Resultats de la cerca

El nom egipci era Pi-emdje Fou cèlebre perquè allí, segons el mite d’Osiris, un peix oxirrinc es menjà el sexe del cadàver del déu Tingué gran importància en temps grecoromans i bizantins Les ruïnes, identificades durant l’expedició napoleònica a Egipte, foren excavades des del 1897 i han patit saqueigs freqüents S’hi han trobat nombrosos papirs, d’època grecoromana, escrits majoritàriament en grec i de continguts variats El 1982 el Servei d’Antiguitats d’Egipte hi reprengué les excavacions, i el 1992 s’hi associà la Universitat de Barcelona, constituint una missió…

Passà la infantesa a València, on els seus pares tenien un establiment de comerç Tornà a Catalunya el 1820, s’enrolà en la milícia nacional i treballà com a operari en una fàbrica de mitges fins el 1823, en què fou pres i processat com a presumpte autor d’un anònim El 1831 es veié obligat a traslladar-se a València, on estudià de mestre Exercí el magisteri a Xàtiva i Barcelona, i fundà diverses publicacions periòdiques, com El Barcelonés Publicà manuals per a l’ensenyament de la llengua castellana, la urbanitat, la geometria, la religió, la història i la geografia, i creà una…

Iniciada per Aldo Manuzio , fou continuada pels Torresani 1515-29, i des del 1533, conjuntament amb el fill d’Aldo, Paolo Manuzio Venècia 1512 — Roma 1574, que se separà dels Torresani el 1540 Excellent llatinista, publicà edicions d’autors clàssics especialment de Ciceró, la seva versió llatina de Demòstenes 1554, una collecció d’epístoles en estil ciceronià i unes antiguitats romanes en quatre volums 1560 Impressor de l’Accademia della Fama 1558-61, fou invitat per Pius VI a dirigir la impremta vaticana 1561 El seu germà Antonio Manuzio mort el 1559, expulsat de Venècia, fou…

Fill de Giovanni Antonio Battista Visconti Vernazza, Ligúria 1722 — Roma 1784, l’amic i successor de Winckelmann en la prefectura de les antiguitats de Roma i el fundador del Museo Pio-Clementino al Vaticà, aviat adquirí una fama molt notable, i pel seu consell fou l’amic d’estudiosos i literats, entre d’altres Vincenzo Monti , que reclamà el seu ajut per a la seva versió de la Ilíada Custodi de la Biblioteca Vaticana i bibliotecari del príncep Chigi, collaborà amb el seu pare en l’obra d’illustrar el Museo Pio-Clementino i portà a terme el seu acompliment total set volums, 1783…

Els mètodes aptes per a mostres menors constitueixen l' ultramicroanàlisi , i els aptes per a mostres de l’ordre del decigram o del centigram, la semimicroanàlisi La microanàlisi © fou desenvolupada principalment per Friedrich Emich i Fritz Pregl, ja al començament del s XX, però no es generalitzà fins a la comercialització de les microbalances, o balances microanalítiques, sensibles al microgram Atès que les quantitats de substància emprades són encara molt llunyanes de les dimensions moleculars, el comportament químic és el mateix que quan hom treballa amb quantitats grans, però la petita…

Propietari del terreny de l’Alcúdia, dedicà bona part de la seva vida a realitzar des del 1940 excavacions arqueològiques en el jaciment, solar de l’antiga ciutat ibèrica i romana d’ Illici Organitzà la celebració, a Elx, del IV Congreso Arqueológico del Sudeste Español 1948 Des del 1971 realitzà un seguit de publicacions monogràfiques sobre temes locals on donà a conèixer documentació i materials preparats parcialment pel seu predecessor en l’arxiu, Pere Ibarra i Ruiz Fou corresponent de la RAH de Madrid i de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona Els seus estudis,…

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València Acabats els estudis, fou destinat al convent d’Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l’arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l’àmbit de la província d’Aragó Historiador crític, que basa la seva tasca en la prova documental, escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde, en especial sobre el de la ciutat de València i els seus…

Ordenat sacerdot el 1956, exercí de professor al petit seminari i fou rector de quatre parròquies del Riberal rossellonès Baó, Vilanova, Cornellà i Pesillà, on acabà el ministeri Es donà a conèixer amb una petita guia històrica sobre Cotlliure el 1953, i esdevingué conservador delegat a les Antiguitats i Objectes d’Art dels Pirineus Orientals Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i del Felibritge, fou membre fundador del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans  GREC i de l’ Institut Rossellonès d’Estudis Catalans  IREC Animador del butlletí Société agricole, scientifique et…

Desenvolupament enciclopèdic L’objectiu fonamental de la SAV fou el de fomentar l’estudi de les antiguitats del País Valencià Aquest nou projecte fou acollit de bon grat per l’aleshores president de la Societat Econòmica, Josep de Llano i White Per indicació de Josep Vilanova i Piera, germà del geòleg i prehistoriador Joan Vilanova, s’amplià la finalitat de la nova societat als estudis de la prehistòria, en aquell temps una ciència incipient El 22 d’abril de 1871, es nomenà una comissió formada pel mateix Josep de Llano, Alexandre Cerdà i Josep Biosca encarregada de redactar els estatuts, que…

Fill d’una família arrelada a Torroella de Montgrí, durant la seva joventut practicà el tir de competició i guanyà el Gran Premi de Barcelona de tir al plat en dues ocasions 1947, 1948 Formà part de la directiva del Club Amateur de Tiradors Espanyols, constituït el 1950 com a filial del Tiro al Pichón de Barcelona Destacà la seva actuació en el Campionat d’Europa de tir al plat 1953 Parallelament a la seva trajectòria professional com a advocat, fou un destacat emprenedor turístic com propietari de dos càmpings a l’Estartit i Castelló d’Empúries Fou un dels impulsors de Lynx Edicions, una …