Resultats de la cerca
Es mostren 377 resultats
ports de Beseit
ports de Beseit
© Fototeca.cat
Conjunt orogràfic, el més important de les muntanyes de la regió de Tortosa, format pels grups de la serra de l’Espina (1.181 m), el Montcaro (o el Caro) (1.442 m), la serra d’Encanader (1.393 m) i el pic de Cervera (1.347 m).
Limitat a l’est per la depressió d’Ulldecona i al sud-est per la vall de Tortosa, s’eleva de manera brusca sobre la depressió de l’Ebre L’estructura alpina de les Serralades Costaneres Catalanes es manifesta clarament per l’orientació sud-oest - nord-est dels plecs Aquesta estructura és tallada per falles verticals i cavalcaments Així, entre el bloc de Godall 400 m i el Montcaro s’obre la depressió de la Sénia, emplenada per dipòsits detrítics del Quaternari Els materials són, sobretot, calcàries del Juràssic, però hom troba, també, els nivells característics del Triàsic i del Cretaci L’…
Les santalàcies
Santalàcies 1 Thesium divaricatum a branca terminada en inflorescències x 0,5 b fragment de la inflorescència, amb una flor i un fruit immatur que conserva el calze a la part apical x 5 2 Ginestó  Osyris alba  a branca fructífera d’aquest arbust de port genistoide x 0,5 b brot florit, de flors trímeres x 5 c fruit immatur x 3 Eugeni Sierra Les santalàcies són herbes o arbusts, rarament arbrets, propis més aviat de les regions eixutes i àrides, dins de les zones tropicals i temperades de les gairebé 400 espècies que se’n coneixen, la majoria són africanes, i només sis es fan als Països…
Tallarol capnegre
El tallarol capnegre  Sylvia melanocephala  es deixa veure a les brolles i matolls mediterranis, enfilat a les branques i movent característicament la cua No obstant això, costa de distingir-lo, a distància, del tallarol emmascarat A la fotografia de dalt, un exemplar mascle ens mostra la posició peculiar de la cua, el marcat contrast entre els colors negre i blanc a la cara, el bru del pit i el gris del costat l’anell ocular és ben vermell en el mascle La femella té els colors no tan contrastats, i el cap més grisós que no pas negre, com es veu a la fotografia de baix, feta a la…
Fuenterrobles
L’església parroquial de Fuenterrobles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a l’altiplà de Requena, amb altituds entre 800 i 1 000 m, accidentat a l’E per la serra de la Bicuerca (1 116 m alt.).
Travessen el terme diversos barrancs, que formen el riu Madre, afluent del riu Magre El 80% del terme és conreat, mentre que la part inculta 600 ha és coberta de brolles El regadiu és molt reduït 11 ha i és dedicat a hortalisses La base econòmica és el secà 3 800 ha, la major part del qual és dedicat a cereals, i la resta, a vinya 1 500 ha També hi és important la ramaderia 4 500 ovins El 1920 s’inicià un fort corrent migratori cap a València i a Barcelona El poble 734 h agl 2006 882 m alt és al mig del pla, sobre la carretera de Mira i Camporrobles a la de Madrid-València, que…
Caudete de las Fuentes

Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall alta del riu Magre.
El bosc ocupa 400 ha, i les brolles, 280 ha Les terres conreades 2 810 ha representen el 80% del terme només 87 ha són de regadiu El conreu principal, base de l’economia, és la vinya 2020 ha, que hi ha esdevingut gairebé monocultura a la resta del secà hom conrea cereals, ametllers i oliveres 170 ha Hi predomina el règim d’explotació directa Hi ha ramaderia, especialment bestiar de llana 700 caps, i avicultura La població, que havia augmentat sobretot a la segona meitat del s XIX amb l’expansió de la vinya, s’estacionà des del 1920 a partir del 1950 s’ha iniciat un fort corrent…
l’Esquerda

Vista de l’Esquerda
Meria z Geoian (CC BY-SA 4.0)
Municipi
Municipi de la Fenolleda.
Situat a la vall de l’Aglí, aigua avall de la gorja de la Fou, notable bretxa oberta pel riu, després de la confluència amb la Bolzana, a la serra de l’Esquerda o serra de l’Artiga del Baurien, denominació que pren, entre Castellfisel i el coll de Portelh, la llarga alineació muntanyosa de direcció oest-est que forma l’eix de la comarca Hi ha claps d’alzines, però a la resta del territori hi ha sobretot brolles, matolls i garrigues La superfície agrícola ocupa 318 ha dedicades bàsicament a la vinya 298 ha de denominació d’origen controlada i 8 ha de pastures i farratge Hom hi…
Benifairó de les Valls

Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a la vall de Segó.
La part improductiva del terme ocupa 98 ha, amb pinedes, garrigues i brolles i pasturatges L’augment del cabal de la font de Quart ha permès un augment del regadiu, que produeix sobretot taronges i productes d’horta Però l’agricultura predominant és la de secà, principalment amb garrofers i vinya raïm moscatell Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris La ramaderia és poc important El poble 1 977 h agl 2006, benifairencs  43 m alt és a tocar de la vila de Faura El 1394 fou adquirit per Bernat Vives de Canyamars, els descendents del qual reberen el…
El paisatge vegetal de les planes i muntanyes diàniques (territori diànic)
Les muntanyes bètiques atenyen també els Països Catalans i ho fan de manera prou poderosa Hi penetren en direcció E-W i, amb llur empenta incontenible, evaginen la corba tibant del litoral valencià, que esdevé així alterosa punta de llança avançada devers les Pitiüses les quals, en rigor, no en són sinó una prolongació mar enllà Les muntanyes diàniques, en efecte, representen el sector terminal del Sistema Bètic Constitueixen un conjunt geogràfic de primera magnitud, netament diferenciat de les planes alluvials que interrompen o dels relleus ibèrics que deixen al NW territori serrànic El…
El massís del Montdúver
Vessant nord del Montdúver des de Xeraco Rafael Paulo El massís del Montdúver 11, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El massís del Montdúver es troba en la comarca de la Safor, i apareix com una brusca elevació que s’aixeca des de la plana costanera fins als 841 m del cim, només a 7 km de la mar A llevant, una sèrie de contraforts penyal del Ferragut, la serra de la Barsella, la muntanya de Xeresa s’avancen sobre les marjals litorals, tot emmarcant barrancs de forts pendents com els de les Fonts o Xeresa A l’extrem sud, immediatament sobre la depressió interior de Barx,…
llangardaix

Llangardaix comú
Bernard Dupont (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Gènere de rèptils escatosos del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, de mides superiors als 30 cm de llargada, quan són adults, puix que les espècies bastant inferiors a aquesta mida reben el nom de sargantanes.
Tenen el dors cobert d’escates petites, arrodonides i juxtaposades El llangardaix comú o ocellat  Llepida  ateny uns 60-75 cm de llargada, té el dors verd fosc amb taques negres i els costats adornats amb una vistosa filera d’ocels blancs Habita en llocs àrids, en brolles i garrigues Es nodreix d’insectes, fruits i vertebrats de petita grandària, com granotes, sargantanes, ratolins, musaranyes, etc És completament inofensiu Durant l’hivern entra en letargia És freqüent al SW d’Europa, i comú als Països Catalans El llangardaix verd  o lluert  Lviridis  ateny uns 35-50 cm de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina