Resultats de la cerca
Es mostren 261 resultats
Hans Richter-Haaser
Música
Pianista alemany.
Els seus pares, pianistes, li ensenyaren els rudiments tècnics del piano abans de ser admès, a tretze anys, al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble de Hans Schneider i també rebé formació violinística i de direcció orquestral L’any 1928 debutà a Dresden La Segona Guerra Mundial interrompé la seva carrera, que reprengué el 1946 com a director al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Dertmold L’any següent començà a ensenyar a la llavors recentment creada Nordwestdeutsche Musikakademie El 1953 aconseguí un gran èxit en un concert celebrat a Holanda sota la direcció de Paul Van…
llimona

Llimones
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del llimoner.
Bé que les característiques poden diferir d’una varietat a una altra, és de forma ovoide, d’uns 6 cm de diàmetre i 10 cm de llargada, amb un sortint en forma de mugró a la base, pell de color groc, més o menys rugosa, i polpa groguenca, sucosa, dividida en grills i de gust àcid És emprada en gastronomia com a aromatitzant, i amb el suc hom prepara la llimonada Als Països Catalans, la importància de la llimona ha estat sempre inferior a la dels altres cítric Per varietats, bé que la primofiore i d’altres siguin més apreciades, domina absolutament la verna , més productiva Les…
becada
Becada
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, d’uns 35 cm, típic dels boscs humits.
Té el dors i les parts superiors de color castany, i groguenques les inferiors, amb àmplies bandes negres darrere el cap gràcies a aquesta coloració, que es confon amb la del medi, i als seus costums tranquils i poc sorollosos, passa desapercebut al bosc Les becades tenen el bec llarg i molt sensible, capaç de trobar els cucs de què s’alimenten ficant-lo en el sòl humit, i poden agafar els cucs i empassar-se’ls sense treure el bec de terra Habiten als boscs humits europeus, especialment a les rouredes, a les castanyedes i als boscs de ribera, i crien i nien a terra…
Estanislao Mejía
Música
Compositor i pedagog mexicà.
S’inicià en la música de molt jove i a tretze anys entrà a formar part de la banda de San Ildefonso en qualitat de cornetí El 1899 es traslladà a Ciutat de Mèxic, on ingressà al Conservatori Nacional de Música per a estudiar cornetí, orgue i composició Fou professor d’harmonia i composició en aquest centre 1917-29 i director de l’Escola Nacional de Música 1929-33, del Conservatori Nacional de Música 1934-38 i de la revista "Orientación Musical" Immers de ple en una estètica postromàntica amb influències provinents de la música francesa del final del segle XIX, una de les seves obres més…
Salvador Contreras
Música
Compositor mexicà.
Es formà musicalment al Conservatorio Nacional de Música, on fou deixeble del compositor Carlos Chávez i de Silvestre Revueltas Inicià la seva carrera musical com a membre de diferents formacions orquestrals i el 1935 creà, juntament amb D Ayala, B Galindo i P Moncayo, el Grupo de los Cuatro amb l’objectiu de divulgar la nova música mexicana El 1958 fou nomenat professor de violí i d’harmonia al Conservatorio Nacional de Música i dirigí l’orquestra d’aquest centre Cap als anys trenta inicià la seva carrera compositiva, amb unes peces interessants pel seu caràcter colorístic A partir del 1966…
Tibor Harsányi
Música
Compositor francès d’origen hongarès.
Deixeble de Z Kodály a l’Acadèmia de Música de Budapest, el 1920 es traslladà a Holanda per a treballar com a pianista i compositor Establert a París des del 1924, fou l’impulsor de la Société Triton per a la música de cambra contemporània, amb la qual realitzà diferents concerts Al mateix temps substituïa A Honegger a l’Escola Normal de Música de París quan aquest no podia impartir les classes Dividida la seva obra en dos grans blocs, el primer 1920-27 conté peces que palesen la influència del Romanticisme i, també, de la música bartokiana i stravinskyana En el segon, és evident la…
manufactura de Sèvres
Manufactura reial de porcellana fundada a Vincennes el 1740, traslladada a Sèvres el 1756 i nacionalitzada per Lluís XV el 1759.
Sota la direcció de JJBachelier inicià una valuosa producció original, amb porcellanes decoratives dissenyades per Duplessis que figuraven escenes galants i de gènere Foren sobretot apreciades les figuretes en bescuit, sense envernissar, modelades per EMFalconet Fins el 1768, que s’introduí la mateixa pasta dura que utilitzaven els artesans xinesos i japonesos, la producció de Sèvres consistia exclusivament en pasta tendra Els temes galants s’anaren substituint pels clàssics des del 1781, fins a arribar a les rígides formes neoclàssiques de l’Imperi L’any 1793 la Convenció…
corda

Corda per a escalada
Indústria tèxtil
Feix de fils, gruixut i flexible, format per un conjunt retort de dos o més cordons cadascun dels quals és compost de tres o més fils, també retorts.
Cada cordó per separat, o bé la seva reunió, pot tenir ànima Les matèries tèxtils emprades són el cànem, abacà, pita, jute, espart, cotó, fibra de cotó, niló, perló, draló i altres fibres sintètiques Les cordes són fabricades amb màquines que hom carrega amb rodets del fil a emprar, i en una sola operació es formen els cordons i es retorcen, amb formació de la corda En la fabricació de les cordes molt gruixudes ambdues operacions són fetes separadament Les cordes usades a bord dels vaixells són anomenades cap A l’edat mitjana la fabricació de cordes als Països Catalans era molt important per…
Pietro Domenico Paradisi
Música
Compositor italià.
Les notícies sobre la seva joventut i la seva formació musical són gairebé nulles Començà com a compositor d’òpera - Alessandro in Persia 1738- i entre el 1746 i el 1770 visqué a Londres A la capital britànica treballà com a mestre de clavicèmbal i de cant, a més d’organitzar representacions d’òpera italiana al Teatre de Haymarket Les seves òperes tingueren un èxit discret, però la seva producció per a clavicèmbal li procurà una fama notable, particularment les 12 Sonate di Gravicembalo 1754 Apreciades també per WA Mozart, aquestes obres són considerades per alguns estudiosos com…
Dominique Phinot
Música
Compositor francoflamenc actiu sobretot a Itàlia.
Cap al final de la dècada del 1540 possiblement residí durant una temporada a Lió A Itàlia estigué al servei de la cort ducal d’Urbino i també treballà durant algun temps a Pesaro La contribució musical més important de Phinot fou el desenvolupament de la tècnica de l’escriptura policoral a vuit veus El 1548, dos anys abans de les primeres obres d’A Willaert en aquest estil, publicà cinc motets per a doble cor Les seves obres conservades incluouen dues misses, dos magníficats, un elevat nombre de motets i diversos arranjaments polifònics de salms També publicà dos llibres de chansons a Lió, l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina