Resultats de la cerca

Fou professor de bioquímica a la Universitat Cornell d’Ithaca El 1926 aconseguí d’aïllar l’enzim ureasa en forma de proteïna cristallitzada La importància dels seus treballs, no reconeguda fins molt més tard premi Nobel de química l’any 1946, està sobretot en l’esclariment definitiu de la natura química dels ferments

Estudià a l’Escola Superior Tècnica de Munic, i el 1936 emigrà als EUA Professor de bioquímica de les universitats de Chicago 1946-50 i de Harvard 1954-82, és autor de treballs bàsics sobre el metabolisme dels lípids i del colesterol, pels quals li fou concedit, juntament amb Theodor Lynen, el premi Nobel de medicina l’any 1964

Doctorat en bioquímica a la Universitat de Wisconsin 1943, des del 1963 fou professor a la Universitat de Los Angeles, l’Institut de Biologia Molecular de la qual dirigí en 1965-83 El 1997 rebé el premi Nobel de química juntament amb John E Walker , pels estudis sobre els mecanismes dels enzims que efectuen la síntesi del trifosfat d'adenosina

És un sòlid cristallí incolor, que es fon amb descomposició a 220-222°C i presenta un poder rotatori molecular α 2 ° D = -80,9 És soluble en l’aigua i l’alcohol i insoluble en l’èter Hom l’obté per hidròlisi de proteïnes i també per via sintètica És emprada en recerca bioquímica i microbiològica i com a complement de la nutrició

Es presenta en forma de cristalls incolors, poc solubles en aigua i solubles en alcohol i èter, que es fonen a 338°C Pot ésser preparat sintèticament per diversos mètodes, el més important dels quals és la reacció de la urea amb el formilacetat d’etil Pot existir en quatre formes tautòmeres, i hom el troba sobretot en la forma cetònica És emprat en la recerca bioquímica

Fou professor de fisiologia a la Royal Institution i de bioquímica i de genètica a la Universitat de Londres Treballà en l’aplicació de l’anàlisi matemàtica als fenòmens genètics, en la teoria de l’evolució i en els mètodes de mesura d’unió dels gens Escriví, entre altres obres, Science and Ethics 1928, Enzymes 1930, Heredity and Politics 1938 i Marxist Philosophy and the Sciences 1938

Després d’haver ensenyat bioquímica a l’institut politècnic de la seva ciutat nadiua, investigà a la Universitat de Rochester Nova York en 1942-45 Pel descobriment de la vitamina K rebé, juntament amb Edward Adelbert Doisy, el premi Nobel de medicina 1943 Els seus treballs abasten els camps d’estudi de les vitamines, els lípids, la coagulació de la sang i la formació dels càlculs biliars

La seva forma natural és la 2 S , 3 R , que es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en aigua, amb una rotació específica α D 2 5 = -28,3° en aigua i un punt isoelèctric de 5,7, que es fonen amb descomposició a 255-257°C Hom l’obté per hidròlisi de la caseïna, i té aplicació com a complement alimentari i en la recerca bioquímica

La forma dextrogira L+-àcid aspàrtic és la més comuna i es fon a 270-271°C És especialment abundant a la canya de sucre tendra i a les melasses de sucre de bleda-rave Hom l’obté de la hidròlisi de les proteïnes i a partir de l’amoníac i de l’àcid fumàric És emprat en la investigació bioquímica i clínica, en detergents i com a fungicida i germicida

Forma un tetrahidrat i un monohidrat anhidre, esdevé rosa a 230 °C i es fon a 256 °C És soluble en aigua, alcohol i acetona les solucions aquoses són àcides al tornassol, donen a la pell una coloració vermella i fan una olor desagradable És obtinguda per oxidació de l’àcid úric i és utilitzada en síntesi orgànica i en la investigació bioquímica, per a produir diabetis en animals experimentals