Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
consolat
Història
Règim polític de la darrera etapa de la Revolució Francesa (10 de novembre de 1799 — 18 de maig de 1804), nascut del cop d’estat del 18 de brumari de l’any VIII (9 de novembre de 1799) de Napoleó I
contra el Directori.
Fou patrocinat per Sieyès, amb l’objectiu d’establir un govern fort que garantís les conquestes burgeses de la Revolució, enfront de l’Antic Règim i del jacobinisme i el moviment popular Bonaparte, cònsol provisional amb Sieyès i Roger Ducos, l’endemà del cop d’estat esdevingué, en virtut de la Constitució de l’any VIII, primer cònsol amb amplis poders per un període de deu anys, acompanyat de dos cònsols merament consultius, Cambacères i Lebrun hom repartí el poder legislatiu en consell d’estat, tribunal, cos legislatiu i senat els tres últims, elegits per sufragi universal indirecte Foren…
Gianandrea Gavazzeni
Música
Compositor i director italià.
Estudià piano a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i posteriorment amplià els seus coneixements al Conservatori de Música de Milà Ben aviat destacà en el camp de la direcció operística, especialment d’òperes italianes del segle XIX i el començament del XX Home de gustos amplis i variats, també s’interessà per la música contemporània italiana, sobretot per l’obra de L Dallapiccola, GF Malipiero i G Petrassi, i també per la música simfònica d’A Bruckner En els seus inicis Gavazzeni compaginà la tasca de direcció amb la composició, i algunes de les seves obres, com la cantata Canti…
presidencialisme
Política
Règim polític fonamentat en la separació entre el poder executiu i el poder legislatiu en el qual el president de la república, elegit directament pels ciutadans i responsable davant d’ells de la seva gestió, és alhora el cap de l’estat i el cap del govern.
L’exemple més clar d’un règim presidencialista és, potser, els EUA, posteriorment estès a la majoria d’estats americans el president, màxim responsable del poder executiu, no és membre de cap de les dues cambres legislatives el seu mandat, de quatre anys, no depèn de l’aprovació del seu programa de govern ni de la força del seu partit al Congrés els membres del gabinet, escollits per ell, tampoc no són membres de cap de les dues cambres ni són responsables de llur gestió davant el Congrés D’altres estats, com França, tenen règims presidencialistes mixts tot i que necessita la signatura d’un…
silicat
Mineralogia i petrografia
Mineral format essencialment per grups tetraèdrics SiO4, units entre ells directament o bé per cations.
Els silicats són els components més importants de les roques i constitueixen amb el quars el 95% de la part coneguda de l’escorça terrestre Es troben, en gran part, com a constituents de les roques eruptives, formades a temperatura i pressió elevades, generalment amb amplis marges de variació d’ambdues variables, amb estructures denses i mancades d’aigua el quars, els feldespats i les miques, elements fonamentals del granit, en són un exemple conegut A les condicions de formació de les roques metamòrfiques s’originen una sèrie de silicats, alguns d’ells amb estructures menys…
qüestió
Filosofia
Cristianisme
En l’escolàstica, cadascuna de les exposicions, orals o escrites, que integraven un curs o les diverses parts d’un tractat sistemàtic (com és ara la Summa theologica de Tomàs d’Aquino).
Simple ampliació, inicialment, de la lliçó lectio , o lectura glossada d’un text —sovint completat per frases explicatives, o litterae , o àdhuc per comentaris més amplis, o sententiae —, i establerta posteriorment com a gènere independent quaestio , la qüestió restava determinada, en la seva modalitat oral, com a resultat de la disputació prèvia disputatio pel que fa a l’escolàstica posterior i, sobretot, a la neoscolàstica, aquesta determinació de la qüestió, establerta sovint d’antuvi, ha estat també denominada estat de la qüestió status quaestionis La relació entre…
Movimiento Nacional
Història
Nom donat al conjunt de forces polítiques que participaren en l’aixecament del Divuit de Juliol de 1936.
Integrades posteriorment com a partit únic de l’Estat espanyol Falange Española i articulades dins una ideologia unitària, tipificable en la Ley de principios fundamentales del 17 de maig de 1958, dins l’organització hi havia la Jefatura Nacional que corresponia al cap de l’estat o al president del govern, el Consejo Nacional del Movimiento , la Secretaría General amb rang de ministeri des del 1939 i els consejos provinciales i els locales Segons l’article quart de la Llei Orgànica de l’Estat, del 1967, el Movimiento informava l’ordre polític obert a tots els espanyols, i…
Andrzej Duda
Política
Polític polonès.
Llicenciat el 1997 i doctorat en dret per la Universitat de Cracòvia el 2005, aquest any esdevingué assessor legal de Lech Kaczyński , líder del partit conservador polonès Llei i Justícia PiS Els anys que aquest partit ocupà el poder 2005-07 fou subsecretari d’estat del Ministeri de Justícia Els anys 2007-08 fou membre del Tribunal Constitucional, i en 2008-10, subsecretari d’estat de la presidència ocupada per Kaczyński El 2011 fou elegit diputat al Parlament, i el 2014, membre del Parlament Europeu pel PiS, càrrec que abandonà també per concórrer a les eleccions presidencials de Polònia…
articulació

Articulació diartroïdal coxo-femoral
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Zona d’unió entre dues parts rígides d’un animal (ossos, artells) que els dóna mobilitat.
Les articulacions òssies es componen essencialment de les superfícies articulars, o parts dels ossos que es troben en contacte dels cartílags articulars, que recobreixen les superfícies articulars i eviten llur desgast dels lligaments articulars, amb formes diverses, intra o extraarticulars, que mantenen en contacte les superfícies articulars de la càpsula articular o sinovial, que limita l’articulació, i amb la seva secreció, la sinòvia, lubrifica l’articulació i, a vegades, d’unes formacions cartilaginoses menisc del genoll, disc intervertebral, etc que s’interposen entre les superfícies…
canvi social
Sociologia
Diferència que hom pot observar entre dos estadis de la realitat social i el procés que hi té lloc.
Abraça fenòmens tan amplis com els de desenvolupament, progrés, decadència i evolució quan el canvi no és gradual, hom parla de revolució El canvi social és determinat per tres factors alteracions sociobiològiques així, una transformació climàtica pot forçar un poble sedentari al nomadisme o a la conquesta, variacions imposades per un o diversos grups socials implantació d’una llei, construcció de vies de comunicació, persecució d’una minoria ètnica, etc o la mateixa dinàmica de les estructures socials establertes la dinàmica interna del sistema capitalista, per exemple, encamina la societat…
revisionisme
Política
Nom amb què hom designa les posicions que partint del marxisme n’expressen una revisió en els aspectes filosòfics, econòmics i polítics.
Aquest terme fou emprat a la fi del s XIX pels marxistes ortodoxos per a designar les teories d’Eduard Bernstein, que plantejaven un procés de construcció del socialisme basat en el reformisme polític i contrari a les tesis revolucionàries del marxisme Tingué, doncs, inicialment un sentit pejoratiu El revisionisme negà la “teoria de l’esfondrament” Zusammenbruchstheorie basant-se en la capacitat d’adaptació del capitalisme per a superar i evitar les crisis En conseqüència, tragué importància a la lluita de classes i plantejà una conquesta gradual del poder polític mitjançant mètodes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina