Resultats de la cerca
Es mostren 224 resultats
mutacionisme
Biologia
Teoria de l’evolució formulada per De Vries l’any 1900 segons la qual els éssers vius han evolucionat a través d’unes grans mutacions aparegudes en línies pures, sense intervenció de la selecció natural ni de l’herència dels caràcters adquirits.
El mutacionisme fou reforçat en descobrir-se les lleis de Mendel, que permeten d’explicar el mecanisme mitjançant el qual les mutacions poden combinar-se i transmetre's El mutacionisme és útil per a explicar l’aparició d’espècies noves, i aclareix també molts altres fets evolutius
Història 2014
Història
Aquest 2014 va ser un any de commemoracions el centenari de l’inici de la Gran Guerra, el 75è aniversari del final de la Guerra Civil Espanyola, el centenari de la Mancomunitat i el Tricentenari de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques Tanmateix, una revisió de les novetats editorials de l’àmbit de la història i la dedicació en espais de referència, museístics, congressuals i acadèmics, demostra que el fet històric estellar va ser el darrer El Museu d’Història de Catalunya va presentar l’exposició “300 onzes de setembre” © Museu d'Història de Catalunya / Pep Parer Entre les…
diàleg
Filosofia
Literatura
Religió
Forma discursiva caracteritzada per l’intercanvi d’idees —si no és en casos de simple exposició o conversa— i personalitzades generalment en dos subjectes.
Com a composició literària, en prosa o en vers, l’alternança de les intervencions hi afavoreix l’amenitat i el contrast Hom l’empra amb finalitat expositiva, com en el Coloquio de los perros de Cervantes, o amb efectes purament literaris, com en certes composicions de San Juan de la Cruz En escrits filosòfics i religiosos el diàleg és utilitzat per tal d’arribar a un enriquiment mutu i, si és possible, a una nova i més amplia comprensió de tema en qüestió, que sintetitzi les posicions anteriors Per la seva mateixa forma, el diàleg estableix una comunicació interpersonal i un reconeixement de…
Necròpoli i construcció del Collet de Sant Pere Màrtir (Òdena)
Art romànic
Situació Vista de la construcció rectangular, excavada a uns 30 m de la necròpoli M Solà Aquest conjunt, format per una necròpoli i les restes d’una construcció, és situat a una alçada de 652 m, a peu d’un camí carreter que baixa en fort pendent de la Serra de Rubió, prop de la masia de Cal Rumbà, en vista de les Malloles, i en una serreta en un indret anomenat Collet de Sant Pere Màrtir, en una zona actualment cremada pel foc i que abans havia estat poblada per un bosc de pins Mapa 35-15391 Situació 31TCG856122 És un jaciment arqueològic integrat per una petita necròpoli medieval i els…
Números: lletres i xifres
L’expressió en lletres En general, escrivim en lletres les quantitats esmentades en textos literaris, i en xifres, les quantitats aparegudes en obres tècniques Escrivim en lletres els casos següents Els números enters de zero a noranta-nou i els mots cent , mil , milió , bilió , trilió i quadrilió Tenen allotjament per a quaranta persones Han pressupostat un milió d’euros per a les reformes Els números en inici absolut o després de punt Tretze municipis s’han quedat sense connexió elèctrica S’han quedat sense connexió elèctrica 13 municipis Les quantitats aproximades Pots…
Arqueologia 2014
Arqueologia
A la cova de Mollet III a Serinyà, Pla de l’Estany s’han descobert restes òssies de l’ "Homo sapiens més antic de Catalunya © Joaquim Soler / Ajuntament de Banyoles Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desiguals, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer Prehistòria Als Països Catalans es van fer descobriments que milloren el nostre coneixement de la prehistòria peninsular Les campanyes a la cova de Mollet III Serinyà, Pla de l’Estany van treure a la llum restes òssies de l…
Samuel Wesley
Música
Compositor i organista anglès.
Vida Nebot de John Wesley, fundador del metodisme Nen precoç, l’any 1774 William Boyce ja l’anomenava el Mozart anglès A vuit anys compongué el seu primer oratori, Ruth Guanyà fama principalment com a organista i fou considerat un dels millors intèrprets d’orgue de l’època Des de jove se sentí atret per la música de l’Església Catòlica i a partir del 1778 assistí sovint a la capella de l’ambaixada portuguesa El 1784 es convertí al catolicisme, religió que aviat abandonà, tot i que hi estigué relacionat durant la major part de la seva vida Així, entre els anys 1811 i 1823 feu d’…
Llorenç Villalonga i Pons
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià medicina a les universitats de Múrcia, Barcelona, Madrid i Saragossa 1919-26 El 1924 començà a collaborar amb regularitat en la premsa El Día i, a partir del 1927, alternà el conreu de les lletres amb el de la psiquiatria Coneixedor de l’obra d’Anatole France i profund admirador de la prosa de Marcel Proust les influències del qual es faran evidents sobretot en la seva producció de postguerra, Villalonga viatjà a París el 1929 per ampliar els seus estudis de medicina Un cop establert a Mallorca, en una primera etapa, Villalonga, inquiet i agressiu, freqüentà els ambients més…
,
Fèlix Cucurull i Tey
Historiografia catalana
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i historiador.
Vida i obra Collaborador a diversos diaris i revistes Tele-Estel , Serra d’Or , Canigó i Avui Publicà poesia de to simbolista A mig camí del seny 1946, Vida terrena 1948, Els altres mons 1952 i El temps que se’ns escapa 1959 Publicà dos reculls més de poemes nous que porten el mateix títol del recull anterior Vida terrena , un editat a Lisboa el 1966 i l’altre a Barcelona el 1977 La seva narrativa és de caràcter psicològic amb trets realistes L’últim combat 1954, Només el miratge 1956, A les 21,13 1956, La pregunta i l’atzar 1959, El silenci i la por 1962 El 1975 publicà un aplec de…
, ,
Les falgueres o filicates
Consideracions generals Detalls morfològics i anatòmics del protallus de les filicates a aspecte general dels protallus, amb els arquegonis enclavats a la part superior de la làmina i els anteridis a la inferior a partir d’un arquegoni fecundat comença a desenvolupar-se l’esporòfit, o sigui la falguera comunament visible b detall dels anteridis madurs, alliberant espermatozoides c detall dels arquegonis l’arquegoni més augmentat, amb una ovocèllulal d espermatozoide pluriflagellat i espiralat fecundant una ovocèllula Mikel Zabala/Jordi Corbera La classe de les filicates, també anomenada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina