Resultats de la cerca

Treballà al Guy's Hospital de Londres És conegut per la seva descripció de l’anèmia perniciosa 1849 i l’estudi de les malalties de les glàndules suprarenals 1855, bàsic per al desenvolupament de l’endocrinologia moderna Amb el seu nom és coneguda la insuficiència crònica suprarenal malaltia d'Addison

Definició Reben el nom de talassèmia una sèrie d’alteracions genètiques hereditàries que generen una síntesi anormal o insuficient d’hemoglobina, el pigment vermell contingut als eritròcits o glòbuls vermells En conseqüència, es presenta una anèmia d’intensitat variable segons els casos, de vegades mínima i asimptomàtica, i d’altres tan intensa que és incompatible amb la vida Freqüència La talassèmia constitueix una malaltia relativament freqüent en algunes poblacions, sobretot les de la conca de la Mediterrània En l’àrea dels Països Catalans la incidència de portadors de l’alteració genètica…

Els cacodilats més emprats en farmàcia són el sòdic, el càlcic i el magnèsic Són unes pólvores blanques, amorfes o cristallines, de sabor desagradable i molt solubles en aigua Per llur poca toxicitat foren molt aplicats en les afeccions que requerien un tractament a base d’arsènic anèmia, neurastènia, malalties de la pell, etc

La composició de la sang no experimenta de manera natural modificacions evidents en la vellesa És cert que el teixit hematopoètic o formador de sang, situat en la medulla òssia, és substituït progressivament per teixit gras així, mentre que fins als 2 o 3 anys de vida el teixit hematopoètic ocupa totes les cavitats òssies, en la persona d’edat només en queda el 30% de l’original Tanmateix, però, la medulla òssia solament disminueix les funcions que li corresponen de manera relativa, no perquè es torni insuficient per a mantenir uns paràmetres normals sinó perquè perd part del seu potencial…

Aquestes alteracions poden ésser degudes a la presència de pigments hemoglobínics patològics metahemoglobina, megahemoglobina, carboxihemoglobina, a alteracions de la fracció hem porfirines o a la presència d’hemoglobines anormals Els eritròcits, en lloc de l’hemoglobina normal HbA, contenen hemoglobines anormals HbA 2 talassèmia, HbS drepanocitosi, HbC, Hb S-C, HbF anèmia fetal, etc Sovint són causa d’hemòlisi

El pacient esdevé diabètic altres manifestacions poden ser dermatitis, glossitis, anèmia i trombosi venosa Al voltant del 70 % són malignes L’extirpació quirúrgica és curativa en el cas dels benignes, i dels malignes sense metàstasi L’hormona somatostatina inhibeix l’acció del glucagó i pot ser útil, sobretot, en cas d’existència de metàstasi, en què la cirurgia només aporta un tractament palliatiu

Les causes més comunes són l’úlcera de la mucosa, gastritis i càncer gàstric El signe clínic és l’anèmia aguda o crònica que es produeix per la pèrdua continuada de sang, que es manifesta per vòmits de sang o per presència de femta negra i enganxosa melena La diagnosi etiològica pot ésser feta mitjançant tècniques radiològiques o per visualització directa per fibroscòpia

N'existeixen dues formes clíniques la febre d’Oroya o malaltia de Carrión, que és la forma aguda de la infecció i es manifesta per una anèmia hemolítica, febre remitent, infart ganglionar i hepatosplenomegàlia i la berruga peruana , que és la forma crònica de la infecció i es caracteritza per una erupció cutània i mucosa amb tumors semblants a maduixes

Sol ésser conseqüència de l’anoxèmia Mena a la necrosi de les cèllules tant més ràpidament com més diferenciades i específiques són per això els centres nerviosos són la part dels organismes més exposada a les conseqüències de l’anòxia Es troba en casos d’asfíxia, intoxicació per monòxid de carboni, anèmia, malalties que paralitzen els músculs respiratoris, infart de miocardi, xoc, aturada cardíaca, etc

Es caracteritza per uns símptomes prodròmics no específics seguits d’una anèmia hemolítica microcitària regenerativa, amb coproporfirinúria III associada, un ribet de color blau fosc a les genives, dolors còlics abdominals, alteracions vasculars i neuropaties Rarament es pot produir una intoxicació aguda amb diarrees, cefalàlgies, insomni, tremolor i deliri El tractament d’aquestes intoxicacions consisteix a administrar substàncies quelants del plom, ultra les mesures per a totes les intoxicacions Hom l’anomena també saturnisme