Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
Eva Maria Angües Solans

Eva Maria Angües Solans i la seva parella de ball Miquel Alonso
Eugenio Úbeda
Ball esportiu
Ballarina i entrenadora.
S’inicià com a professional el 1994 i es proclamà campiona d’Espanya 1997 de balls llatins formant parella amb Jordi Pérez El mateix any canvià de parella i, juntament amb Miquel Alonso, guanyà vuit Campionats d’Espanya 1998-2005 i sis Campionats del Món 2000-05 de la mateixa especialitat, i es proclamaren campions del British Open 2001, 2003, 2004 i el German Open 2004, 2005 També fou campiona estatal de deu balls en dues ocasions 2000, 2001 Titulada per la Royal Academy of London en dansa, és professora de dansa clàssica i jazz , i treballa com a entrenadora del Club de Ball Esportiu …
Cor de Cambra Eric Ericson
Música
Conjunt coral suec fundat el 1945 per Eric Ericson amb el nom de Cor de Cambra d’Estocolm.
En un principi es basà en el repertori madrigalesc, però ben aviat es convertí en una formació de referència per al repertori suec contemporani Autors com SE Bäck, L Edlund o I Lidholm han escrit obres per a aquesta formació, que ha participat en enregistraments diversos i sota les millors batutes, especialment de C Abbado, R Muti, J Levine i N Harnoncourt, a més del mateix E Ericson Els seus components s’han especialitzat en el repertori barroc, amb memorables versions dels oratoris i les passions de JS Bach, enregistrades fonogràficament, a més d’obres del repertori clàssic de FJ Haydn i WA…
Solomon Burke
Música
Cantant de soul nord-americà.
Predicador de professió, s’inicià en programes de gòspel de la ràdio, i aviat fou descobert pel segell discogràfic Atlantic, per al qual enregistrà nombrosos discs Adoptà el soul , que aleshores es trobava en plena eclosió i del qual aviat es convertí en un dels referents Tot i no aconseguir la fama de Sam Cooke, Otis Redding o Wilson Pickett, fou autor d’alguns dels grans èxits en aquest estil com ara Down in the Valley , Cry to Me o Everybody Needs Somebody to Love Entre els seus discs hom pot esmentar Solomon Burke's Greatest Hits 1962, If You Need Me 1963, Rock…
Paul McCartney

Paul McCartney
Música
Cantant, guitarrista i compositor anglès de rock.
En 1960-70 formà part de The Beatles , grup del qual, juntament amb John Lennon, fou el líder i compositor de la majoria de cançons Dissolt el grup, en 1971-81 formà amb la seva dona Linda el grup Wings amb el qual s’allunyà de l’estil dels Beatles Mary Had a Little Lamb , 1972 Venus and Mars , 1975 Posteriorment enregistrà en solitari Pipers of Peace , 1983 Once upon a Long Ago , 1987, i amb altres músics com Stevie Wonder o Michael Jackson Ha alternat el conreu del pop-rock Off the ground , 1993 Flaming pie , 1997 Run Devil Run , 1999, amb obres simfonicoorquestrals Liverpool Oratorio…
Monte Hellman
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Després d’estudiar a la universitat de Califòrnia de Los Angeles, collaborà amb Roger Corman , el qual produí alguns dels seus primers films Debutà el 1959 amb Beast from Haunted Cave , al qual seguiren Flight to Fury 1964, Back Door to Hell 1964 els westerns protagonitzats per Jack Nicholson Ride in the Whirlwind 1965 i The Shooting 1967, que li donaren una gran projecció, Two-Lane Blacktop 1971, Cockfighter 1974, The Greatest 1977, China 9, Liberty 37 1978, Iguana 1988, Silent Night, Deadly Night 3 Better Watch Out 1989, Road to Nowhere 2010 i el curt Vive l'amour 2013 Un…
Julius Rudel
Música
Director d’orquestra nord-americà d’origen austríac.
De família jueva, el 1938 emigrà als Estats Units, on es naturalitzà el 1944 A Nova York continuà, a la Greenwich House of Music i a la Mannes School on es graduà el 1942, els estudis iniciats a l’Acadèmia de Música de Viena El 1941 començà a exercir de director substitut en diverses companyies d’òpera nord-americanes, i al cap de tres anys fou nomenat pianista repetidor a la New York City Opera Debutà en aquesta companyia el mateix 1943, i en fou el director principal, donant-li una gran projecció, del 1956 al 1979 Posteriorment continuà dirigint —especialment òperes al Metropolitan Opera…
,
Kevin Smith
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Cursà estudis de cinema, inacabats, i els anys següients treballà en feines diverses mentre completava el seu primer llargmetratge, Clerks 1994, amb el qual guanyà el premi al millor realitzador al Festival de Cinema de Sundance i obtingué un gran èxit La seva filmografia continuà amb Mallrats 1995, Chasing Amy 1997, Dogma 1999, Jay and Silent Bob Strike Back 2001, Jersey Girl 2004, Clerks II 2006, Zack and Miri Make a Porno 2008, Cop Out 2010 i Red State 2011, premi a la millor pellícula del Festival de Cinema de Sitges La majoria d’aquests títols són sàtires de la vida…
Irvin Kershner
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Es graduà a l’escola de cinematografia de la University of Southern California, i s’inicià com a productor de documentals a l’Orient Mitjà per als serveis d’informació dels EUA Posteriorment passà a la televisió també com a director de documentals i l’any 1958, a instàncies de Roger Corman , dirigí el seu primer film de ficció, Stakeout on Dope Street Seguiren una desena de films de gèneres diversos comèdia, drames, acció, terror The Young Captives 1959, The Hoodlum Priest 1961, pel qual fou premiat al festival de Canes, A Fine Madness 1966, The Flim-Flam Man 1967, Loving 1970, Up the…
Harlan Coben
Literatura
Novel·lista nord-americà.
Estudià ciències polítiques a l’Amherst College de Massachusetts Posteriorment treballà en una empresa turística de la seva famíla i el 1990 publicà una primera novella de misteri L’any 1995 publicà Deal Breaker , guanyadora del premi Anthony, la primera de les novelles protagonitzades per l’ex jugador de bàsquet convertit en detectiu ocasional Myron Bolitar La sèrie inclou també Drop Shot 1996, Fade Away 1996, premis Edgar Allan Poe i Shamus, Back Spin 1997, One False Move 1998, The Final Detail 1999, Darkest Fear 2000, Promise Me 2006, Long Lost 2009 i Live Wire 2011, premi…
Angry Young Men
Literatura anglesa
Moviment artístic anglès (‘Joves colèrics’) que comprometé crítics, poetes, novel listes, dramaturgs i cineastes.
Els seus propòsits restaren expressats en una Declaration 1957, a la qual contribuïren Lindsay Anderson, Kenneth Tynan, Stuart Holdroyd, John Osborne, Doris Lessing, Colin Wilson, Bill Hopkins i John Wain Reaccionant contra unes formes d’expressió allunyades de la realitat i preocupades per la perfecció formal imperants aleshores al país, els “joves colèrics” es proposaren d’investigar aquesta realitat i atacar els mòduls de vida i les institucions angleses presentant “gent real en situacions reals” Malgrat que obres anteriors de gèneres diversos ja l’anunciaven, hom n'ha considerat com a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina