Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
Torre de la Torre de Fontaubella
Art romànic
Situació Aspecte actual d’aquesta torre que ha donat nom a la població, un edifici de planta quadrada, mutilat a la part alta i completat amb unes estructures molt poc adients ECSA - J Bolòs Torre situada al mig del poble, a prop de l’església, al costat del torrent de les Castellanes Actualment és en un jardí d’una casa particular Mapa 33-18472 Situació 31TCF209549 Podem anar a la Torre de Fontaubella per la carretera local TV-3001, que va de Marçà a Colldejou, al Baix Camp, tot passant pel costat d’aquesta població També s’hi pot arribar per la carretera local TV-3223, que prové del Pradell…
arxius monàstics i conventuals dels Països Catalans
Historiografia catalana
Els primers ordes monàstics s’implantaren als Països Catalans al s. IX, durant el procés de reconquesta cristiana; foren en concret els monestirs benedictins, que instauraren la regla de sant Benet en establiments monàstics del Pallars, la Ribagorça, Girona i l’Urgell.
Entre el final del s IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al s XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al s XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al s XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll, tingueren arxius importants, foren…
Sant Joaquim
Convent
Antic convent d’augustinians del municipi de Paiporta (Horta del Sud), fundat el 1595 per Elionor Ponç de Pallars, senyora del lloc, en una ermita anterior de la mateixa dedicació.
Al s XVIII fou renovat el convent i l’església 1726 l’edifici fou enderrocat el 1838, després de l’exclaustració
Josep Climent i Avinent
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1766-75).
Fou el més prestigiós dels prelats illustrats que regentaren la diòcesi durant la segona meitat del s XVIII La seva personalitat és explicada per una fecunda etapa de formació a València Hi fou rector de la parròquia de Sant Bartomeu, ensems que el primer catedràtic de filosofia a la universitat —on havia estudiat—, mestre de patges de l’arquebisbe Andrés Mayoral i canonge magistral S'hi distingí per la facilitat i la qualitat de la seva predicació, per la seva contundent adhesió a uns principis mal anomenats jansenistes —en realitat, regalistes, rigoristes, i tendents a l’episcopalisme— i…
Sant Salvador d’Orís
Canònica
Petita comunitat de canonges augustinians que residí entre els segles XII i XIV a l’església de Sant Salvador de Bellver, dins el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès (Osona).
És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver , al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament
Sanaüja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de Sanaüja, de 32,99 km 2 , és al NW de la comarca Limita al N amb un enclavament de Torrefeta i Florejacs les Cases de la Serra i amb Pinell de Solsonès, a l’E amb Biosca, al S amb Massoteres, per un petit tram, al SW amb Torrefeta i Florejacs i a l’W amb el terme de Vilanova de l’Aguda Noguera El territori és a la vall mitjana del Llobregós i s’estén majoritàriament a la dreta del riu Comprèn gairebé tota la vall baixa de la riera de Sanaüja, que desguassa per la dreta al Llobregós ja al terme veí de Vilanova de l’Aguda A ponent el termenal passa pel…
Castell del Paborde o del Prepòsit (Tarragona)
Art romànic
Situació Castell medieval, residència inicial de la comunitat canonical augustiniana, aixecat sobre una torre romana de l’antiga muralla de la ciutat ECSA - JJ Menchón El castell del Paborde i les seves dependències eren situades al redós i a l’interior de la torre romana dita actualment del Paborde o de l’Arquebisbe, al peu de la muralla romana de la ciutat, just darrere el costat nord-est del conjunt catedralici Aquest punt correspon avui dia al palau episcopal, obra de l’inici del segle XIX, el qual és emplaçat a la plaça del Palau Cal afegir que tota aquesta àrea, a l’edat mitjana, era…
premonstratenc | premonstratenca
Cristianisme
Membre de l’orde canonical fundat per sant Norbert a Premontré, prop de Laon (Picardia), vers el 1120, bàsicament com a reforma dels antics canonges augustinians (agustí); per això l’orde fou anomenat orde nou, per contraposició a l’orde vell.
Tenia la mateixa finalitat, però una vida més monàstica i amb esperit congregacional El papa Honori II l’aprovà el 1126, i el 1134, a la mort del fundador, tenia ja trenta cases, el 1160 eren un centenar i arribaren a les mil tres-centes a la fi del s XIII S'establiren a Catalunya el 1148 seguint la crida del papa Eugeni III al concili de Reims per a ajudar el comte Ramon Berenguer IV a la conquesta de Tortosa i de Lleida El 1149 el comte cedí a l’orde un alou a Vallclara del Montsant per fundar-hi un monestir, que tingué per únic abat Frederic, ja que sols subsistí fins el 1151 L’autèntic…
Santa Maria de Mijaran (Vielha)
Art romànic
Situació Restes de l’església, edifici utilitzat com a polvorí durant la guerra de 1936-1939 i durantel 17 d’abril de 1938, quan arribaren les tropes franquistes La fotoillustra l’aspecte queofereix l’edifici després d’haver estat restaurat F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes d’aquesta església són situades en un pla estès entre la carretera de França N-230 i la Garona, prop de la Pèira i a 1 km escàs de Vielha vers tramuntana Mapa 148M781 Situació 31TCH196313 FJM-AMB Història Els seus orígens són confusos, com tot el que fa referència al passat remot de la Vall, a causa de la manca de…
les Oluges
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de les Oluges, de 18,95 km 2 , s’estén a banda i banda de l’alta vall del Sió fins als plans de les carenes Limita al N amb el municipi de Sant Ramon, a l’E i al SE amb Estaràs, i amb Cervera pel SW i l’W El petit Sió, augmentat pels cabals del torrent de Freixenet i per les valls on s’escorren els torrents de Malacara i de Vergós, tot i no portar un cabal gaire notable, proporciona a la vall que s’estén entre Montfalcó i la població de les Oluges un subsol abundós en aigua en temps de pluges normals, i això fa que aquest terme, a base de pous, pugui abastar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina