Resultats de la cerca
Es mostren 280 resultats
caseïna
Bioquímica
Fosfoproteid d’un pes molecular entre 75 000 i 375 000, amfòter i de punt isoelèctric entre el pH 4,6 i el 4,7, que es troba a la llet, com un col·loide protector de l’albúmina, formant correntment caseïnats.
No es coagula a baixes temperatures, però sí per l’acció dels àcids o del ferment específic lab , que hom troba a l’estómac dels animals en període d’alletament Gràcies al seu contingut, variat i equilibrat, d’aminoàcids essencials per a les necessitats humanes té una gran importància en el desenvolupament del nodrissó sovint, a més, hom la pren com a proteïna de referència per determinar l’eficàcia nutritiva d’altres proteïnes Constitueix les proteïnes del formatge Endurida amb formaldehid dóna un material plàstic anomenat galalita Per extrusió d’una solució alcalina de caseïna…
α-oxoglutarat
Bioquímica
Sal de l’àcid α-oxoglutàric.
És anomenat també α- cetoglutarat Resulta de l’oxidació biològica d’alguns aminoàcids i forma part del cicle de Krebs, on és precursor del succinat Intervé en la biosíntesi de la lisina en algunes molses i com a modulador de l’acetil-CoA-carboxilasa
extret de carn
Alimentació
Producte obtingut per concentració dels extrets aquosos de carn fresca, sense substàncies proteiques coagulables ni greix, sovint amb l’additament de sal.
L’extret més corrent és el de carn de boví El seu valor dietètic està en el contingut en aminoàcids i peptones, que el fan adequat per al forniment de proteïna animal en els casos en què les fonts proteiques normals són assimilades amb dificultat
aperitiu
Alimentació
Agent estimulant de la secreció gàstrica i, per tant, afavoridor de la millor digestió dels aliments.
Els brous, extrets de carn i de llevats, hidrolitzats de proteïnes, etc, inicien la secreció intestinal a causa de llur contingut en aminoàcids i peptones L’efecte dels aperitius de natura alcohòlica amargants, bitter , vermuts, etc és més aviat causat per factors psíquics que no pas per mecanismes bioquímics autònoms
aliment dietètic
Alimentació
Aliment elaborat amb control dels components emprats i de les seves característiques, a fi de satisfer necessitats alimentàries especials, tant per qüestions de nutrició com mèdiques (alimentació de malalts).
Un aliment dietètic no és mai un medicament i, per tant, no pot ésser presentat com si posseís propietats curatives o preservatives El contingut en certs components vitamines, aminoàcids que tenen propietats farmacològiques sempre ha d’ésser dins les concentracions fisiològiques de les necessitats nutritives indispensables, i no de les terapèutiques
Robert Burns Woodward
Robert Burns Woodward
© Fototeca.cat
Química
Químic nord-americà.
Sintetitzà i estudià diversos composts orgànics quinina, colesterol, cortisona, aminoàcids, estricnina, reserpina, oleandomicina, etc, i sobretot la clorofilla i l’estructura dels antibiòtics Per tots aquests treballs rebé el premi Nobel de química el 1965 Amb RHoffmann, formulà les regles de Woodward i Hoffmann , contribució fonamental a la química actual
proteïnoid
Bioquímica
Polímer format escalfant una mescla adequada d’aminoàcids.
En aigua formen estructures de doble membrana semblants a les cèllules anomenades microsferes i per aquest motiu tenen interès en l’estudi dels orígens de la vida a la Terra o en altres planetes
Digestió i absorció dels pròtids
Els nutrients proteics són ingerits majoritàriament en forma de proteïnes Tanmateix, molts aliments contenen petites proporcions de polipèptids lliures La digestió de les proteïnes comença amb la masticació i l’acció trituradora de la cavitat gàstrica que, en fraccionar el conjunt dels aliments, augmenta la superfície d’exposició d’aquests nutrients Per això, una adequada masticació facilita la digestió i l’absorció de les proteïnes contingudes en els aliments La digestió química de les proteïnes comença a l’estómac, mitjançant l’acció del suc gàstric El suc gàstric està format bàsicament per…
oxitocina
Bioquímica
Hormona secretada pel lòbul posterior de la hipòfisi que, com la vasopressina, actua durant el part sobre la fibra muscular llisa de l’úter i en provoca la contracció.
Estimula, a més, la secreció de llet i té també un moderat efecte sobre els ronyons És un polipèptid format per nou aminoàcids Fou sintetitzada per primera vegada el 1953 per Du Vigneaud i els seus collaboradors Té la fórmula Cys-Tyr-Ile-Gln-Asn-Cys-Pro-Leu-Gly-NH 2 amb un pont disulfur entre les dues molècules Cys
gluconeogènesi
Bioquímica
Procés de formació de glucosa seguint el camí invers de la glucòlisi
.
El material de partida és, en primer terme, l’àcid làctic originat en el múscul i que s’aprofita en el fetge, i en segon terme els aminoàcids de les proteïnes Aquesta reversió es dóna principalment a través de la fosforilació i descarboxilació de l’oxalacetat cicle de Krebs, amb producció de fosfoenolpiruvat Per a aquest procés cal l’aportació d’ATP
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina