Resultats de la cerca

El seu pare, Roven Bonafeu, i el seu germà Mossé, mercaders de Barcelona, reberen el baptisme durant els avalots del 1391 ell s’establí a Santa Coloma de Queralt Poeta satíric i càustic, entrà en conflicte literari i ideològic amb l’aljama de Saragossa Amb poemes de temàtica lírica i filosòfica es féu ressò de les dolentes condicions dels jueus del seu temps, sobretot per les conversions en ocasió de la disputa de Tortosa Replicà amb atacs al cristianisme a la circular que Astruc Rimoc, ja convers, havia enviat invitant a la conversió La part religiosa de la seva producció…

Durant els avalots de l’any 1391 perdé béns i família Viatjà per terres de Castella, on féu amistats, i s’establí a Saragossa com a preceptor de la família de la Cavalleria i com a redactor de les cartes comunals de l’aljama El 1414, durant la disputa de Tortosa, es convertí al cristianisme, però continuà escrivint versos en hebreu Bescanvià poemes i cartes ritmades amb tots els poetes de l’època Es conserva d’ell una part d’un diccionari de rims i unes 400 obres poètiques, una petita part de les quals és de contingut religiós

Des del 1278 els reis li encomanaren, pel seu prestigi i saber, de resoldre qüestions entre jueus i fins aplicacions de pena de mort Fou consultat d’arreu del món conegut i les seves respostes a qüestions de dret hebreu — es calcula que n'escriví unes 11 000, 3 000 de les quals es conserven aplegades en reculls ja en vida del seu autor — són modèliques per la claredat, la humanitat i la justesa d’exposició, i són, alhora, una font històrica del judaisme del seu temps Escriví també una rèplica al Pugio fidei , de Ramon Martí, una poesia religiosa, comentaris a dinou…

Era fill del noble aragonès Martín Rodrigo de Foces i de Sibilla de Cabrera Fou armat cavaller pel rei Pere III 1343, que el tenia sota la seva tutela i protecció, i projectà de casar-lo 1341 amb Maria d’Arborea, filla del jutge Hug III, vers el 1351, però el casà amb Esclarmunda de Mallorca, neboda de Jaume III Fou conseller i camarlenc de la reina Elionor i, ja vidu, fou casat pel rei amb Sibilla de Fortià 1371, dama de la reina Hereu de la seva besàvia Sibilla de Saga , el 1352 vengué les seves possessions al vescomte Bernat II de Cabrera

Treballà a Florència fins el 1433 collaborà amb L Ghiberti en les portes del baptisteri Per encàrrec d’Eugeni IV, féu les portes de bronze de Sant Pere del Vaticà 1433-35 Anà a Milà 1451, on al servei de Francesco Sforza, projectà el Castello Sforzesco i l’Ospedale Maggiore Escriví un Trattato d’Architettura

Construí el Palazzo Comunale de Bolonya Entrà al servei dels Sforza de Milà 1458, per als quals féu treballs d’enginyeria Cridat pel tsar Ivan III, participà en la reconstrucció del Kremlin de Moscou 1474, on edificà la catedral de la Dormició 1476-79, en la qual adaptà l’estil renaixentista a l’arquitectura russobizantina

D’orientació occamista, és considerat un dels representants principals de l’escola de París i un precursor de la nova ciència de la natura En la qüestió del moviment dels cossos defensà la doctrina de l' ímpetu , esbossada ja, entre altres, per Joan Filopon i Avempace, la qual és considerada per Duhem un antecedent de la teoria de la inèrcia En moral fou un dels primers defensors del determinisme psicològic Escriví unes Summulae logicae i una sèrie de comentaris o quaestiones a alguns llibres d’Aristòtil, especialment la Metafísica Però és conegut sobretot per la faula filosòfica, falsament…

Vida i obra Fou conseller de Barcelona el 1395 i el 1403, i durant l’Interregne li foren encarregades algunes missions pel parlament de Catalunya Joan I el designà, el 1393, amb Jaume Marc, jutge del consistori poètic de Barcelona És autor del Torsimany , tractat teòric i gramatical, seguit d’un diccionari de rimes, conservat a la Real Biblioteca d’El Escorial, i probablement autògraf Segurament no tingué difusió, però és important perquè recull allò que a l’època era considerat vàlid per a l’art de trobar, i té interès per a la comprensió de la poesia cortesana anterior a Ausiàs…

El seu sobrenom ‘Aṭṭār, que significa adroguer , sembla indicar que era metge o farmacòleg de professió A través de nombrosos viatges conegué Síria, Egipte, l’Índia i el Turquestan ‘Aṭṭār és considerat un dels místics més importants de l’islam La seva fama és deguda a un llarg poema místic, Manṭiq al-ṭayr ‘El llenguatge dels ocells’, on explica allegòricament el viatge de trenta ocells que representen altres tantes ànimes cercant l’ocell místic Sīmurġ Allà després de passar set valls els set estats de la mística veuen que en realitat era a ells mateixos que cercaven Escriví, a més, una obra…

Fou cortesà al servei de Felip II de Castella Caigué en desgràcia i estigué empresonat uns vint anys Bé que el seu Carlo famoso 1566, poema en octaves sobre la vida de Carles V, és una obra mancada de gràcia poètica, la Miscelánea 1592 és un interessant i amè llibre en prosa, ple d’anècdotes i curiositats que anà recollint al llarg de la seva vida