Resultats de la cerca

Estudià dret i ciències de la comunicació, però finalment orientà la seva carrera cap a la música Una de les seves primeres feines fou la d’assistent del director del Festival de Flandes 1968 Del 1973 al 1980 treballà com a director artístic a les òperes de Düsseldorf, Frankfurt i Hamburg i, abans d’assumir el càrrec de director del Théâtre de la Monnaie de Brusselles 1981-92, fou conseller tècnic de programació de l’Òpera de París 1979-81 La direcció del teatre de La Monnaie de Brusselles, que convertí en tot un referent líric gràcies a una moderna i innovadora direcció artística que…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i hi cursà algunes matèries de filosofia i lletres entre el 1868 i el 1870 Fundà El Recuerdo  1862, amb Josep Masriera, Francesc Soler i Rovirosa, Pau Bosch i altres Collaborà a El Manresano , El Mundo Ilustrado , La Ilustración Moderna , La Ilustración Española y Americana , Calendari Català i La Veu del Montserrat , i fou director artístic d’ Hispania El 1866 s’inicià com a crític literari, teatral i artístic al Diario de Barcelona , des d’on exercí una gran influència Representant del gust més conservador i acadèmic en…

Catedràtic de sociologia i pedagogia dels mitjans de comunicació de masses de la Universitat de Colònia, l’any 1988 s’incorporà al Gran Teatre del Liceu en qualitat de responsable dels departaments de coordinació i producció Com a director artístic del Liceu entre el 1990 i el 1996, impulsà una profunda renovació de la programació d’aquest teatre, amb la presentació de posades en escena innovadores, i alhora polèmiques, com els muntatges de Les noces de Fígaro , de Mozart, i Tannhäuser , de Wagner, que dirigiren Peter Sellars i Harry Kupfer, respectivament També programà obres de directors…

Fundat l’any 2002, disposa d’equip sènior femení i equips en categories inferiors Participa en competicions d’àmbit català i estatal, i algunes de les seves patinadores, en competicions internacionals Carla Torrell, monitora del club, aconseguí la medalla de plata en figures obligatòries al Campionat d’Europa de patinatge artístic júnior 2009 També guanyà la medalla d’or del Campionat d’Espanya júnior 2010, seguida de Marta Oller, que guanyà la medalla de plata

S’inicià el 1967 a la Unió Esportiva Horta Formà parella artística amb la seva germana Olga, i pujà al podi de totes les competicions estatals en què participaren Guanyà set medalles d’or al Campionat d’Espanya de primera categoria 1976-83 en l’especialitat de parelles En l’àmbit internacional, participà en sis Campionats del Món i en sis d’Europa on assolí dues medalles de bronze 1978, 1982 També fou subcampió de la Copa d’Europa 1978 i vencedor del Trofeu Internacional de Lido-Venècia i de Palermo 1978 Com a entrenador, aconseguí nombrosos podis en múltiples Campionats del Món i d’Europa en…

A partir del 1951 adaptà el nom de la seva ciutat natal al seu nom artístic Formà part del grup Zen 49 Evolucionà de l’art abstractoconstructiu a la pintura gestual, entre el signe i l’escriptura Anà a París, on el 1953 desenvolupà una forma molt personal de grattage Utilitza un suport de cartó recobert de gelatina sobre el qual marca amb pinzell signes negres i vermells, generalment, amb una gran velocitat, que li permet de respondre al seu impuls més immediat Més ràpid que el so 1957 Professor de pintura a l’Acadèmia de Belles Arts de Stuttgart 1965-90, fou premiat a les biennals de Tòquio…

Fabricats per l’empresa Skater SA, ubicada a Sant Fost de Campsentelles i fundada el 1972 per Alfons Solà i Salvador Creixell, en molt poc temps assoliren un prestigi mundial L’empresa començà fabricant patins amb plantilles de plàstic, molt lleugers, i després amplià la seva línia a les proteccions i altres tipus de material d’hoquei sobre patins i patinatge artístic

Creat el 1928, fou un dels fundadors de la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins 1930 En els seus primers anys estigué situat a l’avinguda Diagonal A partir del 1940 castellanitzà el seu nom i es digué Patín Hockey Club, i el 1945 inaugurà una nova pista a l’antiga plaça de Calvo Sotelo, actualment Francesc Macià, on el 1946 se celebrà el primer Campionat d’Espanya de patinatge artístic Hi estigué fins el 1958, any que desaparegueren tant les installacions com el club El 1950 obtingué l’èxit més important de la seva història quan l’equip d’hoquei es proclamà campió d’Espanya

Prengué el nom artístic pel fet de ser el sisè Camilo de la seva família fins el 1971 amb la grafia Sexto Formà el grup de pop Los Dayton, amb el qual enregistrà No la canteu més , versió de Don’t Play that Song , de Ben E King Resident a Madrid des del 1965, l’any següent passà a formar part del grup Los Botines El 1970 començà la carrera en solitari, i aconseguí una gran popularitat com a cantant melòdic d’estil romàntic Actuà també a l’Amèrica Llatina, als Estats Units i a Europa Cançons seves com ara  Amor mío, Qué me has heho o Vivir así es morir de amor es convertiren en èxits del…

El 1933, per la condició de jueu del pare, emigrà amb la seva família a Viena, on feu estudis d’interpretació a l’acadèmia de Max Reinhardt, però poc després es decidí pel cant, que estudià a Milà Amb l’annexió d’Àustria al Tercer Reich 1938 passà a residir a Suïssa Debutà l’any 1940 a Lucerna amb Der Zigeunerbaron ‘El baró gitano’, de Johann Strauss, ja amb el nom artístic d’Inge Borkh Es consagrà amb The Consul , de Menotti 1951, i des d’aleshores dugué una brillant carrera internacional als principals teatres del món Es destacà en la interpretació de papers de textura dramàtica,…