades entre elles, que constitueixen una unitat d’allotjament.
caixa de Stevenson
Meteorologia
Allotjament característic dels termòmetres meteorològics, dissenyat el 1964 per Thomas Stevenson (pare de l’escriptor Robert Louis Stevenson).
Consisteix en un armari de fusta amb una porta articulada, situat de forma que la seva base és, aproximadament, a un metre sobre el sòl Totalment pintat de blanc, té ventilació indirecta a través d’unes persianes de llibret laterals i del fons Aquesta ventilació i la construcció d’un doble sostre permeten que els termòmetres installats al seu interior no es vegin afectats per la radiació solar directa ni la radiació terrestre Usualment, allotja termòmetres de màxima i mínima i un psicròmetre En installacions més completes hi ha també un termògraf i un hidrògraf És anomenat també abric…
centre residencial d’acció educativa
Dret civil català
Centre d’atenció a la infància on són acollits els menors desemparats als quals s’aplica la mesura d’acolliment simple en institució.
L’objectiu d’aquests centres és que el menor convisqui en les mateixes condicions d’una família i, així, creixi d’una manera estable Per a poder aconseguir aquest resultat, cada menor tindrà un educador tutor individual Una vegada acollit el menor en el centre residencial i en el termini de 45 dies de la seva arribada, es procedirà a realitzar el seu projecte educatiu individualitzat En aquest estudi figuraran els objectius educatius i les formes d’actuació que caldrà utilitzar d’acord amb l’evolució del menor Hi ha diferents tipus de centres residencials per a menors de primera…
Arrels Fundació
Sociologia
Organització no governamental de Barcelona dedicada als col·lectius dels sensellar i sensesostre, a la sensibilització sobre l’exclusió social i a la denúncia de situacions o accions que la promouen.
Iniciativa d’un grup d’activistes socials, depengué de la Fundació Sant Pere Claver fins el 1998, que es constituí en fundació per dret propi Centrada inicialment al barri del Raval de Barcelona, el 1987 hi obrí un centre amb dutxa i rober, que el 1991 s’amplià amb un centre obert, els equips regulars de carrer i de visita als hospitals i l’obertura del Refugi, un centre d’acollida nocturn a partir del qual, a mitjan dècada de 1990, impulsà el Programa d’Accés a l’Habitatge Amb el radi d’acció estès a gran part de la ciutat, el 2001 establí el taller prelaboral La Troballa El 1994 adquirí uns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina