Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia catalana i en filologia hispànica per la Universitat de València 1982, s’hi doctorà el 1989 amb la tesi La poesia de Joan Vinyoli , autor del qual ha esdevingut el màxim especialista, també amb els estudis Joan Vinyoli escriptura poètica i construcció imaginària 1990, premi Josep Carner de l’IEC, Introducció a la poesia de Joan Vinyoli 1991, premi Crítica Serra d’Or 1992 i La freda veritat de les estrelles lectures de Joan Vinyoli 1995 És també autor de  La poesia de Joan Valls  1991,  El teatre a València entre 1963 i 1970  2000,  La poesia catalana del segle XX  2007…

Format a Llotja, fou deixeble de Venanci Vallmitjana Treballà a la nova catedral de Vitòria 1909 i a Burgos Participà, a Barcelona, en els treballs preparatoris de l’Exposició Internacional És autor del Somni de Bernat Metge Barcelona, Fundació Bernat Metge —d’un realisme fantasiós i detallístic—, dels monuments a Maria Cristina Sant Sebastià i Pedro Viteri Mondragón i de nombrosos retrats, que foren la seva especialitat

Vida Nascut com Joan Faneca i Roca, restà orfe de mare que morí després del part i prengué els cognoms dels seus pares adoptius Fou operari de joieria fins el 1959, any que guanyà el premi Sésamo de contes per la narració Nada para morir Manifestà la seva afició per l’escriptura i el cinema collaborant regularment en la revista Arcinema  1956-60 de Barcelona Passà a viure a París 1961-63, on treballà en diversos oficis, i després viatjà per Cuba i Itàlia Literàriament evolucionà des de posicions testimonials fins a la preocupació formal, posant sempre l’accent, però, en l’explicació d’una…

Fill d’un veterinari militar, estudià a la Facultat de Veterinària de Lleó, on obtingué el títol de veterinari i el d’especialista en cirurgia 1955, camp en què centrà la seva activitat professional, sobretot en animals de companyia En 1958-61 amplià estudis de cirurgia a I'Escola Veterinària de Tolosa de Llenguadoc i a I'Escola d’Alfort París, i el 1975 obtingué el doctorat per la Universitat de Saragossa A Barcelona, collaborà en treballs de cirurgia experimental amb Josep M Gil-Vernet, Caralps Massó, Vidal- Barraquer i altres, i organitzà cursos per a metges i veterinaris a la Fundació…

Era fill de Llorenç Mundet i Coromines, a l’empresa tapera del qual treballà des de molt jove Als setze o disset anys anà als Estats Units seguint el seu germà gran Josep Mundet , amb l’objectiu d’expandir-hi el negoci familiar de taps i aglomerats de suro El 1902 obrí una fàbrica de taps a Ciutat de Mèxic Retornat a Catalunya, després de casar-se amb Anna Gironella 1906 tornà a Mèxic, on s’establí i feu créixer l’empresa, que gradualment independitzà del negoci familiar originari, substituint els taps de suro tradicionals pels taps de llauna de corona amb discs de suro, inventats el 1891 als…

De pare mallorquí, pescador, i mare empordanesa, l’ambient familiar de la seva infantesa, com també l’entorn geogràfic, influïren molt en la seva obra El 1958 ingressà amb la seva germana bessona al monestir de Sant Pere de les Puelles de Sarrià Barcelona, d’on sortí el 1961 Després d’una estada a París, entrà en contacte amb el món de la cultura En tornar, treballà com a mestra d’un parvulari a Barcelona i el 1974 començà els estudis de filologia catalana Després de llicenciar-se, exercí la docència de llengua i literatura catalanes en un institut de secundària de Barcelona En vida publicà…

Deixeble de Joaquim Oliet, després d’ampliar estudis a Roma s’establí a Castelló Aconseguí un cert prestigi amb una abundosa producció de temes religiosos Els retrats, més naturalistes, mantenen alguna vigència

Professà al convent dominicà de Santa Caterina, de Barcelona 1832 Residí molt de temps a Itàlia professà teologia a La Minerva, de Roma, i fou consultor de l’Índex Collaborà en la Revista Popular , de Barcelona

Doctor en arts i medicina És autor del Libro del arte de las comadres 1541, un dels primers i més influents escrits sobre obstetrícia i pediatria en llengua moderna a la península Ibèrica Un poema seu, dedicat a Carles V amb motiu de la visita d’aquest a Mallorca, fou publicat el 1863

Ingressà el 1828 al monestir cistercenc de Poblet En temps de l’exclaustració del 1835 tenia ordes majors Refugiat a la Riba, intentà sense èxit la restauració de l’orde a Poblet i a Santes Creus, tot i haver estat nomenat prior de Poblet 1847 Collaborà amb Antoni Maria Claret en la fundació dels claretians 1849 Deixà inèdits un Diari i unes Breves biografías de personalitats que havia conegut